Ja tenim en marxa les dues demandes que vam fer a construccions i a l’espai d’artesania i mentres no arriben la nevera i les pizzes, anem construint el nostre restaurant.
Alguns dies hem fet un joc que consistia en escenificar els diferents “personatges” que entren en un restaurant. Hem fet de cambrers i cambreres, cuiners i cuineres, i altres de comensals (papes, mames, fills, grans, petits…). Mentre els altres observàvem anàvem ajudant a incorporar frases o coses a fer de cadascun dels personatges. Per exemple, la cambrera, havia d’apuntar en una llibreta el que volien, els comensals havien de dir els plats que volien del menú… sempre sent amables i demanant siusplau i gràcies.
Seguidament ens vam adonar que tot restaurant necessita un nom i un cartell per penjar-lo. Així que després de decidir entre totes que Restaurant Anglesola és el nom que més ens agradava, ens vam posar a confeccionar el cartell.
Primer vam veure quines lletres es necessiten per a que quedi escrit Restaurant Anglesola i seguidament vam buscar uns materials per a que quedés bonic.
I així ens va quedar:
Cada dia anàvem omplint d’ estris i materials necessaris per a simular un restaurant de veritat fins que un dia l’Eric ens va portar un llibre que havia trobat a la Biblioteca, i això ens va ajudar a buscar materials i crear els nostres propis plats.
Al cap d’uns dies ja teníem la nevera feta, els nens i nenes de l’espai de construccions ens la van portar fins a la classe. Estàvem molt contents i de seguida ens vam posar a ordenar el restaurant i posar tot allò que havia d’anar dins de la nevera.
A més a més , les noies de l’espai d’artesanes ens van avisar que ja teníem a punt les pizzes que vam encomanar.
Així que vam pujar a l’espai d’artesanes i ens van explicar com havien fet les pizzes, quins materials havien utilitzat i com calia jugar a fer pizzes. Després a la nostra classe vam estar jugant tots junts i establint algunes normes.
Jugant , jugant ens adonem que ens agradaria tenir uns davantals i uns barrets de cuiners, així que escribim una carta a les artesanes per veure si ens ho podrien elaborar.
Així que a les hores de pati ens hem trobat les persones de l’espai d’artesanes que han vingut a prendre’ns les mides.
I ja fa uns dies que juguem al Restaurant, han passat les vacances de setmana santa i quan hem tornat hem decidit de traspassar el restaurant a la classe del costat i posar la Botiga de l’Anglesola a la nostra.
Mica en mica hem anat construint un petit raconet de la nostra aula. Ha estat una feina feta entre totes, on cada ú anat posant el seu granet de sorra.
QUÈ LI PASSA AQUEST TRONC?
Fa uns dies tot jugant a les fustes de la caixa de construccions, alguns infants van trobar un tronc que tenia uns forats i quan el tombaves queia sorreta fina de dins d’aquests forats.
Vam decidir apartar-lo de les altres construccions i col·locar-lo a la taula d’observació.
Durant uns dies vam observar que anava queient la “sorreta” de dins el tronc i quedava tota la taula plena de sorra.
Així que vam encetar una conversa sobre què li deu passar en aquest tronc:
“Què li passa aquest tronc, què hi veieu?”
Que te uns forats
Li cau sorra fina
S’està trencant
“Perquè creieu que li passa això?”
Perquè te uns bitxos a dins
Perquè és vellet
“Com podríem saber si té bitxos a dins?”
Obrint-lo amb una serra, motoserra, una “hacha”…
De moment ens posem a picar el tronc amb un martell que trobem a l’aula.
Però ens adonem que necessitem eines més fortes per tallar un tronc.
Un altre dia amb l’ajut d’una serra petita de l’espai de construccions tornem a intentar obrir-lo (aquest cop només ho fan la Laura i la Mireia perquè és una eina perillosa)
I poc a poc veiem que es va obrint però encara no ho aconseguim del tot.
Però mentre serrem ,es veu com va caient polsim i alguns trossets minúsculs que no sabem que són. De moment bitxos no en veiem.
És per això que algú se li acut de dir:
Però potser no es veuen els bitxos! Potser són com els microbis, o els virus!
Així que agafem la lupa i mirem atentament si trobem bitxos, però encara no veiem res.
