Després del nostre petit descans de les vacances de primavera, hem tornat amb moltes energies i ganes de retrobar-nos i, també, amb ganes de veure com estan els cargols, on hem fet una descoberta emocionant al nostre terrari. Hem observat unes boletes petites de colors blancs. Ho teníem clar, els cargols han post ous!!! Una troballa inesperada que ens ha sorprès a tots.

Durant les vacances, el Martín va assumir la responsabilitat de cuidar els cargols. Durant aquest temps, va tenir l’oportunitat d’observar de prop el comportament d’aquests. Quan la resta hem descobert que hi ha molts ous al terrari, el Martín ens ha explicat que: “los caracoles hacen un forat en la tierra. Se meten dentro. En el forat ponen els ous. Como els ous están en la closca, lo tienen que vaciar”.

Emocionants, hem estat observant els ous i ens estem fent moltes preguntes. 

Què sortirà dins dels ous? 

• Cargols petits. 
• Cargols grans. 
• L’ou es trencarà i sortirà un cargol petit.

Els ous es faran grans o es quedaran així de petits?

• La Jana diu: es quedaran petits perquè el cargol que sortirà serà petit. 
• El Mailo i la Bruna opinen: no, els ous es faran grans I sortirà un cargol gran.

Quant de temps trigaran els cargols a sortir dels ous?

• Jana: demà sortiran! 
• Astrid: falta molts dies.
• Aran: jo crec que en tres dies. 
• Asher: en set dies

Al llarg de la setmana hem estat observant el comportament d’alguns cargols. El dijous, hem presenciat un seguit de fets interessants. En primer lloc, ens hem adonat que dos dels cargols, en el terrari verd, han fet un forat i s’han posat a dins. Aquest fet ens ha suggerit la possibilitat que puguin estar preparant-se per posar més ous. 

Dijous a la tarda, mentre esperàvem l’hora de marxar, hem decidit fer una última observació al terrari verd dels cargols. Per la nostra sorpresa, hem descobert que han començat a aparèixer ous en quantitats considerables. Aquesta troballa ens ha deicat a tots impressionats i desitjant continuar observant per veure com evoluciona aquesta nova etapa en la vida dels cargols.

 

Ara, tots tenim moltes preguntes i hipòtesis sobre el que podria succeir a continuació, però estem emocionats per tenir l’oportunitat d’anar observant i trobar respostes a les nostres curiositats. Mentrestant, continuarem alimentant i cuidant dels nostres amics cargols per assegurar-nos que estiguin còmodes i sans durant aquesta etapa crucial.

Com que disposem de dos terrari, hem notat un detall interessant: els ous observats el dia 2 d’abril, i els ous recents trobats el dia 4 d’abril. Amb aquesta diferència en les dates, hem decidit començar a comptar els dies per intentar saber quants dies trigaran els cargols a sortir dels ous.

Continuarem el nostre seguiment diari i observant l’evolució dels ous. Aquesta investigació ens permet no només entendre millor el cicle de vida dels cargols, sinó també a fomentar la curiositat i l’interès per la natura. Us mantindrem informats sobre els progressos d’aquest emocionant projecte educatiu.

Hem estat dies observant els cargols que tenim a la classe. Estem molt emocionats i cada dia aprenem coses noves dels cargols. Com ja sabeu, gràcies a l’aportació de la Diana, vam estar observant un cargol petit, juntament amb els altres dos que teníem a l’espai de ciències. La Rabab va portar cargols de Vilafranca del Penedès. Molts infants van quedar impressionats per la grandària d’aquests cargols.

• Uaaaauuu, Rabab, hi ha cargols gegants!

Hem dedicat temps a observar amb molta curiositat el comportament dels cargols: com es mouen, com llisquen, i fins i tot, com surten de les seves closques. Al principi, alguns sentien una mica de por, però amb el pas dels dies, hi ha hagut infants que s’han animat a agafar-los, deixar-los passejar pels dits i, fins i tot, pels braços.

• Hi ha cargols que estan fent caca. La caca surt per la closca.
• Van deixant baves per la taula.
• Mira, mira!!! S’estan abraçant.
• Estan sortint cap a fora, cauran.
• Aquesta caca és verda perquè ha menjat enciam.

