Hem iniciat una conversa a partir d’una pregunta que ens ha fet pensar molt: per què alguns edificis de pedra que es van construir fa molt temps avui estan destrossats? Els infants han compartit idees molt interessants. Han parlat de la importància de tenir cura dels espais —“alguns els van cuidar més que altres”—, de fets com les guerres —“perquè hi va haver una guerra i es va destrossar”—, i també del pas del temps i de l’acció de la natura: el vent, la pluja o les plantes que, a poc a poc, fan que les construccions es vagin deteriorant. Una de les comparacions que ha sorgit i que ens ha ajudat a entendre-ho millor ha estat: “com les fruites, si les deixes molt temps es podreixen”.

També hem intentat definir què és una ruïna. Els infants han coincidit en idees com “una cosa molt destrossada” o “una cosa de fa molts anys però trencada”, i han relacionat aquest concepte sobretot amb edificis o construccions antigues.

A partir d’aquesta conversa, hem iniciat una proposta artística. Hem observat imatges de ruïnes i, amb un paper vegetal col·locat al damunt, els infants han dibuixat com imaginen que eren abans de trencar-se. Aquesta activitat els ha ajudat a fixar-se en els detalls i a imaginar com podien ser aquests espais en el passat. Han aparegut interpretacions molt diverses, i ha estat molt enriquidor compartir-les.

El projecte continua ara amb una nova proposta. En parelles, els infants estan dissenyant sobre paper una construcció que més endavant faran amb fang. Estan pensant com volen que sigui, quines formes tindrà i com s’aguantarà. Aquests dibuixos els serveixen per posar-se d’acord i planificar abans de construir.

La idea és que aquestes construccions, un cop fetes, també puguin transformar-se amb el temps i, potser, acabar esdevenint “ruïnes”, connectant així amb tot allò que hem estat parlant. D’aquesta manera, els infants no només imaginen i observen, sinó que també experimenten en primera persona com les coses canvien i es transformen.