Aquestes setmanes hem estat endinsades en recerques, descobertes i experimentacions per continuar fent pintures amb altres opcions diferents de les fruites. Una de les propostes era fer pintura amb pols de mineral i al parlar sobre què necessitàvem per fer pols, una veu va parlar d’una eina que no tothom coneixia: la llima.

– On podem trobar una llima? Els infants amb germans grans aporten a la conversa que a un pis de dalt, hi ha un espai de construccions i que potser hi ha una llima. Com no saben quantes plantes hi ha a l’edifici, no poden ubicar l’espai de construccions. Per trobar on hem d’anar, cal saber-ho! Portem a la rotllana un paper gran per anar endreçant el que sabem de les plantes de l’edifici i com ho representem per saber que posa sense llegir lletres.

Al llarg del recorregut hem observat que hem anat per dues escales diferents i en arribar a l’aula cadascú fa una representació del camí que hem fet fins a trobar la llima.

Tenim a punt tot allò que necessitem per fer pols de mineral i la sort de comptar amb la Maga que ens fa un taller per aprendre una recepta de pintura natural. Ens porta uns pots amb diferents espècies del món, arrels en pols, una alga marina que es deia espirulina i uns ous!

Després d’escoltar atentament, posem les mans en moviment! Ens organitzem en 3 grups per fer els diferents colors de pintura seguint la recepta i quan tenim tots els colors preparats anem passant per estrenar-les sobre el paper.

Quan vam acabar el taller la Maga ens va explicar que el suc de llimona ens trauria les taques de les mans i la taula i sí! no va quedar cap rastre. Així que els pregunto:

El suc de llimona ha tret les taques de pintura de les mans i la taula, passarà el mateix amb la pintura del paper?

Si dibuixem amb suc de llimona i passem pintura per sobre, es veurà el que hem dibuixat?

Podrem fer la pintura de mineral seguint la recepta que vam fer amb la Maga?– Cal fer una pols molt fina, com la sorra!

Organitzem un espai per a cada una de les preguntes i anem provant i fent per saber si el que anem anticipant serà cert o no.

Passen els dies volant i queda un dia per marxar de vacances i encara podríem estar uns dies més fent proves, corroborant idees i compartint noves preguntes en rotllana. Hem compartit grans moments en aquest projecte obrint molts interessos! Seguim a la tornada!

Després de fer pintura amb els dos tipus de carbó que teníem a l’aula, els pregunto si podríem fer pintura amb altres materials. De seguida comencen a sortir idees: fer pintura amb pals, amb fang i amb fruites. El color de la fruita serà el de la pintura. Decidim anar a la cuina a buscar les fruites i a ciències a buscar un espremedor, un ratllador i uns morters.

Quan ho tenim tot a punt fem grups i comencem a fer diferents processos per obtenir la pintura que busquem. Algunes fruites creuen que s’han d’aixafar i d’altres ratllar o aprofitar la pell i després el suc. Cada fruita anirà en un pot diferent i per saber quina fruita és posarem el nom de la fruita i el color que pensem que pintarà.

UNA VEGADA FETES, LES OBSERVEM JUNTES A LA ROTLLANA I SORGEIX LA IDEA QUE A LA PINTURA DE LLIMONA SE LI HA D’AFEGIR SORRA MOLT FINA, LA QUE ES FA FREGANT LA SORRA DEL PATI PER DAMUNT LES CAMES I RECOLLINT-LA AMB MOLTA CURA.

La pintura de llimona amb sorra necessita 3 dies per fer-se, així que decidim esperar a provar les altres quan aquesta estigui a punt. Mentre esperem el pas d’aquests dies, l’Ekai ens diu que la seva mare fa pintures naturals i ens mostra un ou dur tenyit amb una fulla impresa i un mostrari de colors fet amb plantes i espècies.

Una veu a la rotllana diu que tenim al llibre on hem observat coses del carbó una imatge on es fan pintures amb pedres minerals.

Han passat els 3 dies i la pintura de llimona no sembla que hagi canviat, decidim esperar 1 dia més i provar-les que estem molt impacients. Les provem totes i passen diferents coses. Algunes pinten, altres s’han secat, la de llimona té una taca blava a dins.

Una vegada hem provat les pintures, recollim les conclusions en dues columnes, les que han pintat i les que no. Ens queda el misteri de la taca blava a la pintura de llimona. Hi ha diverses hipòtesis: Algú ha tirat un paper a dins, la pintura de llimona pintarà blau i encara s’està fabricant, és sorra fina que ha pujat a dalt. Com no hi ha una conclusió clara, decidim trobar més dades observant la taca amb la lupa digital.