Tenir els cargols a la classe està sent tota una oportunitat per a l’exploració i l’observació de la natura, fomentant la curiositat i el respecte pel món que ens envolta. A més, molts infants s’han mostrat inspirats per aquesta experiència i s’han animat a representar els cargols mitjançant el dibuix, demostrant la seva creativitat i la seva capacitat per expressar-se a través de l’art.

Durant una de les nostres sessions d’observació i exploració dels cargols, mentre conversàvem animadament i veiem com els cargols s’enfilàvem pels pals i la pinya, un infant va plantejar una pregunta: poden els cargols baixar per un tobogan? Aquest dubte va despertar la curiositat de molts infants.

• Els cargols no poden baixar pel tobogan perquè no saben aguantar-se
• Si els posem al tobogan, relliscaran i es faran mal.
• Es trencarà la closca i tindran fred.
• Si els posem al tobogan, s’amagaran dins de la closca.

Després de plantejar-nos si els cargols baixarien pel tobogan, la Jana va proposar-nos d’acostar-nos al parc de Xiroi per comprovar-ho. Amb entusiasme, vam agafar el terrari amb els cargols i vam marxar cap al parc. Un cop allà, vam posar amb cura els cargols al tobogan i, per la nostra sorpresa, vam veure com es desplaçaven amb facilitat sense cap problema.

Mentre observàvem com els cargols es movien pel tobogan, vam notar que anaven a poc a poc i, en lloc de baixar, alguns fins i tot començaven a pujar! A més, vam presenciar com un dels cargols va aprofitar l’oportunitat per fer les seves necessitats. A partir d’aquesta experiència, molts dels nostres petits investigadors van arribar a la conclusió que els cargols no cauen gràcies a la seva bava.

D’aquesta observació també va sorgir una nova pregunta: quines parts del cos tenen els cargols? És meravellós veure com la curiositat dels nens ens porta a fer descobriments fascinants i a plantejar-nos noves preguntes sobre el món que ens envolta.

Amb la Dino-Lite (lupa electrònica), vam tenir l’oportunitat d’observar els cargols de prop i vam fer una troballa emocionant: vam descobrir que a les banyes hi ha uns puntets negres, que en realitat són els seus ulls.

És increïble com la tecnologia ens permet explorar els detalls més íntims de la natura i ens obre les portes a noves oportunitats d’aprenentatge i descobriment. Qui sap què més podrem descobrir amb aquesta eina tan increïble!

Continuarem explorant!

Tot va començar amb la lectura d’un conte molt bonic: La casa més gran del món. Aquest conte ens va captivar immediatament amb la seva història d’un cargol que somiava tenir la casa més gran del món.

Després de llegir-lo, vam iniciar una enriquidora conversa sobre els cargols i les seves peculiaritats.

• La casa del cargol és la closca.
• La casa dels cargols són les fulles de col.
• Els cargol per dormir es posen com una bola i es posen a dins de la closca. 
• Els cargols no tenen cara com la nostra.
• Els cargols no tenen boca.

Amb això últim, l’Astrid va preguntar: I com es fan grans els cargols?

Alguns infants van dir que creixen perquè mengen enciam, però altres van recordar la història del conte i van afirmar que els cargols no només menjaven enciam, sinó que també fulles de col. Així doncs, vam pensar que potser, si posem una mica d’enciam i una mica de fulles de col, podem veure què mengen els cargols o què els hi agrada més menjar!! A partir d’aquí, ens vam adonar que hi havia moltíssimes coses que no sabíem sobre aquests petits animals.

La Diana, al dia següent, ens va portar un cargolet molt i molt petit. Ens va explicar que el seu pare el va trobar en una fulla d’un enciam i el van posar a dins d’un pot perquè no s’escapés.

• És petit, però corre molt i s’escapa. 

Ara, ja podem investigar i trobar respostes a les nostres preguntes! Mentre parlàvem i observàvem el petit cargol que ha portat la Diana, vam pensar que necessitava un lloc més segur, perquè… Què li passaria si el deixem al pot?

• No podrà respirar i es morirà. 
• Podem fer forats i així podrà respirar. 
• Podem treure la tapa. 
• Si traiem la tapa el cargol s’escaparia. 
• Podem bufar perquè tingui aire.

