Sembla que fos ahir que amb molta emoció, algun plor i moltes ganes tornàvem a l’escola i iniciàvem un nou curs. Han estat uns mesos plens de descobertes, jocs, rialles, emocions, sortides i sobretot molts aprenentatges. Totes hem crescut petites i grans i ens hem enriquit compartint plegades.

La darrera setmana a la Comunitat de petites ha tingut una mica de tot això i sobretot moltes estones de gaudir plegades:

Som una gran colla i gaudim de les presentacions amb les quals els més grans ens comparteixen els seus aprenentatges…

Vam tenir la sort de poder veure l’espectacle final dels tallers de mitjanes i grans. Quina història més extraordinària ens van explicar entre totes. Ho van fer de moltes maneres ballant, fent teatre amb angles, cantant, fent activitats motrius, torres humanes… tenia de tot.

Al llarg de la setmana vam fer moltes coses més…

Amb el Nelo vam anar a l’hort a recollir les últimes collites: Mongetes tendres i 2 quilos de patates! Que amagades estaven, vam haver de remenar la terra I les arrels.

La calor s’intensificava i, tot I que a la classe estàvem ben fresquets, quan sortíem a l’espai exterior l’aigua era la protagonista. Vam començar als brolladors de l’illa i vam acabar jugant de mil maneres amb l’aigua al nostre pati.

També vam pintar sense paper…

I sobretot ens va encantar fer gelats i ens els vam menjar totes plegades. Estaven boníssims tots.

Vam acomiadar als infants de sisè que ja volen cap a l’institut i al setembre arribaran les noves Anglesoles que faran més gran la nostra família. Bon estiu a totes! Gaudiu molt que ben aviat ens retrobem per explicar-nos-ho.

Records de la primera generació Anglesola.

Al següent enllaç podreu accedir al vídeo de les colònies: https://drive.google.com/file/d/1KdgwCEJC_7scgD-H1rbdDreIzb4HlLoX/view?usp=drive_link ^[1]

Hola famílies, aquest curs hem fet les darreres colònies amb l’Escola Anglesola. van ser molt divertides i ens ho vam passar molt bé. Vam fer activitats esportives i discoteca.

Desprès de de tantes activitats vam tenir una sorpresa final! Ens van venir a visitar 3 mestres que venien directes de l’escola…A veure si ho endevineu!

Van ser molt divertides i esportives. I el temps molt variadet. Trobarem a faltar les colònies de l’Anglesola!

Entre flors i violes se’ns ha passat el temps, el curs, el fred i gairebé la primavera. El cicle de la vida fa camí i els sembrats d’hivern han donat pas a nous cultius. Ara ens acompanyen tomaqueres, mongeteres —que encara no sabem si seran màgiques o no—, gira-sols i carabassons de dos colors. Maduixes vermelles i dolces a la terrassa de dalt, amb patates i carabasses que també van fent camí, però també, enciams, cebes noves i porros nous, més pastanagues, unes pebroteres que ens han encomanat els d’I3 i un planter de carabasses de miniatura per Tots Sants. 

La feina mai s’acaba a l’hort de l’escola. Regar, treure (males) herbes, lligar tomateres i mongeteres a les canyes, plantar les canyes perquè s’enfilin, remenar la terra, abonar-la amb el compost o també traslladar-la allà on ens interessa més. 

Les faves han estat un èxit, les cebes i els porros un fracàs, se’ns van quedar petites després de cinc mesos d’espera, caldrà millorar la tècnica. Els cucs van fent via i cada dia hi ha més, es reprodueixen amb rapidesa i transformen el rebuig en menjar del bo per les plantes que cuidem. 

Allò que vam posar perquè es mengessin els pardals no va funcionar, però darrerament, amb l’arribada de nous pardals al món, alguna mareta despistada sí que ho ha fet servir, i ens hem alegrat d’allò més, ja veiem que sempre hi ha una recompensa als actes bons. 

Ara, a gaudir dels fruits!

Sembla que la gent de Mitjanes han decidit passar la primera setmana de juny de colònies a Castellnou de Bages. Us hem de dir que han estat tres dies carregats d’emocions, sol, pluja, sol, pluja, aventures, riures, rascades variades, ferides de guerra i dinars en carpes de BBC’s. Us deixem unes imatges per tal que veieu cinc cèntims de què ha passat!

Gaudiu-les !

Amb el canvi d’estació, sembla que l’escola ha esclatat en flor i han aparegut colors i olors que no teníem. Les flors ho canvien tot: úniques, encara que comparteixin tija o jardí.

Entre nosaltres floreixen els iris i els lliris, les caputxines, les flors del bròcoli i de la col, els narcisos, que anuncien la primavera; també hi trobem la glicínia, que cau en cascada des del cel, i la flor del neteja-pipes, amb el seu vermell pujat de to; els gladiolos i les flors de la fava i de la tomatera, que ens recorden que darrere de cada fruit hi ha sempre una flor; el gessamí japonès, que ho envaeix tot i perfuma el pati de grans, o les calèndules, que semblen gira-sols. Les cales blanques al pati de petites, i les roselles i els pavots plenant de color el pis de dalt i el dia de Sant Jordi, com no, les roses vermelles que ens recorden el dia que és. 

A l’escola, cuidar les flors és també una manera d’educar la mirada. Regar les plantes, observar-les, respectar el seu ritme… tot forma part d’un aprenentatge que va més enllà del jardí. Aprenem a tenir cura, a ser pacients, a entendre que no tot creix al mateix temps ni de la mateixa manera.