Potser han marxat i ja no hi són!
Però continuen havent forats, sí que hi són!
O potser un ocellet ha ficat el bec a dins i se’ls ha emportat
Necessitem un telescopi!
No! un microscopi, el telescopi és per mirar les estrelles
I on hi ha microscopis aquí a l’escola?
A l’espai de ciències!!
L’endemà en Tomàs, l’encarregat de l’espai de construccions de Grans, ens talla el tronc en quatre parts . Ens explica que ha utilitzat un martell i una pota de cabra per subjectar el tronc. Després ha fet servir una motoserra petita de l’espai per acabar de tallar-lo.
A primera vista no veiem cap “bitxo”, així que ens disposem a observar amb la Dino Lite, un microscopi que es connecta a l’ordinador i que es veuen les coses petites que amb els ulls no veiem.
De cop, veiem com en un dels forats hi ha una taqueta de color vermell però que no sabem identificar. Alguns diuen que hi ha una marieta amagada, i altres que són bebés de marietes.
De moment, ho deixem aquí i seguim investigant sobre el que li pot passar aquest tronc que cada dia té més forats i ens posem a jugar una mica amb la Dino Lite observant diferents parts del cos: cabells, les dents, la llengua, el melic… Ha estat molt divertit!!
CONSTRUIM UN RESTAURANT
Fa uns dies ens hem adonat que durant l’estona de propostes, en el el racó de la cuineta no hi va ningú a jugar.
En la conversa de després del pati, ens preguntem que està passant amb la cuineta i com podríem arreglar-la per a que ens vingui més de gust jugar.
Algunes respostes són:
Podem tenir una cuina de veritat , no de joguina. Falten ingredients, sempre és el mateix.
No hi ha màquina de fer cafè, ni sucre
Però no podem cuinar de veritat! ens cremarem!
Ens falten l’Oli, la sal…
I ous…
Llavors aquesta cuineta d’on pot ser? On trobem una cuineta?
Els infants comencen a dir llocs on trobem una cuina com a casa, a l’escola… però el que més repeteixen és que pot ser la cuineta d’un restaurant
Però un restaurant de quin tipus?
Pizzeria
Gelateria
Pastisseria
Hamburgueses
Cupcakes…
No ens posem d’acord en com volem aquest restaurant, però finalment una nena de la colla ens dona la solució:
Doncs fem un restaurant que tingui totes aquestes coses
En la següent conversa ens adonem que per a guardar els aliments necessitaríem una nevera, ja que tots els restaurants la necessiten.
I com podem construir una nevera?
Algú ens dona la idea que es podria fer amb caixes de fusta i busquem per la classe per veure si en tenim.
Aconseguim dues caixes de fusta i veiem que muntades una sobre de l’altre semblaria una nevera de veritat.
“Però l’hauríem de tapar perque s’escaparà el fred!”
“Ja però estem imaginant que és una nevera!”
“Però necessitem portes…”
“I pintar-la de blanc”
I nosaltres tenim les eines per construir això?
Alguns infants que tenen germans grans expressen que a l’espai de construccions de grans hi ha eines.
Per tant decidim escriure una carta demanant ajuda per a muntar la nevera. Al dia següent pugem tots junts a l’espai de construccions i expliquem perquè la necessitem i com ens agradaria.
Al dia següent fem una llista de quins ingredients ens agradaria tenir al restaurant.
Com que veiem que no en podem tenir de veritat, cal que els construïm nosaltres mateixos i pensem materials que ens anirien bé :
Plastelina de colors
Fang blanc
Papers
Llanes
Robes
Algú comenta que nosaltres no sabem cosir i que per tant també necessitem l’ajuda de l’espai d’artesanes. També els demanem amb una carta si ens podríen fer unes pizzes de roba per jugar.
I ara que ja tenim en marxa el restaurant ens falta saber quines coses caldria a més a més per a que semblés un restaurant de debò.
Cadascú fa un dibuix o per parelles o en grups de 3 de com s’imagina el restaurant i quines coses caldria.
