El nostre projecte va començar quan la Irene va portar a l’escola una capsa plena de petxines que havia trobat a Minimons. En arribar a la classe ens va fer una pregunta que ens va fer pensar:
— Creieu que està bé que tinguem aquestes petxines a l’escola?
Després de debatre-ho, vam arribar a la conclusió que no estava bé, perquè les petxines formen part de la natura i haurien d’estar al seu lloc d’origen, com ara la platja o el mar.
A partir d’aquí, vam començar una conversa sobre què són les petxines. Un infant va comentar que les petxines són les closques dels mol·luscs, i això va donar peu a tot un seguit d’idees i reflexions.
Què sabem sobre els mol·luscs i les petxines
- Un mol·lusc és un animal invertebrat amb el cos tou, sovint protegit per una closca. Són mol·luscs els musclos, caragols, pops, calamars i ostres.
- Una petxina és la closca que protegeix el cos d’alguns mol·luscs.
- La paraula mol·lusc s’escriu amb l·l, i el seu plural és mol·luscs.
- A les platges de Barcelona gairebé no hi hem vist petxines ni mol·luscs. Pensem que pot ser perquè:
- La gent les recull.
- La ciutat és molt propera i hi passa molta gent.
- El mar està brut i contaminat.
- Sovint es recullen per vendre-les.
- Els mol·luscs viuen entre les roques, al fons del mar o sota la sorra.
- Potser no n’hem vist perquè les platges urbanes no són un bon hàbitat per a ells.
- Fa uns anys n’hi havia molts més, però ara la seva presència ha disminuït a causa de la pesca, la contaminació i l’activitat humana (vaixells, creuers, submarinistes…).
- Si tothom agafa petxines, les platges es queden sense.
- A Barcelona ja no en queden tantes, però sovint se n’importen d’altres llocs.
- Hem vist petxines i mol·luscs en altres llocs com la Costa Brava, Mallorca, Menorca o Tarragona.
- Creiem que les gavines es mengen els crancs i que els crancs es mengen els mol·luscs, tot i que això ho haurem de comprovar.
Dels 23 infants de la classe, 21 han confessat que alguna vegada han agafat coses del mar. Això ens ha fet reflexionar sobre la importància de respectar els ecosistemes marins.
Després d’aquesta conversa ens hem proposat:
- Comprovar i investigar si és cert que a les platges de Barcelona no hi ha mol·luscs ni petxines, i descobrir les causes i conseqüències d’aquesta desaparició.
- Investigar què són les petxines, quin paper tenen a la platja i al mar, i quins factors influeixen en la seva disminució.
- Planificar experiments i observacions de camp, recollir dades, analitzar-les i comunicar els resultats del nostre projecte.
- Proposar accions concretes per preservar els ecosistemes costaners i difondre-les a la comunitat escolar i local.
L’endemà vam portar a la classe llibres, petxines i fins i tot fòssils relacionats amb el mar. Amb tot aquest material vam fer dibuixos científics per observar-ne les formes i detalls.
També vam elaborar una autoavaluació per identificar els nostres coneixements inicials i les preguntes que volem investigar.
A continuació, ens vam organitzar en grups de treball:
- Equip d’investigació: estudi de petxines i mol·luscs.
- Equip de camp: planificació i registre de les observacions.
- Equip de documentació: redacció i presentació del projecte.
Actualment estem experimentant i observant diferents fòssils i petxines per descobrir-ne les semblances i diferències, saber de què estan fetes i on es poden trobar.
I ara… què?
Ens agradaria escriure un llibre per recollir tot el procés, compartir els resultats i conscienciar la comunitat sobre la importància de respectar les platges i la vida marina. I també organitzar diferents sortides, entrevistes amb experts i visita de museus per indagar més en aquest tema.
Us mantindrem informades de les nostres descobertes! 🌊🐚
Moltes gràcies per la feina que esteu fent i per conscienciar-nos a tots plegats a tenir més cura del nostre entorn. Tenim moltes ganes de saber si realment a les platges de Barcelona no hi queda vida marina, i ens agradarà molt llegir el vostre llibre.
Ànims amb la investigació!
Gràcies, Montse pel teu comentari. A veure si descobrim allò que ens proposes, ja t’explicarem!
