Entre flors i violes se’ns ha passat el temps, el curs, el fred i gairebé la primavera. El cicle de la vida fa camí i els sembrats d’hivern han donat pas a nous cultius. Ara ens acompanyen tomaqueres, mongeteres —que encara no sabem si seran màgiques o no—, gira-sols i carabassons de dos colors. Maduixes vermelles i dolces a la terrassa de dalt, amb patates i carabasses que també van fent camí, però també, enciams, cebes noves i porros nous, més pastanagues, unes pebroteres que ens han encomanat els d’I3 i un planter de carabasses de miniatura per Tots Sants. 

La feina mai s’acaba a l’hort de l’escola. Regar, treure (males) herbes, lligar tomateres i mongeteres a les canyes, plantar les canyes perquè s’enfilin, remenar la terra, abonar-la amb el compost o també traslladar-la allà on ens interessa més. 

Les faves han estat un èxit, les cebes i els porros un fracàs, se’ns van quedar petites després de cinc mesos d’espera, caldrà millorar la tècnica. Els cucs van fent via i cada dia hi ha més, es reprodueixen amb rapidesa i transformen el rebuig en menjar del bo per les plantes que cuidem. 

Allò que vam posar perquè es mengessin els pardals no va funcionar, però darrerament, amb l’arribada de nous pardals al món, alguna mareta despistada sí que ho ha fet servir, i ens hem alegrat d’allò més, ja veiem que sempre hi ha una recompensa als actes bons. 

Ara, a gaudir dels fruits!