Feia temps que teníem aquesta sortida programada i mai era el moment oportú. Avui sí: ara que ja és primavera, ho havíem de comprovar.

En arribar a la muntanya, teníem gana (el viatge i les hores han fet efecte) i el primer que hem fet ha estat esmorzar.

Una gran esplanada amb serveis ens ha acollit a primera hora. Un cop amb les piles carregades, ha arribat el repte: arribar a dalt. La pujada no ha estat fàcil: cansament, massa llarga, algunes queixes… però, al final, prova superada.

El moment més esperat ha arribat. Ha estat l’hora de les “croquetes” per la gespa, dels jocs a les pedres grans que ens envolten, de les cabanes de branques i troncs que algú abans ja havia construït, i de jocs i converses fins a l’hora de dinar.

La baixada ha estat més ràpida i dinàmica… En un tres i no res ens hem plantat a l’inici de la sortida i, de nou, camí cap a casa, amb una mica de retard, però contents i contentes, feliços d’haver comprovat que sí, que la primavera ja és aquí i que el bon temps ja ha fet acte de presència.

Benvinguda, primavera!