Mentre ens preguntàvem que podíem fer, vam recordar que a l’espai de ciències hi havia un terrari de cargols. Vam anar a buscar-ho i vam veure que hi havia un cargol gran. Molts infants van pensar que si col·loquem el cargol petit de la Diana al terrari serà molt millor. A més, vam veure que també hi havia un altre cargol petit.

• Podem posar el petit cargol a la casa i així estaran junts. 
• El cargol gran cuidarà dels cargols petits. 

Observant el terrari, vam veure que els cargols necessitaven menjar, per tant, mans a l’obra! Vam anar a la cuina i vam demanar que ens donessin: una mica d’enciam i una mica de fulles de col per investigar si els cargols mengen les dues coses o no!

També, vam aprofitar per posar altres elements naturals el terrari:

• Podem posar pals perquè s’enfilin. 
• Fiquem una pinya perquè s’amaguin.

Ara sí!!!  Ja ho tenim tot i estem preparades i preparats per continuar investigant sobre el món dels cargols!

El passat 30 de gener, els dos grups d’I3 vam visitar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, un espai on s’apropen les ciències naturals als infants. Va ser un dia ple d’exploració, descobriments i riures, on els petits científics van poder connectar amb el món que els envolta d’una manera diferent i única.

Vam participar en el taller “Niu de Ciència”, una experiència única que té com a objectiu promoure la ciència i, sobretot, gaudir-ne a través de la descoberta, l’activitat espontània i el joc. Animals, vegetals, roques i minerals formen part d’aquest Niu. Elements de la natura que no són independents, que estan connectats i relacionats. Tots ells ens ajuden a entendre aquest món que ens envolta.

Els dos grups, partint de la mateixa experiència, van reflexionar sobre com afavorir les competències científiques descobrint els materials naturals, plantejant bones preguntes, estimulant la reflexió, observació, comparació, l’argumentació de les mateixes hipòtesis i la cerca de respostes en els materials i els llibres.

Van gaudir molt l’experimentació lliure, on van descobrir pel seu compte les característiques dels materials i les sensacions que generaven. L’activitat va concloure amb un moment d’interrogants, donant l’oportunitat per reflexionar sobre les nostres descobertes. Algunes preguntes van saber trobar les respostes immediates, mentre que d’altres van plantejar-se reptes per continuar investigant a l’escola. L’objectiu d’aquesta metodologia és trencar amb la idea d’oferir preguntes amb respostes tancades per anar introduint la metodologia científica i ajudar a compartir entre infants i adults una interacció positiva al voltant d’un objectiu comú: investigar, a través de l’experimentació i raonament, buscant hipòtesis als interrogants que ens puguem plantejar.

Experimentar vol dir proposar un repte vinculat a un fenomen científic i en el qual l’infant pugui intervenir-hi per poder comprendre’l i fer evolucionar el seu pensament.

Montse Pedreira (2022)

Una altra part de la visita és el recorregut lliure per l’exposició permanent “Planeta Vida”. Aquesta, els va permetre endinsar-se en nocions senzilles de la biologia i el comportament animal i, també convidar-los a comparar-s’hi per prendre consciència de l’evolució. S’endinsen en el túnel del temps i recorren la història de la vida i del planeta des dels orígens fins a l’actualitat.

Quan acabem la visita, fem una rotllana de tancament i expliquen tot allò que ha cridat la seva atenció, el que més els ha agradat, com s’han sentit durant la visita… a partir de les seves reflexions i aportacions, som conscients de la importància d’oferir-los espais científics fora de l’escola amb l’objectiu de provocar, de manera espontània, el sorgiment d’hipòtesis, idees, interrogants, preguntes i dubtes, davant dels quals es poden prendre iniciatives diverses, que posaran en valor el procés d’investigació i el mètode científic.

“Aquesta és la seva caseta”

Vam fer-li un lloc al racó d’observació i la vam començar a observar.

“Necessita aigua la planta” I així entre observació i observació vam anar veient com la planta cada cop tenia menys flors blanques. “Els cucs se les estan menjant!”.

“Són del cucs”

“Però les caques dels cucs són blanques perquè mengen flors blanques”

La vostra casa és del color del què mengeu?

“No, és sempre marro”

“De formes diferents però marró”

Llavors això sí que poden ser caques dels cucs?

La Meritxell, l’altre Meritxell, s’afegeix a la nostra conversa i li expliquem tot el que hem observat i estem descobrint fins ara. A la seva butxaca porta unes pinces i càpsules de petri. Amb molta cura agafa alguns dels cucs i així els podem observar millor. Fa també una mostra de les caques.

