Aquestes darreres setmanes hem tingut moltes coses entre mans i voldríem compartir amb vosaltres tot allò que hem anat investigant, descobrint i experimentant.
Què fem amb les petxines? Llegim els vostres comentaris!
Primer de tot, vam llegir tots els vostres comentaris al blog i vam debatre les preguntes que ens havíeu fet. Després d’un bon intercanvi d’idees, hem arribat als següents acords:
- Creiem que sí que hauríem de retornar les petxines al seu lloc d’origen. Hem pogut comprovar que estan formades per calci (carbonat càlcic) i que tenen un paper importantíssim en el medi natural. Formen part de l’hàbitat de moltes espècies i contribueixen a l’equilibri de la platja, sempre que no estiguin modificades amb pintura o altres materials artificials.
- Hem descobert també que les petxines que indiquen el Camino de Santiago són vieires i tenen una gran importància cultural i simbòlica a Galícia.
- A més, seguim investigant les preguntes que ens va fer la Begonya:
Quantes petxines es recullen en un estiu a les platges de Barcelona?
Com seria la platja si ningú en recollís?
Tindria algun impacte?
De moment no tenim les respostes, però ja estem en plena recerca!
Experiments per descobrir la composició de les petxines
Per entendre millor de què estan fetes les petxines, els fòssils i la part dura de la sípia, vam decidir fer un experiment.
Material utilitzat:
- 6 matrassos o erlenmeiers
- 6 globus
- 75 ml d’aigua
- 75 ml de vinagre
- 75 ml de suc de llimona
- Mostres en pols: petxines, fòssils i part dura de la sípia
Vam posar cada mostra en contacte amb un líquid (aigua, vinagre o llimona) i vam observar què passava. Si era possible, hi afegíem un globus al coll del recipient.
Què vam observar?
Com que totes les mostres estan formades per carbonat de calci, reaccionen amb els àcids. Això fa que s’alliberi un gas que infla el globus. Va ser molt emocionant veure com s’anava inflant!
A més, vam aprendre que totes aquestes parts són estructures dures dels mol·luscs, encara que en el cas de la sípia estigui a l’interior. Es formen perquè la sang dels mol·luscs conté grans quantitats de calci.
Experiments “explosius”!
Amb ganes de continuar investigant, vam provar una reacció força més espectacular: bicarbonat amb suc de llimona.
El resultat? Molta escuma, molta efervescència i un globus que gairebé explota!
Les altres combinacions que vam provar no van reaccionar tant. Les vam deixar reposant per si hi havia algun canvi amb el temps, però no es va produir cap reacció química significativa.
I la sípia… és un mol·lusc?
A partir d’aquí ens va sorgir una pregunta que ens va deixar l’Anna:
La sípia és un mol·lusc?
Per resoldre-ho, vam fer servir una clau dicotòmica, una eina que ens ajuda a classificar animals segons les seves característiques.
Vam comparar animals com:
Conill, caragol terrestre, cargolina de mar, llimac, pop, sèpia, calamar, cloïssa, musclo, ostra i mosquit.
Seguint els passos de la clau…
- És un animal invertebrat?
- Té el cos tou?
- Té conquilla interna o externa?
- Té tentacles?
- Té ventoses?
Després d’observar i classificar, vam concloure que la sípia és un mol·lusc cefalòpode, com el pop i el calamar. Tenen tentacles amb ventoses i una conquilla interna (l’“os” de sípia).
Continuem aprenent!
Aquestes setmanes han estat plenes de descobertes i encara ens queda molt per investigar. Gràcies per seguir-nos, per participar amb comentaris i per ajudar-nos a fer créixer la nostra curiositat científica!
