Tot va començar amb la lectura del llibre Hola, pedra!, un àlbum ple de preguntes que ens va obrir la porta a un univers de curiositat. Les seves pàgines ens convidaven a mirar les pedres des d’altres ulls: D’on venen? Què tenen per dins? Per a què serveixen? Cada pregunta feia néixer una altra, i de mica en mica, l’aula es va omplir de converses sobre formes, textures i històries amagades dins de cada pedra.

A la portada i la contraportada del llibre hi apareix una col·lecció de pedres molt diversa: grans, petites, llises, rugoses, clares i fosques. Aquella imatge va captivar els infants, que van començar a fixar-se en les diferències i semblances entre elles. Després, un altre llibre, Tresors de col·leccionistes, ens va portar fins al mot petrofílic, que és la persona que col·lecciona pedres. Aquesta paraula va despertar entusiasme i va sembrar una idea col·lectiva:

“I si nosaltres també fem una col·lecció de pedres?”

A partir d’aquí, cada infant va portar de casa un parell de pedres diferents. Aquest va ser el punt de partida del nostre projecte: mirar les pedres no com a objectes quotidians, sinó com a testimonis de la natura que ens poden dir moltes coses.

Un cop vam tenir la col·lecció, vam dedicar unes sessions a compartir. Cada infant va poder explicar per què havia triat aquelles pedres, d’on les havia tret i què era el que més li havia cridat l’atenció. Vam descobrir que darrere de cada pedra hi havia un record, un lloc, una emoció, una sensació…

• És molt brillant!
• Aquesta pinta.
• Té forma quadrada.
• És rugosa.
• Té puntets negres.

En les sessions següents, vam voler anar més enllà de la mirada i acostar-nos a les pedres a través dels sentits. Primer, vam explorar-les amb el tacte. En silenci, amb els ulls tapats, vam deixar que les mans parlessin: vam acariciar, resseguir, identificar formes, fredors, irregularitats… Un temps lent i ple d’atenció. Amb un full en blanc davant nostre, vam dibuixar el contorn que havíem sentit sense veure. 

• Semblava que una altra persona tocava la pedra i jo no.
• Quan he tocat la pedra amb els ulls tancats estava relaxada.
• Semblava que estava a un altre lloc més fred perquè la pedra estava freda.
• He sentit que estava a l’aigua nedant amb la pedra.
• M’ha transportat al desert perquè la pedra estava calenta.

• No confiava en què sortiria bé.
• Al principi, tenia por de sortir-me del full.
• Tenia confiança perquè és igual com quedi.

Després, amb els ulls oberts, vam tornar a mirar-les. Aquesta vegada, amb aquarel·les, vam pintar la pedra tal com la percebem amb la vista. Va ser una activitat artística plena de sensibilitat: un diàleg entre allò que sentim i allò que veiem. Un moment per connectar amb la natura des del silenci i la concentració, deixant que cada infant trobés el seu propi ritme i la seva manera d’expressar la bellesa d’allò que sovint passa desapercebut.

Per continuar aprofundint en la seva observació, vam incorporar unes lupes digitals que ens van permetre mirar les pedres des d’una altra perspectiva. Ens vam organitzar en petits grups, i cada grup va triar un parell de pedres de la col·lecció. Amb un full de registre, primer vam observar les pedres a simple vista, anotant tot allò que podíem veure: el color, la textura, la forma, els punts brillants… Després, amb la lupa digital, vam ampliar la mirada i vam descobrir un món nou: cavitats, vetes, punts microscòpics, tonalitats inesperades. Cada grup va registrar les diferències entre el que veien amb els ulls i el que apareixia sota la lupa, obrint pas a noves preguntes i descobriments.

Finalment, de manera individual, cada infant va fer un dibuix d’observació del que es veia per la pantalla de la lupa digital. A partir d’aquesta imatge ampliada, van dibuixar i pintar amb aquarel·les les formes i colors descoberts. Va ser un exercici d’atenció i precisió, però també d’expressió artística, on la ciència i l’art es van trobar.

A la següent sessió, vam posar en comú totes les observacions recollides en les graelles de cada grup. Ens vam adonar que, després d’haver observat tantes pedres, ja en teníem una gran col·lecció i calia pensar com podríem classificar-les o endreçar-les.

Entre totes i tots vam fer una pluja d’idees i van sorgir diferents criteris de classificació: el color, el pes, la mida, la forma, el lloc de procedència d’on les havíem agafat, la duresa i fins i tot si pinten o no pinten.

El debat va deixar obertes noves preguntes i camins per seguir explorant, i va reforçar la idea que observar, comparar i classificar són formes de conèixer i comprendre millor el món que ens envolta.