Passats dos dies la tornem a observar i s’ha fet més gran. Porto a l’aula per observar una taronja que té una taca semblant a la pell. Serà el mateix? – No! És semblant, però no el mateix, ja que està a un altre lloc.

Després d’aquestes indagacions sobre les taques blaves tanquem les pintures amb fruites i ens preparem per fer pintura amb pedres minerals i pigments. El primer que haurem de provar és com obtenir la pols de mineral que veiem al llibre. Seguirem informant!

La primera rotllana de projectes després de Nadal ha estat una conversa sobre el temps en família, els regals, el Tió i els Reis. Una rotllana plena d’emoció i vivències positives! Els reis m’han portat regals va ser la frase més dita. – i carbó us han portat?

Hi ha hagut força diversitat de respostes però suficients Sí per a continuar. – L’heu provat? Què és el carbó dels Reis? Què podríem fer amb el carbó dels Reis a la classe? La conversa es focalitza en el carbó i de seguida apareix que coneixen un altre tipus de carbó per fer barbacoa i que és de foc i que no es menja. Algú diu que en té a casa i que el pot portar.

Què podem fer amb els dos tipus de carbó que portarem? – ratllar-los, posar-los al morter, posar-los en aigua o al foc.

Decidim anar provant tot allò que s’ha proposat amb cada tipus de carbó. Comencem per ratllar i picar amb el morter. Observen i expliquen que el carbó de sucre s’ha fet molles i el de foc, pols, tot i que algú també ha vist espurnes sense foc.

Després el posem dins d’un recipient amb aigua i observem com passem dues coses molt diferents. El carbó de sucre desapareix i l’aigua és negre i el de foc, flota.

Tot allò que anem provant ho anem registrant en una graella de doble entrada per tal d’anar visualitzant que estem observant dues coses i que cadascuna ha mostrat uns fets. Abans de fer un altre pas o mentre observem, portem el full a la rotllana i enregistrem el que diem.

El següent que hem de provar és el foc, per tal de fer-ho proper i segur fem servir la flama d’una espelma i una llauna amb un mànec casolà.

Quan a la rotllana parlem de tot el que hem observat que passava amb la interacció de foc i carbó, una veu proposa que si barregem el carbó desfet de sucre i el carbó de foc, obtindrem un carbó de sucre i de foc. Com ho tenim tot a l’abast decidim provar-ho. – Com serà aquest nou carbó? Es podrà menjar? -serà brillant i de foc per dins i no es podrà menjar.

Pintarà o no pintarà?, serà igual si està sec com si està mullat? Aquesta és la següent investigació que obrim. El carbó fabricat pels reis pinta igual que el carbó de foc? Ho provem, cada dia amb un carbó de les dues maneres, sec i mullat.

El carbó de sucre, el que fabriquen els Reis, segons uns quants infants no va pintar quan estava sec, però va deixar ratlles blanques i estripar uns quants fulls. Quan el vam mullar pintava de gris. El rastre era sobretot d’aigua així que els fulls també es van començar a trencar. Algú va dir que potser eren massa mullats i que havíem de desfer el carbó en aigua per fer una pintura. Així va ser com en un pot que tenia dos dits d’aigua, vam anar posant tot el carbó de sucre de l’aula i observant com es desfeia i ocupava menys fins a desfer-se del tot.

De moment estem aquí, esperant provar la pintura que hem creat de carbó dels reis i després… podrem separar l’aigua del carbó una altra vegada?

Fa dies que remenem, observem i classifiquem les pedres que anem trobant pel món – Què en farem d’aquestes pedres que hem anat recollint? Repartir-les! Tornar-les! Posar-les perquè es puguin mirar com la caixa dels minerals. Després d’una estona de conversa la majoria vol fer la caixa de pedres. Busquem una caixa compartimentada i cadascú tria una pedra que vol que estigui exposada en un compartiment.

Quan ja teníem gairebé la caixa enllestida, un infant de primer ens envia de part de la seva mestra una pedra molt especial que ha trobat a la platja. Ens l’anem passant de mà en mà, l’observem i sembla una pedra volcànica, la toquem i és dura, però una mica tova, l’olorem i … Se sent una veu que diu que allò no és una pedra, que és una esponja de mar!

Com podem saber millor si és una esponja de mar? – Posant-la en aigua! Es farà tova. Nooo! Es farà més gran. Les pedres no es fan toves, però si canvien de color i es fan brillants.

