El projecte de les pedres ha continuat a l’aula prenent un nou caire. A partir de l’observació i la conversa compartida, hem aprofundit en la idea de transformació, posant el focus en els processos naturals i en el pas del temps.

Gràcies a les famílies, hem recollit còdols de diferents mides i ens hem aturat a mirar-los i tocar-los. Les primeres observacions han estat molt clares: són suaus, freds i arrodonits. En canvi, també hem observat altres pedres que no són del tot llises i que conserven una textura més rugosa. A partir d’aquí, hem compartit idees sobre per què els còdols són així. Ràpidament apareix una idea clau: l’aigua. Enmig de la conversa, una nena formula una pregunta que obre una nova línia d’investigació:

“Com una pedra rugosa es pot transformar en una pedra llisa?”

Les respostes del grup són diverses i molt riques:

“Per l’aigua.”
“No només amb l’aigua, hi ha d’haver onades.”
“Podem moure l’aigua amb un pal.”
“També podem bufar.”
“El vent és important perquè l’aigua es mogui.”

Aquest recull de veus ens porta a una idea compartida: la natura pot transformar els elements, però no ho fa de pressa. Totes i tots coincidim que aquesta transformació és possible, però que cal molt de temps. A partir d’aquí sorgeix una nova proposta: Podem provar de simular aquest procés a l’aula?

Decidim crear un petit “mar” dins la classe. Anem al pati a buscar sorra fina, portem sal de l’espai d’entorn i afegim aigua. En una safata gran recreem un espai que ens permeti observar què passa amb el temps. Hi col·loquem les pedres i acordem que el tindrem fins a final de curs, per poder observar canvis a llarg termini. 

La investigació s’amplia amb una nova pregunta:
L’aigua, la sorra i la sal poden transformar altres elements?

Decidim posar-ho a prova amb plàstic, paper i plantes. Preparem pots amb la mateixa combinació de materials i hi introduïm cada element. Abans de començar l’experiment, cada infant omple una graella individual d’hipòtesis. Cal pensar i decidir:

• Canviarà molt
  
• Canviarà una mica
  
• No canviarà gens

I, sobretot, explicar per què. Un cop totes les hipòtesis estan escrites, fem una posada en comú. Cada infant explica què creu que passarà amb cada element i entre totes i tots fem el recompte de respostes. Aquest registre ens servirà, d’aquí a un temps, per contrastar què ha passat realment i quines de les nostres hipòtesis s’han confirmat… i quines no.

Aquest projecte ens permet treballar l’observació, el pensament científic, la formulació d’hipòtesis i la conversa compartida, tot respectant els temps lents que requereixen els processos naturals. Ara comença l’espera, l’observació continuada i el retorn a les preguntes inicials.