Mirant tots els dibuixos ens adonem que fan falta varies coses:
Una caixa enregistradora per pagar i diners
Cal fer menús
1 o 2 taules per a fer de comensals
De moment aquests dies estem en construcció del Restaurant, creant aliments amb diferents materials i esperant que ens arribi la nevera i les pizzes de roba. Poc a poc li anem donant forma fins que sigui del tot un restaurant.
Ja tenim fins i tot el nom: Restaurant Anglesola
QUÈ ENS PASSA AMB L’ARC DE SANT MARTÍ?
Tot comença quan les mestres ens adonem que a la taula d’escriptori els infants acostumen a dibuixar Arcs de Sant Martí.
Així un dia, després del pati, la mestra posa al mig de la rotllana un arc de sant Martí de fusta de joguina i pregunta a la colla :
QUÈ US PASSA AMB L’ARC DE SANT MARTÍ? PERQUE EL DIBUIXEU TANT SOVINT?
Perquè m’agrada molt
És molt bonic
Té colors molts bonics i m’agraden els colors que té, són els meus preferits.
A partir d’aquí engeguem una altra conversa sobre l’Arc de Sant Martí.
QUAN SURT L’ARC DE SANT MARTÍ? ALGÚ HO SAP?
Quan plou i fa sol. No surt quan només plou , necessita el sol.
I QUÈ PODEM FER PER VEURE’L?
Hem de mirar al cel. Jo l’he vist quan anavem en cotxe. En realitat no té tots els colors. A vegades es veu borrós.
Apareix quan un meteorit es desfà amb la pluja. Els meteorits estan a l’espai i tenen foc.
L’Arc de Sant Martí és com una ombra.
Es com fum
Té foc, perque li dona l’escalfor del sol
EL PODEM TOCAR?
No, perquè està a dalt, no arribem!
Però l’arc de Sant Martí es mou! Perque no sempre està al mateix lloc. I de vegades no està al cel. Jo el vaig veure just al costat del parasol del jardí de casa meva. Feia sol i estava tot mullat.
AH! LLAVORS CREIEU QUE L’ARC DE SANT MARTÍ EL PODEM TENIR AQUÍ A BAIX? A PROP NOSTRE?
Sí! Un dia el vaig veure molt a prop i no estava al cel.
Alguns infants coincideixen que han vist l’Arc de Sant Martí a prop seu, però no no sabem explicar com havia passat.
PERÒ LLAVORS CREIEU QUE NOSALTRES PODEM FER UN ARC DE SANT MARTÍ? QUÈ NECESSITEM?
Aigua i sol
Llavors surten diferents propostes:
Hi ha infants que pensen que només amb dos cubells d’aigua i que li doni el sol ja sortirà l’Arc de Sant Martí, des d’ un cubell a l’altra. Algú diu que han de ser dos cubells perque només amb un cubell sortiria mig Arc de Sant Martí .
Altres diuen que l’aigua del cubell ha de ser de pluja si no, no sortirà.
I algú altre diu que no funcionarà cap dels dos perque l’aigua ha de ser com de la pluja , amb gotes.
La Jana ens porta un llibre que diu que explica com surt l’Arc de Sant Martí. (On van quan plou?)
Comencem amb la primera proposta i al dia següent col.loquem dos cubells d’aigua a dins de la classe on hi ha sol. I de moment veiem que no passa res. Decidim esperar al dia següent.
Al dia següent, mentre fem propostes ens adonem d’una cosa que està passant:
Resulta que on estaven col·locats els cubells d’aigua ja no fa sol.
La Joana decideix canviar-los de lloc a l’aula on fa una mica de sol.
Al cap d’una estona mentre estem esmorzant, ens adonem que hi ha un dels cubells que ara no li dona el sol i la Dina i la Clara decideixen canviar-los de lloc altre cop.
Quan tornem del pati ens col·loquem en rotllana al voltant dels cubells i engeguem una conversa:
QUE HA PASSAT AMB ELS CUBELLS?
Que no ha sortit l’Arc de Sant Martí
No li donava el sol
A vegades si, a vegades no
S’ha mogut el sol
El meu papa diu que no es el Sol que es mou, si no la TERRA.
Som nosaltres que ens movem, i no el sol, per això els cubells no tenien sol.
COM HO SABEM QUE ENS MOVEM LLAVORS? ARA HO NOTEU QUE US ESTEU MOVENT?
