Després d’uns dies observant aparells elèctrics i parlant sobre on trobem l’electricitat en el nostre dia a dia, a 4t hem iniciat la segona part del nostre projecte. Aquesta vegada ens hem proposat respondre una gran pregunta:
QUÈ NECESSITA UN CIRCUIT ELÈCTRIC PER FUNCIONAR?
Per començar, cadascú ha pensat i ha escrit les seves idees prèvies sobre com creu que funciona un circuit. Després hem compartit aquestes idees en parelles, més tard en grups de quatre i finalment hem fet una posada en comú en gran grup.
Ha estat molt interessant escoltar les diferents opinions i veure com, a poc a poc, anàvem construint coneixement entre tots i totes. A la pissarra hem anat anotant i organitzant els conceptes que anaven sorgint, n’hi ha hagut de molt encertats i d’altres que ens han fet pensar més! Alguns dels conceptes que més han sortit han estat: cable, pila, bombeta, corrent, llum, energia…
I, com a conclusió provisional, la majoria del grup ha arribat a la idea que per fer funcionar un circuit cal: una bombeta, un cable i una pila. Però… amb això n’hi haurà prou perquè s’encengui el llum? 💡
L’endemà, quan vam entrar a l’aula, ens vam trobar una sorpresa preparada: una placa Makey-Makey. L’Anna ens va preguntar si algú de nosaltres l’havia fet servir abans… i la resposta va ser unànime: NO! Així que ens va explicar que, tal com indica el seu nom en anglès:
- make = fer
- key = tecles
El Makey-Makey és una placa electrònica que es connecta a l’ordinador i que ens serveix per substituir les tecles de l’ordinador per altres objectes. En aquest cas, vam preparar un piano amb scratch i vam connectar, mitjançant cables amb pinces de cocodril, cadascuna de les tecles de la placa amb objectes o aliments. Funcionarà?
Al principi, vam anar sortint un a un per tocar els objectes, però no va passar res. Ni la goma, ni la patata, ni el plàtan… cap soroll.
Aleshores vam preguntar-nos què passaria si mentre la Laura agafava un cable i l’Alma tocava un objecte es tocaven també entre elles. Ho vam provar i l’Alma va tocar la goma… i res. Però quan la Laura va tocar l’Alma, que en aquell moment estava tocant una mandarina… el so va aparèixer!
Entenem que la persona que està connectada al circuit ens ha de tocar, però encara no entenem el perquè. Mentrestant apareix una altra idea: Hi ha materials conductors i materials no conductors. Ho vam provar amb diferents objectes:
- Llapis (fusta) → no conductor.
- Maquineta (metall) → conductor!
Vam afegir a la nostra llista: les dents, la pell i fins i tot l’aigua com a parts i elements conductors.
Per acabar la sessió, vam fer una activitat en rotllana:
- Ens vam donar les mans i el so funcionava.
- Si un infant deixava d’agafar-se, el so deixava de sonar.
- Quan ens tornàvem a agafar, funcionava de nou.
D’aquí en vam poder extreure el fet que el circuit havia d’estar tancat! Si algú es deixava anar “tallava” el corrent. Així doncs vam arribar a la conclusió que el nostre cos és conductor!!
Però encara ens esperava una sorpresa més gran: De sobte, l’Anna va aconseguir fer sonar les tecles deixant anar una mà de la rotllana. Com pot ser? Ens vam adonar que aquell dia l’Anna anava descalça, i no portava les “crocs”. Això ens va fer pensar en una nova idea important: l’electricitat pot viatjar a través del terra, que també pot ser conductor!!
Així doncs, cal vigilar quan anem descalços i fem servir aparells elèctrics?
Després de tantes investigacions vam poder arribar a tres conclusions essencials que ens acompanyaran en tot el projecte:
1. Necessitem una font d’energia → en aquest cas, l’ordinador.
2. Els materials tenen propietats → n’hi ha que són conductors i n’hi ha que no. Ara sabem que es poden dir aïllants. És important coneixer-los per protegir-nos quan manipulem circuits.
3. Un circuit ha d’estar tancat perquè la corrent circuli.
Un altre cop era important ordenar tot el que havíem après. Per això vam dedicar una sessió a registrar per escrit les tres idees clau que ens ajudaven a respondre la nostra pregunta inicial:
QUÈ NECESSITEM PER FER FUNCIONAR UN CIRCUIT?
- Una font d’energia
- Materials conductors
- Un circuit tancat
Un cop tothom ho va tenir clar ens va llançar una nova pregunta que ens va deixar pensant:
COM ÉS QUE LES PILES PODEN ENCENDRE UN LLUM O UN MOTOR SI NO ESTAN ENDOLLADES AL CORRENT?
Cada infant va escriure les seves idees, i després les vam compartir en gran grup. Les teories van ser molt variades, però teníem clar que… ho havíem de descobrir!
L’Anna va tornar a acompanyar-nos i ens va llençar una nova pregunta:
Es pot encendre un llum sense utilitzar piles ni corrent elèctrica? Per exemple, es podria fer un circuit amb llimones o patates?
La resposta inicial va ser clara: NO!! Però… ho provem?
Primer vam començar connectant els cables amb pinces de cocodril directament a la llimona i a la patata. I efectivament res…
Aleshores vam fer aparèixer dos elements més, una moneda de coure i un clau de ferro, que ens podien fer de pols positiu i negatiu, va dir el Bruno. I… sorpresa! Tant amb llimones com amb patates vam aconseguir encendre una bombeta LED!
En acabar l’experiment vam observar que tan la patata com la llimona tenen aigua, i ja havíem descobert en experiments anteriors que l’aigua pot ser un material conductor. Així que vam fer una nova prova: Podem fer un circuit elèctric només amb aigua? No… la bombeta no s’encenia…
I llavors, l’Heleia va tenir una gran idea: “I si exprimim la llimona i ho provem amb el seu suc?” I… funciona!! Afegint suc de llimona a l’aigua, el llum s’encén!
Vam acabar la sessió amb la nostra pregunta inicial i amb dues preguntes més per investigar:
1. Què tenen la patata i la llimona en comú per fer encendre el llum?
2. Creieu que amb una altra fruita o aliment també funcionarà?
L’endemà, vam tornar a aterrar conceptes. Cadascú va registrar la seva resposta sobre com era possible que una bombeta LED s’encengués sense piles. En els seus escrits va sorgir una idea molt important: la llimona és àcida.
A la segona pregunta, van aparèixer respostes com:
- “són rodones”,
- “tenen pell”,
- “són grogues”,
- “tenen aigua”…
I la tercera pregunta la vam investigar fent proves amb totes les fruites i aliments que vam portar de casa. Aquestes investigacions ens van portar a veure que el moniato, les taronges i les mandarines també podien encendre el llum, però que el tomàquet, el rave o l’aranja no…
També vam poder ajustar les nostres hipòtesis inicials: el moniato encenia la bombeta i no era ni groc, ni rodó… Tenia aigua? Segurament sí! I què més devia tenir?
Després de molta observació i debat, vam arribar a una conclusió molt important:
Dins les piles es produeix una reacció química, igual que en els nostres experiments amb aliments. En el nostre cas, la reacció es produeix entre la moneda (coure), la clau (ferro) i la VITAMINA C de la llimona o de la patata. Aquesta reacció és la que genera l’energia necessària per encendre la bombeta!
Ara que ja coneixem diferents maneres de fer un circuit elèctric, estem preparats per… posar-ho en pràctica!