A la sessió següent, vam iniciar el treball de mesura de les pedres. Com que la nostra col·lecció ja compta amb 60 pedres, vam aprofitar l’oportunitat per fer una sessió de matemàtiques aplicada al projecte. Ens vam preguntar com podríem repartir les pedres per grups i vam treballar les divisions: quantes pedres tindria cada grup i quants infants hi hauria a cada equip.
Després de provar diferents opcions, vam acordar fer sis grups amb deu pedres cadascun, i cada grup treballaria una desena fins a arribar a 60. Vam ordenar totes les pedres i vam assignar un número a cadascuna per poder-les identificar fàcilment. A partir d’aquí, cada grup va començar a omplir una graella de registre amb les dades de la seva desena de pedres, anotant les mesures i observacions obtingudes.
Quan cada grup va acabar d’omplir la seva graella, vam calcular la mesura total de les pedres del grup. Per fer-ho, vam utilitzar el material de base 10, que ens ajuda a representar les unitats, desenes i centenes d’una manera visual i manipulativa. Cada grup va sumar la longitud de les seves deu pedres i va registrar el resultat.
Després, en gran grup, vam posar en comú les dades i vam fer la suma total de totes les pedres de la col·lecció. Ordenant i col·locant les unitats i desenes amb el material de base 10, vam poder calcular la longitud total de les 60 pedres, que va ser de 253 centímetres. Això ens va permetre poder endreçar les pedres per la seva mida. Aquest moment ens va permetre veure com la informació que recull cada grup es transforma en un coneixement compartit i construït entre totes i tots.
A continuació, vam decidir continuar recollint dades, aquest cop relacionades amb el pes de les pedres. Per fer-ho, vam utilitzar bàscules digitals que ens va prestar l’Espai d’Entorn. Cada grup va pesar una a una les seves deu pedres i va anotar a la graella el número de la pedra i els grams corresponents.
Igual que amb la mesura de la longitud, cada grup va calcular el pes total de les seves deu pedres. En aquest cas, els resultats eren valors més grans, i això ens va portar a treballar amb centenes i a revisar com s’organitzen i representen aquests nombres.
Finalment, en gran grup, vam sumar totes les dades per obtenir el pes total de la col·lecció. La suma final va ser de 3162 grams.
En la sessió següent, vam continuar aprofundint en el treball amb el pes de les pedres. Un cop registrades totes les mesures i obtingut el pes total de la col·lecció, ens vam proposar classificar-les per intervals de pes.
Entre totes i tots vam pensar possibles maneres de fer-ho i finalment vam acordar organitzar les pedres en grups segons el seu pes aproximat. Així, vam crear diferents rangs, com ara:
- pedres de menys de 10 grams,
- pedres d’entre 10 i 50 grams,
- pedres de més de 50 grams,
- i pedres de més de 100 grams.
Un cop definits els intervals, vam anar agrupant les pedres i comptant quantes n’hi havia en cada grup. A partir d’aquest recompte, vam construir una gràfica de barres per representar visualment la informació.
Per fer-la, vam utilitzar primer gomets de colors, assignant un color a cada interval de pes. D’aquesta manera, la gràfica ens va permetre veure amb claredat quin era el grup més nombrós, quins eren minoritaris i com estava distribuït el pes de la nostra col·lecció.
Aquest procés ens ha permès connectar les matemàtiques amb una experiència real i significativa. Hem mesurat, classificat i representat dades per comprendre millor la nostra col·lecció, fent servir el llenguatge numèric per explicar el que observem. A través d’aquest treball, hem confirmat que conèixer la natura també implica mirar amb atenció, comparar i fer-nos preguntes que ens porten a seguir investigant.