(Fem el joc de les estàtues per veure si notem alguna cosa)
Tothom expressa que no nota res, però alguns diuen que és amb l’ombra que ho sabem. Així que anem al pati a mirar-nos les ombres del cos. De moment veiem que no es mouen, però alguns diuen que necessitaríem estar molta estona quiets per veure si es mou l’ombra.
Deixem una mica de banda aquest tema sobre les ombres i el moviment de la terra i el dia següent veiem que està plovent al matí, així que només arribar, l’Emma i l’Eric col·loquen els cubells d’aigua fora el pati per veure si funciona la segona proposta.
Després del pati, ja no plou i ha sortit el sol, anem a veure els cubells i veiem que tampoc ha passat res.
Ens posem en rotllana per veure que podem fer:
I DONCS, QUÈ HA PASSAT?
No ha sortit l’Arc de Sant Martí tampoc.
Es que potser necessitem que l’aigua estigui amb gotes com quan cau de la pluja.
Si, també necessitem el vapor de l’aigua. Perque quan surt el sol escalfa l’aigua i s’evapora
QUÈ VOL DIR QUE S’EVAPORA?
Que desapareix
Doncs que es fa petita petita i puja als núvols.
El curs passat amb la Mònica vam fer aquest experiment, vam veure que l’aigua ja no hi era.
Vol dir que no la veiem
VAL, DONCS COM HO PODEM FER PER FER COM SI PLOGUÉS?
Necessitem una gerra per fer caure l’aigua
Però amb una gerra no cauen gotes, ha de ser una regadora
I un spray
I xeringues
I una regadora
Així que recollim aquesta proposta per a realitzar-la el dia següent.
Al dia següent, ens col·loquem al pati i de quatre en quatre anem probant amb aigua els diferents estris que vam anomenar el dia abans.
La Laia ens recorda que és important que estiguem d’esquena el sol ja que ho haviem llegit en el llibre que ens havia portat la Jana.
Anem observant el que succeeix amb cada un dels estris i en la conversa posterior.
QUÈ HA PASSAT? QUÈ HEU VIST?
Anem anomenant cada un dels estris i els infants expressen que ni amb la gerra, ni xeringues, ni regadores, no ha funcionat.
“No veiem res, l’aigua sortia com un xurro”
“Anava massa ràpid”
Ara bé, quan ens posem a parlar sobre l’Spray, hi ha infants que expressen que han vist alguna cosa.
“Jo no he vist un arc però he vist com un reflex”
“L’aigua surt com un spray, com un núvol d’aigua, i fa un efecte, com una boira”
“Jo he vist com mig arc”
“Alguna cosa ha passat amb l’aigua i el sol”
“No pot sortir l’ARC de sant Martí perque surt amb la pluja i no amb un flis-flis”
“Necessitem que surti més aigua”
De moment arribem a la conclusió que potser no és possible fer un Arc de Sant Martí però sí veure alguns dels seus colors.
Ara se’ns creen noves preguntes…
Llavors, cal la llum del sol per veure els colors?
Com és que veiem aquests colors?
QUÈ HI HA EN AQUEST POT QUE HA PORTAT L’AINA?
Tot comença un dia en que l’Aina ens ha portat un pot que sembla que hi ha un líquid blanc. Tothom està molt intrigat així que a la rotllana encetem una conversa.
Que creieu que hi ha en aquest pot? L’Aina com que sap el que hi ha, ens dirà si o no.
Iogurt L’Aina diu NO
Llet blanca l’Aina diu No
És un líquid.
La llet és un líquid perquè es beu
És un líquid que quan el toques es fa dur.
Però quin líquid és?
Ningú respon…
L’Aina ens ho diu: és Aigua.
Un infant ens diu: Però com que és blanca? si l’aigua no és blanca?
I algú contesta: Potser te una altra cosa…
Aina: si, té Maicena
Molts infants: que és Maicena?
Mestra: és com una mena de farina que serveix per fer arrebossats, pastissos…
Mireu que passa!, (la mestra gira el pot)
Molts infants: NO CAU!
Obrim el pot i posem el dit a dins.
Noten sensacions diferents: està enganxifós, està dur, no me gusta!…
Al dia següent ens posem a fer l’experiment que va fer l’Aina.
