Amb el canvi d’estació, sembla que l’escola ha esclatat en flor i han aparegut colors i olors que no teníem. Les flors ho canvien tot: úniques, encara que comparteixin tija o jardí.

Entre nosaltres floreixen els iris i els lliris, les caputxines, les flors del bròcoli i de la col, els narcisos, que anuncien la primavera; també hi trobem la glicínia, que cau en cascada des del cel, i la flor del neteja-pipes, amb el seu vermell pujat de to; els gladiolos i les flors de la fava i de la tomatera, que ens recorden que darrere de cada fruit hi ha sempre una flor; el gessamí japonès, que ho envaeix tot i perfuma el pati de grans, o les calèndules, que semblen gira-sols. Les cales blanques al pati de petites, i les roselles i els pavots plenant de color el pis de dalt i el dia de Sant Jordi, com no, les roses vermelles que ens recorden el dia que és. 

A l’escola, cuidar les flors és també una manera d’educar la mirada. Regar les plantes, observar-les, respectar el seu ritme… tot forma part d’un aprenentatge que va més enllà del jardí. Aprenem a tenir cura, a ser pacients, a entendre que no tot creix al mateix temps ni de la mateixa manera.

També descobrim que la bellesa no és permanent, que les flors són efímeres: apareixen, ens meravellen i desapareixen. Però, en aquest pas breu, deixen una empremta profunda. Ens conviden a aturar-nos, a valorar el moment i a connectar amb allò senzill.

Educar per la bellesa és, en definitiva, educar per a la sensibilitat. És ajudar els infants a mirar amb atenció, a emocionar-se amb allò petit i a entendre que cuidar el que ens envolta és també una manera de cuidar-nos a nosaltres mateixos.

I així, entre flors que neixen i s’esvaeixen, seguim aprenent.

La Quadrilla Pagesa d’I5.