També descobrim que la bellesa no és permanent, que les flors són efímeres: apareixen, ens meravellen i desapareixen. Però, en aquest pas breu, deixen una empremta profunda. Ens conviden a aturar-nos, a valorar el moment i a connectar amb allò senzill.

Educar per la bellesa és, en definitiva, educar per a la sensibilitat. És ajudar els infants a mirar amb atenció, a emocionar-se amb allò petit i a entendre que cuidar el que ens envolta és també una manera de cuidar-nos a nosaltres mateixos.

I així, entre flors que neixen i s’esvaeixen, seguim aprenent.

La Quadrilla Pagesa d’I5.

Després dels mesos de fred, l’hort comença a canviar. A partir del febrer la feina continua, però amb una nova energia: el bon temps s’acosta i tot sembla despertar-se a poc a poc.

Seguim cuidant els cucs, alimentant-los i observant com transformen les restes orgàniques en una terra cada vegada més rica. A més, hem pogut observar-los amb el microscopi, descobrint detalls del seu cos que a simple vista no es veuen. També hem fet un petit experiment amb closques d’ou per veure com poden enriquir la terra i ajudar al creixement de les plantes. Així, aprenem que molts residus es poden reutilitzar i convertir en recursos útils per al nostre hort.

Continuem regant, posant adob i tenint cura de les plantes que ja tenim, mentre en preparem de noves. Hem etiquetat els cultius per saber què hi ha plantat a cada lloc i així entendre millor el nostre hort.

Pel que fa als ocells, vam provar de posar menjar perquè no s’alimentessin dels nostres cultius, però no ha funcionat com esperàvem. Els pardals no s’hi han acostat gaire, així que haurem de seguir pensant noves maneres per alimentar-los. 

Amb l’arribada de març, comencem a collir les coliflors, els enciams i les primeres faves, que s’han convertit en les protagonistes del nostre hort. Les observem, les recollim i fins i tot les portem a l’aula per continuar aprenent. No tot ha anat com esperàvem: les pastanagues i els ravenets han crescut poc. Després d’observar-ho i parlar-ne, pensem que pot ser perquè els vam plantar massa junts i amb massa densitat, i això no els ha deixat espai suficient per créixer.

També hem preparat nous bancals, plantat mongetes tendres i començat a pensar en els cultius de primavera, com els carbassons o les maduixeres. Aprenem que cada planta té el seu moment, i que cal respectar el ritme de la natura.

L’hort ens ensenya a observar, a tenir paciència i a cuidar. I nosaltres continuem, setmana rere setmana aprenent l’ofici de pagès.

La Quadrilla Pagesa d’I5 

Feia temps que teníem aquesta sortida programada i mai era el moment oportú. Avui sí: ara que ja és primavera, ho havíem de comprovar.

En arribar a la muntanya, teníem gana (el viatge i les hores han fet efecte) i el primer que hem fet ha estat esmorzar.

Una gran esplanada amb serveis ens ha acollit a primera hora. Un cop amb les piles carregades, ha arribat el repte: arribar a dalt. La pujada no ha estat fàcil: cansament, massa llarga, algunes queixes… però, al final, prova superada.

El moment més esperat ha arribat. Ha estat l’hora de les “croquetes” per la gespa, dels jocs a les pedres grans que ens envolten, de les cabanes de branques i troncs que algú abans ja havia construït, i de jocs i converses fins a l’hora de dinar.

La baixada ha estat més ràpida i dinàmica… En un tres i no res ens hem plantat a l’inici de la sortida i, de nou, camí cap a casa, amb una mica de retard, però contents i contentes, feliços d’haver comprovat que sí, que la primavera ja és aquí i que el bon temps ja ha fet acte de presència.

Benvinguda, primavera!

Diu la dita que “per Carnaval, tot s’hi val”, i aquest any a l’escola hem hagut d’aplicar-ho més que mai. Després que l’alerta de vent ens obligués a tancar les portes ahir, avui hem tornat amb més ganes que mai, concentrant tota la celebració en una jornada intensa, emocionant i, sobretot, molt resilient. La pluja no ens ha aturat!

Matí de desfilades i l’arribada del Rei

Només entrar, la màgia ja es respirava a cada passadís. Cada comunitat ha rebut els infants amb una desfilada de disfresses plena de color que ens ha servit per escalfar motors.

A les 10h ha arribat el moment més esperat: l’entrada del Rei Carnestoltes. Els i les alumnes de 6è han estat els veritables protagonistes de la dinamització, dedicant el seu temps lliure a preparar una benvinguda de luxe per a mitjans i grans. Una mica més tard, a les 10:20h, la comunitat de petites també ha pogut gaudir d’aquest moment tan especial.

El plat fort: Talents Esbojarrats

Si una cosa ha quedat clara avui, és que a l’escola tenim artistes de cap a peus. Hem viscut dues sessions de Talents Esbojarrats que han estat un èxit absolut:

• Mitjanes: Ens han deixat bocabadats amb les seves actuacions davant d’un públic d’excepció (petites i mitjanes).
• Grans: Han tancat el cicle de talents amb unes propostes creatives que han fet aixecar tothom de la cadira.

Tallers artístics i una xocolatada “adaptada”

A la tarda, la calma creativa ha arribat de la mà dels tallers artístics de cada comunitat, on hem pogut explorar el vessant més plàstic del Carnaval.

I per acabar el dia de la millor manera, no podia faltar Batukasola. Tot i la meteorologia adversa, i els imprevistos de la vida ens hem adaptat als espais i hem gaudit d’aquest final de festa.

Gràcies a totes les famílies, docents i, sobretot, als infants per fer que, malgrat el vent i la pluja, el Carnaval 2026 hagi estat inoblidable!