Què necessitem?
Aigua
Maizena
Recipients
Com ho farem?
Posarem Aigua a la safata. Poca.
Posarem la Maizena.
Remenem amb les mans
Què creiem que passarà?
Es convertirà en un flam
Estarà blanc
Si remenem fort sortirà la farina
Hi haurà dos experiments
Serà com una massa tova com un coixí.
Ens distribuim en grups de 4 o 5 persones i comencem a fer l’experiment.
Un cop fet l’experiment cadascú explica què li ha passat
Ha marxat a les puntes
Semblava com si fos llet
El líquid s’ha tornat dur
Creiem que amb altres barreges passarà el mateix?
Llet i aigua
Sal i oli
Sucre i vinagre
Suc de poma i farina
Xocolata en pols i mel
El dia següent ens preparem per a fer les barreges. Tenim una taula preparada amb tots els ingredients i ens transformem en científics i científiques per a realitzar les barreges.
Què creieu que pot passar amb les barreges?
Potser exploten
Potser surten bombolles
Canvien de color
Depen del que barregem… passarà una cosa o una altra.
Anem fent les barreges i anem observant i posant paraules a tot allò que va passant. També fem servir l’olfacte i anem olorant els diferents ingredients i barreges.
Finalment decidim fer la barreja de TOTS els ingredients junts.
Al dia següent, posem tots els pots junts i els anem observant un per un i comentant el que veiem.
La llet i el sucre:
És molt líquid i molt blanc.
No veiem el sucre. Està camuflat a baix
Potser s’ha desfet
El sucre és blanc i per això no es veu
La Farina i el Vinagre
No cau del tot
Sembla sorra. És una mica llefiscós
L’oli i la sal
L’oli està absorbit per la sal
Hi ha massa sal
La sal va lenta quan gires el pot
Es gelatinós
Sembla un granisat de llimona
L’oli i l’aigua
Si està recte l’oli està a dalt i al revés.
És mágico!
L’oli flota
Quan gira fa bombolles però torna a posar-se a dalt, l’oli.
La Xocolata i el suc de poma
És liquid i de color marró perquè hi ha massa xocolata en pols.
TOT barrejat
És com un colacao
Hi ha tres tipus de marró
La Xocolata està a dalt
La farina està a baix
A partir d’aquí surten varies propostes per continuar amb el projecte.
Exposar les barreges en una taula com una proposta per observar.
Volem saber si pinten
Podem congelar els ingredients per veure que passa.
La primera proposta la fem el dia següent com una proposta més al matí. A la taula d’experimentació posem els pots per observar i els noms de les barreges.
Alguns infants s’engresquen a copiar els noms en un paper de colors.
Aquell mateix dia ens posem a congelar els ingredients de les barreges. Posem en glaçoneres una mica de cada ingredient i anem a portar-ho al congelador.
Al dia següent, abans d’anar a buscar les glaçoneres amb els productes fem hipòtesis del que pot haver passat.
Només es congelaran alguns
Potser el sucre no. Perque el sucre ens el mengem i no es congela.
Però la llet també ens la mengem! I sí que es congela!
Però el sucre és de color blanc i el gel és transparent.
La xocolata sí que s’ha convertit en gelat de xocolata.
La llet i la farina es convertiran en gelat de coco.
Només es congelaran els aliments que són líquids
Ah! I quins són líquids?
Doncs la llet, l’aigua, el vinagre…
I el suc de poma?
El suc de poma no, perque té poma.
També es congelarà perque té aigua
I els altres aliments (el sucre, la sal, la xocolata, la farina) si no són líquids que són?
són sòlids
Anem a veure que ha passat i amb grups de 5 o 6 infants observem com han quedat els aliments congelats.
Alguns comentaris són:
El gel s’ha desfet i ara només es veu la llet líquida
La xocolata en pols s’ha convertit en gelat
el suc de poma i ‘aigua s’han convertit en gel. Estan congelats, han quedat molt durs.
la farina no s’ha congelat gens i el sucre tampoc
Hi ha una part del liquid que no es veu perque s’ha convertit en vapor i s’ha anat als núvols.
LA CONCLUSIÓ QUE TREIEM ÉS LA SEGÜENT:
Hi ha coses que es congelen i altres que no.