L’aigua sempre anima a investigar i decidim anar posant les pedres i observar el color que tenen mullades i aprofitem per parlar de com l’esponja s’ha enfonsat si primer surava i perquè les pedres s’enfonsen directament. Podem fer que torni a surar l’esponja?, tot i no poder explicar en paraules l’absorció que ha fet l’esponja, tenen clar que si la deixem secar, tornarà a surar.

I així acabem el trimestre! Fent una petita exposició de pedres que podeu visitar al matí a l’aula d’I4A amb uns experts que us facilitaran tota mena d’explicacions geològiques!

UN MATÍ EL MAIOL ARRIBA A L’ESCOLA AMB UNA PEDRA MOLT GRAN QUE HA TROBAT ENMIG DE LA SORRA DE LA PLATJA. QUAN TOTHOM SE LA VA PASSANT, SORGEIX UNA PREGUNTA. D’ON HA SORTIT AQUESTA PEDRA?

ELS SEGÜENTS DIES ANEM PORTANT PEDRES A L’AULA DE DIFERENTS TIPUS PER PODER-LES COMPARAR AMB LA PEDRA. COMENCEN A DIR PARAULES ENTORN DE LA PEDRA QUE ENS VAN OBRINT NOUS CAMINS PER INVESTIGAR D’ON HA SORTIT: MINERALS, ROQUES, FÒSSILS. FINS I TOT UNS INFANTS DE CINQUÈ ENS FAN ARRIBAR DUES GRANS PEDRES MOLT PECULIARS PER VEURE SI S’ASSEMBLEN A LA NOSTRA.

LES PEDRES GRANS ELS FAN OBSERVAR QUE LA PEDRA DEL MAIOL ÉS DE DIFERENTS COLORS PERÒ ESTÀ ENGANXADA I QUE LES ALTRES ESTAN FETES DE PEDRES PETITES. ALGUNES DE LES QUE ANEM PORTANT ES VEUEN MOLT DIFERENTS. QUANTS TIPUS DE PEDRES HI HA? ALGUNES S’ASSEMBLEN? ANEM A BUSCAR UNS LLIBRES SOBRE ROQUES QUE ENS AJUDIN A TROBAR LES PEDRES QUE TENIM I SABER MÉS INFORMACIÓ.

LES SEGÜENTS CONVERSES GIREN ENTORN DE QUINA PEDRA ÉS LA MÉS FORTA I COM HO PODEM SABER. DIUEN QUE LA PEDRA MÉS FORTA ÉS LA MÉS GRAN PERQUÈ BAIXARÀ MÉS DE PRESSA. PORTEM UNA BALANÇA MOLT GRAN I COMENCEM A FER PROVES AMB LES PEDRES QUE TENIM. MIREM QUINA PESA MÉS, QUANTES PEDRES PESEN IGUAL QUE LA QUE MÉS PESA.

LA SEGÜENT SETMANA SEGUIM INVESTIGANT I ENS ORGANITZEM ENTORN DE TRES PROPOSTES. UNA QUE FARÀ PROVES DE FORÇA A LES PEDRES: COM ES PODEN TRENCAR? UNA ALTRA QUE MIRARÀ AMB LES LUPES I ELS LLIBRES SI TROBA ELS NOMS I LES FOTOS DE LES PEDRES QUE TENIM. FINALMENT, UNA ALTRA ACTIVITAT SERÀ REPRESENTAR D’ON CREUEN QUE VE LA PEDRA PERQUÈ HI HA MOLTES HIPÒTESIS DIFERENTS. AL LLARG DE LA SETMANA TOTHOM VA FENT LES 3 ACTIVITATS.

QUAN TOTHOM HA FET LES 3 ACTIVITATS ENS TROBEM A LA ROTLLANA AMB ELS DIBUIXOS, LES PEDRES QUE HAN CANVIAT AMB ELS ESTRIS I LES QUE HEM TROBAT ALS LLIBRES. LA CONVERSA OBRE UNA NOVA VIA: SI POSEM LLUM A LES PEDRES VEUREM QUE HI HA A DINS? POTSER A DINS HI HA ALGUN DIAMANT O UNA ALTRA PEDRA. HO PROVAREM A L’ESPAI SENSORIAL.

DESPRÉS DE PROVAR TOT EL QUE S’HA PROPOSAT, D’INVESTIGAR AMB TOT EL QUE TENIM A L’ABAST SEGUIM SENSE SABER D’ON HA SORTIT LA PEDRA QUE VA PORTAR EL MAIOL PERÒ HEM VIVENCIAT QUE HI HA MOLTS TIPUS DE PEDRES QUE TENEN NOMS DIFERENTS I QUE LA NOSTRA ACCIÓ SOBRE ELLES LES POT FER CANVIAR.

