Comença el nostre cultiu.

Voleu conèixer què hem descobert amb el nostre projecte aquestes darreres setmanes? Tal i com es mostra a l’anterior entrada al bloc,  estem fent uns gràfics de barres per representar el buidatge de les dades que hem recollit preguntant a persones de l’escola el següent: quins són els sons més desagradables? Bé doncs, aquí teniu una mostra del resultat.

Així doncs, com podeu veure el so més desagradable és el guix amb la pissarra. A través d’una conversa, ens adonem que és curiós que hagi sortit aquest so perquè a l’escola no fem servir pissarres de guix. Al mirar quines persones havien dit aquest so veiem que totes són mestres. Pensem que segurament en la seva infància tenien aquestes pissarres. Per tant, en sorgeix una pregunta: els sons d’abans són els mateixos que ara? I ens adonem que els sons han evolucionat amb la història, per exemple, abans no existia el so dels cotxes perquè no n’hi havia, així com tampoc existia el so dels mòbils. Però… llavors si no tenien mòbils com es comunicava la gent a distància antigament? I de nou, ens adonem que en aquest aspecte el so té un paper molt important. Alguns companys i companyes comenten que ho feien a través de les campanes de l’esglèsia i en altres llocs, com per exemple la Gomera, utilitzaven el “xiulet gomerenc” per comunicar-se entre muntanyes. En aquest sentit, reflexionem i pensem quins sons fem servir per comunicar-nos en la distància actualment, i en surten els següents: ambulància, bombers, policia, alarma d’incendi… 

Llavors.. ens sorgeix la següent qüestió: com viatgen aquests sons perquè arribin tan lluny? Tots i totes tenim clar que ho fan a través de l’aire, però com? Doncs en una cubeta amb aigua tirem una pilota de ping-pong i veiem que es creen unes ones al voltant, el so funciona d’una manera semblant en l’aire. Així doncs, agafem unes peces de dòmino simulant que cada una d’elles és una partícula d’aire. Les col·loquem en fila i a un costat d’aquesta es col·loca l’emissor del so i a l’altre el receptor. Quan l’emissor emet el so, dona un copet a la primera partícula (fitxa dòmino) i van caient totes fins arribar al receptor del so. Així doncs, ens fem una mica més la idea de com es propaga el so a través de l’aire.

A continuació, alguns companys i companyes es pregunten: el so només es transmet per l’aire o també per l’aigua i el sòlid? Entre tots i totes pensem com ho podem descobrir. I se’ns acut el següent:

MEDI SÒLID: Algú dóna un cop a la taula i a l’altra punta d’aquesta algú posa l’orella. Així descobrim que el mateix cop se sent diferent a través de l’aire que a través de la taula, per tant, concloem que el medi sòlid també és transmissor de so. De fet, ho relacionem amb l’experiment que ja vam fer de la cullera (per tal de descobrir que el so és una vibració), ja que a través del fil, medi sòlid, també s’escolta el so. Així doncs, ho comprovem.

MEDI LÍQUID (aigua): Agafem una safata molt gran, l’omplim d’aigua i algú posa el cap a dins i parla i l’altre/a posa l’orella a dins per veure si escolta alguna cosa. Ens adonem que sí que s’escolta, per tant, el medi líquid (aigua) és transmissor del so tot i que tots i totes coincidim en que no s’entén gaire bé el missatge.

Aprofundint una mica més, conversem sobre la intencionalitat dels sons que emetem. Només generem sons al llarg del nostre dia a dia o també els fem servir per altres coses? I sorgeixen les següents idees:

• Fem servir els sons per parlar i comunicar-nos.
• Els sons també tenen un paper molt important en els anuncis, ja que sovint hi apareix alguna cançó sobre el producte anunciat perquè és més fàcil de recordar.
• Què seria una pel·lícula sense efectes especials? En el cinema els sons també tenen un paper molt rellevant.

Envers l’última idea sorgeixen moltes curiositats. Com es creen els efectes especials? Així doncs, ens endinsem a descobrir-ho. L’Anna ens posa un vídeo d’una persona que es dedica al Foley (fase de postproducció on s’incorporen els efectes especials de so) i explica com ho fa. Ho veiem tan artesà i ens agrada que decidim fer de Foleys! Ens organitzem per grups i cada un pensa com ho vol fer i surten les següents idees:

• Dos grups s’ajunten perquè volen posar so al mateix tros d’una pel·lícula.
• Dos grups més decideixen crear un Stop Motion cada un i posar-li el so.
• Un últim grup acorda posar el so a un tros d’una altra pel·lícula.

Un cop clara la idea, ens posem a treballar. Primer editem digitalment el tros de pel·lícula que volem escollir. I en el cas dels Stop Motion escrivim el guió del que volem que passi. 

Seguidament, anem per l’escola buscant els materials que necessitem per a fer els sons de la nostra producció. Els gravem i els editem. A més, en el cas dels Stop Motion creen els fons de pantalla i els personatges.

Voleu veure el procés i els resultats finals? No us farem esperar gaire!