Els líquids es congelen
Els aliments que s’han congelat l’aigua està més baixa perque s’ha evaporat una part.
El que més s’ha congelat és l’aigua.
FINALMENT POSEM TOTS ELS ALIMENTS DE LES GLAÇONERES SOBRE UNS PAPERS BLANCS I OBSERVEM QUE HI HA ALGUNS QUE PINTEN I ALTRES NO. ENS QUEDA AQUEST RESULTAT.
ÉS UN ARBRE O UNA FLOR?
Iniciem aquest projecte en el moment que la mestra d’i4 ens porta una mena de planta tallada i la posem a la tauleta d’observació. Alguns infants l’observen amb lupes però no fan cap més acció.
Al cap d’uns dies trobem que algú ha entrat a l’aula a l’hora del pati i ha començat a treure petites llavors que estaven dins de la part central ficats a uns foradets petits.
Això engresca als infants al dia següent a dedicar-se una estona a treure més llavors i a obrir-les per veure com són per dins. Ho identifiquen com que són pipes i fins i tot alguns les proben.
A la conversa de la rotllana hi ha alguns infants que creuen que és una planta de girasol amb les llavors a dins però que s’ha “podrit” i que per tant està morta. Però altres creuen que les llavors no es moren i que estan “vives”.
I que podem fer ara? Com ho podem saber, si estan mortes o vives?
Decidim que posarem unes quantes llavors a dins d’un pot amb una mica de cotó i a partir d’aquí veurem que passa.
Esperem uns dies fins que un infant de la colla s’adona que ha nascut una planta de color verd.
Que ha passat? (pregunta la mestra)
“Potser les llavors no estaven podrides”
“Potser el Girasol està podrit però les llavors de dins no”
“Jo si que pensava que sortiria alguna cosa”
“Pot ser sortiran dues plantes diferents”
Alguns infants diuen que sortiran més girasols
I altres diuen que sortirà un arbre.
“Però un arbre és massa gran per estar en un pot!”
“La podríem plantar a l’hort, la planta”
Perquè a l’hort ? (mestra)
“perquè hi ha Terra”
“Però si creix un arbre no hi cabrà, perquè l’hort és molt petit!”
“Al pati de dalt hi ha un hort més gran, ho podem plantar allà!
“Però no podem ocupar l’espai dels grans”
Llavors quines idees teniu?(mestra)
“Podem plantar al bosc de la muntanya”
“Però el bosc està molt lluny”
“Potser quan anem d’excursió ho podem plantar”
“Ho podem plantar al jardí botànic, que és un lloc que van els grans d’excursió”
A on creixerà millor doncs, al jardí o al bosc? (mestra)
” si és un arbre al bosc i si és una flor al jardí.”
Però si anem al bosc o al jardí no podrem veure si creix… (mestra)
“Doncs ho podem plantar al pati”
I com ho farem, a on ho plantarem? (mestra)
“Al costat de l’arbre”
I així decidim que l’endemà farem la plantació al costat de l’arbre del pati.
AL DIA SEGÜENT, a la rotllana del matí…
Vinga! que necessitem per plantar les llavors a l’arbre?
Molts infants: terra!
Però quina terra? la del pati? (mestra)
Molts infants contesten que No! Necessitem terra de plantes
I qui ens pot ajudar a buscar la terra? (mestra)
“L’Esther, la mestra que ens ajuda a fer hort.”
Molt bé, doncs després del pati la busquem.
DESPRÉS DEL PATI…Ens asseiem tots i totes en rotllana al voltant de l’arbre del pati.
Com ho farem?, com ho plantem? L’ESTHER ens ha donat terra i aquests testos.
“Necessitem alguna eina per treure-ho de dins del pot”
Dos companys de la colla van a l’espai de ciències a buscar alguna eina.
Quan ho estem traient ens adonem que entre mig de les llavors hi ha uns cuquets blancs molt petits.
I què fem? Els treiem?
“NO!Els cucs són bons per la terra”
Decidim que els deixem.
Amb l’ajuda de l’eina traiem totes les llavors i cuquets i posem a dins el test.
Finalment ho reguem i només ens falta esperar uns dies per veure en que es converteix, si en un arbre o una flor.