El dimecres que anem al parc aprofitem per tornar els porquets de sant Antoni allà on els vam recollir per observar-los. Parlem sobre quines coses de l’hàbitat de l’aula volem deixar al parc. Hi ha un munt d’idees:

Primer diuen de deixar la pinya, ja que han dormit a dins molts dies. Altres també volen deixar la pedra perquè s’amagaven a sota. Algú proposa deixar l’escorça perquè els servirà de tobogan per baixar i pujar. Altres volen deixar les castanyes i les fulles que els agradava menjar.

Quan hem posat tot allò que creiem que farà que els porquets de Sant Antoni visquin millor, ens ho mirem i quedem satisfetes de deixar-los allà on vivien abans d’estar a la classe. Quedem d’acord que algun dimecres anirem a veure com estan.

Aquesta setmana iniciem la rotllana de projecte observant com es troben després del cap de setmana. Sembla que tot està bé, fins i tot veiem el peixet de plata corrent amunt i avall. Mentre anem passant l’hàbitat de persona a persona, anem apuntant tot allò que hem descobert o pensem dels porquets de Sant Antoni.

S’engresquen a parlar dels túnels i especulen com entren i surten, si amaguen els ous sota terra i una persona fa una pregunta de les que animen a tothom a participar. Els porquets de Sant Antoni poden fer un túnel des del parc on viuen fins a l’Anglesola?

Els proposo representar el túnel i el que creguin que hi ha sota terra. Primer ho fem juntes a la rotllana i representem l’escola i el parc amb dos rotlles i amb unes peces fem el recorregut del túnel. Parlen de corbes, de rectes, de distància, de força i veuen com una mateixa línia amb el mateix nombre de peces pot anar a un punt o a un altre.

Més tard cadascú representa en un paper el recorregut del túnel o allò que pensa que hi ha sota terra o els porquets de sant Antoni.

Ara que totes han representat el túnel i l’hem comentat a la rotllana, decidim anar al parc a observar el niu dels porquets i mirar si entren i surten de sota terra, si hi ha ous i com són i buscar el que mengen. Portarem l’ordinador i la dinolite per tal que no se’ns escapi cap detall!

Acabem la sessió fent la rotllana al parc i escrivim tot allò que hem descobert: -Viuen molts tots junts. – Es fan bola doblegant les cames enrere, sense fer la tombarella. – N’hi ha de molt grans, de mitjanets i molt petits. – Quan els toques es fan bola o es queden quiets panxa amunt. -Mengen fulles.

FA UNS DIES QUE UNS INFANTS VAN PORTAR A L’AULA UNS PETITS ANIMALS CONEGUTS COM A” BITXOS BOLA”. VAM INICIAR LA ROTLLANA OBSERVANT-LOS DINS UNA AMPOLLA GRAN DE PLÀSTIC QUE ÉS ON ELS HAVIEN POSAT EN AGAFAR-LOS DEL PARC DE XIROI. – VOLEU QUE ELS TINGUEM UNS DIES A L’AULA? QUÈ NECESSITARAN PER ESTAR TAN BÉ COM AL PARC?

MENTRE ELS OBSERVEN, SORGEIXEN LES PRIMERES PREGUNTES I COMENTARIS. TENEN NAS? DENTS? ORELLES? FALTA UN LLIT… ON DORMEN? POTSER UN PELUIX!

L’ENDEMÀ, INICIEM LA ROTLLANA OBSERVANT SI HAN MENJAT, ON DORMEN, SI LES FULLES SEGUEIXEN VERDES I AMB AJUDA DE LA LUPA DINOLITE BUSQUEM SI TENEN ULLS I COM ES FAN BOLA.

UN DELS DIES QUE ELS OBSERVEN I REPRESENTEN DINS DE L’HÀBITAT VEUEN UN “BITXO DE LA POLS” I S’OBREN NOUS APRENENTATGES COM QUE ES DIU PEIXET DE PLATA, QUE CORRE MOLT DE PRESSA I S’ENFILA! I SORGEIX UNA PREGUNTA MOLT IMPORTANT.

EL PEIXET DE PLATA PODRÀ VIURE AMB ELS PORQUETS DE SANT ANTONI? JA US HO DIREM JUNT AMB TOT ALLÒ QUE VAGI SORGINT ENTORN LA VIDA DELS PORQUETS!