Signat:
4tA.
Felicitats, classe de 4rtA!
M’heu deixat ben encuriosida amb la quantitat de preguntes que us heu plantejat.
La veritat és que, a mida que us anava llegint, se m’han generat diferents preguntes a mi també. Us les comparteixo per si podeu donar-me resposta, o bé, per si us inspiren en el vostre procés d’estudi i investigació del projecte.
Aquí van!
1. Sabeu quina relació tenen els mol·luscs que a vegades ens surten a la pell amb els mol·luscs que esteu estudiant? Sabeu per què reben el mateix nom?
2. Diuen que, quan un cargol creix, abandona la seva closca i se’n va en busca d’una altra de més gran en la que hi càpiga bé. Sabeu si això és veritat? O és una història inventada, com un conte, per explicar els canvis i necessitats que tenim al llarg de la nostra vida a mesura que ens anem fent grans?
3. Mirant les vostres fotos, veig que teniu unes petxines grans igualetes a les que senyalitzen el “Camino de Santiago”. A més, molts peregrins en duien una penjada a la seva motxilla. Sabeu per què es marca amb aquesta petxina? Us heu plantejat investigar una mica sobre això?
4. Una vegada em van dir que alguns artistes molt famosos s’inspiraven en elements de la natura per fer les seves obres. Coneixeu o creieu que podríeu trobar algun exemple d’artista que s’hagi inspirat en petxines, mol·luscs, o elements del mar com els que esteu estudiant?
Buf! Ara veig que us he preguntat moltes coses…Espero no haver-vos embolicat gaire amb la meva curiositat! Jo aniré entrant de tant en tant al bloc per seguir de ben a prop les vostres descobertes 😉
Una abraçada,
Ana Vázquez
gracies per les teves preguntes, tenim algunes respostes i algunes no. per exemple: resposta 2: nosaltres creiem que un cargol no ho pot fer.
gracies per les teves preguntes, tenim algunes respostes i algunes no. per exemple: resposta 2: nosaltres creiem que un cargol no ho pot fer. 4 podriem
Moltes gràcies per les vostres respostes!
¡Qué proyecto tan bonito y enriquecedor!
Me ha encantado ver cómo, a partir de una simple pregunta, habéis reflexionado tanto sobre el respeto por la naturaleza y el mar.
He aprendido algo nuevo que no sabía sobre el impacto que puede tener recoger conchas, y me ha despertado la curiosidad por informarme más sobre ello y actuar de manera más consciente.
Me alegra mucho ver cómo desarrolláis una mirada tan respetuosa y comprometida con el medio ambiente.
¡Enhorabuena por este trabajo tan inspirador, y gracias por hacernos partícipes! Tengo muchas ganas de ver ese libro que queréis crear, y descubrir todo lo que habéis aprendido.
gracias por tus comentarios, si hacemos un libro ia te lo enseñaremos.
Molt interessant. Gràcies per compartir-ho.
Em pregunto si, amb el que ara sabem, convé tornar les petxines que tenim a casa o, un cop recollides, millor no tornar-les a introduir?
gracies per la teva pregunta jo el Gerard no se la resposta però potser alguna persona de la classe ho sap.
Quina feinada que esteu fent!
Ara faré d’advocat del diable, que vol dir portar la contrària del que opina la majoria o del que es considera correcte: les petxines, un cop l’animal que hi vivia a dins ha mort, ja no serveixen de res. Amb el temps, s’acaben trencant i convertint en sorra. No és millor que si algú les troba se les pugui endur i així faran bonic a un prestatge, o a la taula d’un restaurant, o a la façana d’una casa? Què en penseu?
Martí-*
Gracies per les teves preguntes , ara que ho dius potser tens raó. Ho debatrem a la classe.
Qué interessant llegir tot el que esteu investigant.
Amb moltes ganes de saber doncs si les petxines tenen un rol ecològic o bé, com comentava el Martí, podem seguir decorant les cases amb aquestes precioses restes marines.
Quantes petxines creieu que s’agafen al llarg d’un estiu a les platges de Barcelona? Com creieu que es veuria la platja si ningú les agafés? Tindria alguna mena d’impacte?