Continuem amb la indagació sobre com funcionen les societats per fer una anàlisi i poder decidir com hauria de ser una societat ideal. Com vam explicar en l’anterior entrada, vam decidir començar amb l’economia, amb la pregunta “Com funcionaria una societat sense diners?“.
Com sempre, vam iniciar aquest bloc recollint diferents idees per respondre a aquesta pregunta. Després de la reflexió col·lectiva, cadascú va escriure o dibuixar com pensàvem que podríem fer-ho per comprar menjar, roba, material per l’escola… Aquesta reflexió individual ens va permetre explorar maneres d’aconseguir béns de diferents formes, ja fos des de l’intercanvi, l’autoproducció…
Vam debatre aquestes idees per establir una sèrie de béns que sí que es poden vendre o intercanviar, pensant en com es feien les coses abans que existís una moneda com ara. Ens va semblar que la idea del bescanvi o “trueque”, en una societat que no es regeix per una moneda, era la més bona.
A partir d’aquí, vam decidir quins tipus de béns materials ens podíem trobar: matèries primeres, com menjar, productes d’origen animal o vegetal i material extret de la natura, com pedres i minerals; i productes manufacturats, com la roba, els vehicles, objectes de plàstic… En aquesta classificació també vam decidir que hi havia coses que no podem vendre, com persones. Llavors, vam arribar a la conclusió que, tot i no poder vendre persones, sí que podríem dur a terme accions a canvi de productes: aquí és on apareixen els serveis.
Amb tota aquesta informació, vam començar a posar en pràctica les nostres teories, per veure com un sistema d’intercanvis ens podria funcionar o si, per contra, necessitaríem fer ús d’una moneda. Mitjançant un joc de cartes, ens vam posar en la pell de persones d’una societat sense diners. Cadascú tenia tres béns diferents i podia oferir un servei, i havia d’aconseguir una sèrie d’objectius mitjançant l’intercanvi.
Després de jugar al joc una vegada, vam veure que hi havia gent que regalava les cartes que no necessitava, els altruistes, i persones que s’aprofitaven dels altres per aconseguir més cartes, els estafadors. En general, tothom va poder aconseguir els seus objectius. Vam veure com alguns intercanvis no eren justos: hi havia objectes totalment inservibles, d’altres massa barats i altres que eren molt cars, però que calia intercanviar igualment. El mateix va succeir amb els serveis: n’hi havia que estaven molt sol·licitats, i d’altres que ningú necessitava.
Vam decidir que, per fer-ho tot més just, ens calia posar uns preus perquè tothom pogués jugar en igualtat de condicions. Entre tots vam decidir el valor de cada tipus de bé material, debatent per què uns havien de ser més cars que els altres. Vam posar valors entre 1 i 6, vigilant que cap dels valors es repetís, i també dels serveis. Tots vam començar la partida amb la mateixa quantitat de diners al moneder. Aquesta ronda ens va costar més i va ser més complexa, però també vam poder veure situacions similars que la partida anterior, on hi havia persones que intentaven aprofitar la situació per guanyar més diners.
En aquesta segona partida vam veure que, a la realitat, no tothom té les mateixes condicions i existeixen desigualtats econòmiques, que molt sovint no només depenen de l’esforç per aconseguir diners, sinó també del lloc on has nascut, de com és la teva família… Tot i això, entre totes i tots vam decidir que els diners són necessaris perquè, com a mínim, hi hagi una mica més de consens a l’hora de comprar i vendre.
Decidit això, el següent pas era veure com funcionen les monedes. Nosaltres tenim l’euro, però… i a altres països? I aquí, a Catalunya, fa uns anys? Aprofitant que els grups de sisè estaven fent projectes sobre les guerres del segle passat, vam endinsar-nos en l’estudi d’una vella amiga dels nostres pares, mares, avis i àvies: la pesseta. Però això us ho expliquem en la següent entrada!
Holi soc l’Ían el joc d’económia m’encanta
Quina idea més bona per saber com funciona l’intercanvi de béns i poder comparar amb l’ús de diners. Bona feina!