Els observem una estona, però decidim tornar-los a la planta, a la seva casa.

Els dies continuen passant i ja només queden dos cucs, on seran els altres?

“La planta s’ha mort”

“Els cucs se l’han menjat”

“Ja no té fulles”

Decidim tirar la planta, i fer una altra caseta pels cucs.

“Necessiten menjar i aigua”

De cop un matí ens adonem que la caixa on els havíem posat està tot negre. Obrim la tapa i fa pudor. Amb un palet toquem els cucs, però no es mouen.

“Estan dormint”

A la tarda els tornem a observar i continuen sense moure’s. “Estan molt cansats” “Necessiten dormir”

Al matí els tornem a observar i segueixen en la mateixa posició del dia d’abans, no es mouen. “Encara estan dormint”

I per sorpresa nostra, quan a la tarda els tornem a mirar, un ha canviat! 

“Sortirà una papallona!” Una papallona! El grup s’emociona molt i comencen a pensar de quin color serà… vermella, blanca, lila, de colorins, de tots els colors com l’erugueta.

“Però sortirà volant i marxarà de la classe”

Acabem el dia amb molta emoció per aquest darrer canvi que hem observat, el grup espera amb il·lusió que d’aquí a uns dies surti la papallona que ja estan somiant.

L’endemà anem a buscar la Dino Lite, una càmera amb lupa, que ens permet veure de ben a prop i ampliat el cuc.

I malauradament, així acaba el projecte, el primer projecte del grup. Després de setmanes de cura, de molta observació, de preguntes i també de moltes respostes i possibles hipòtesis, han començat aquest viatge i mirada cap a la indagació.

Qui ens havia de dir que ja fa dos mesos que estem a l’escola? I quins dos mesos més bonics! Al principi entràvem amb dubtes i incertesa, però amb els dies aquestes pors van anar desapareixent i ara cada vegada són més els somriures que veiem a primera hora del matí. Agafats de la mà de la vostra família i amb la sort de poder gaudir amb vosaltres durant les entrades acompanyades, heu anat descobrint l’aula i ja la sentiu una mica “casa vostra”. 

La descoberta dels altres ha sigut un camí amb alts i baixos. Contentes per començar a jugar plegades, però també amb petits dubtes a l’hora de compartir o cedir el que teníeu a les mans. Us hem anat acompanyant a posar paraules al que sentiu i al que voleu i això us ajuda a comunicar-vos i establir els primers vincles de relació. Ara, ja coneixeu els noms de la resta de companys i companyes i també comenceu a gaudir de compartir espais amb la resta d’infants de la comunitat de petites. El pati i els espais són un moment on descobrir plegades i passar-ho bé totes juntes. 

A l’aula compartim temps totes juntes. A poc a poc, us acompanyem a crear la vostra identitat de grup i, amb aquesta, aneu agafant vincles de confiança i respecte. Amb el pas dels dies, les rotllanes de grup han anat guanyant espai i temps en la nostra jornada, i cada vegada som més capaços de poder seure al costat d’altres nens i nenes, escoltar-los i procurar parlar d’un en un. És molt bonic veure les ganes que teniu per explicar i compartir. Per nosaltres, la rotllana és l’oportunitat perquè l’alumnat tingui el seu espai i el seu temps per poder expressar els seus sentiments i explicar tot allò que necessita dir. 

Nosaltres hem anat donant espai a aquest temps compartit a la catifa. Trobar-nos abans d’esmorzar per saludar-nos, fent una petita relaxació tornant del pati, cantant cançons que ja coneixeu i cantàveu a la llar d’infants, introduint cançons noves, i també descobrint les històries dels llibres que ens acompanyen a la biblioteca d’aula. En totes aquestes situacions, el llenguatge oral esdevé un indispensable, perquè és el que ens permet comunicar-nos i relacionar-nos/entendre’ns.

Des de l’aula procurem despertar els vostres interessos i quan aquests són compartits generem vincle i ganes de descobrir. Aquestes ganes, les potenciem a través del joc, la conversa, els llibres, l’art, etc., sempre relacionats amb la vida de l’aula. D’aquesta manera, apreneu a conèixer-vos millor, a pensar per vosaltres mateixos i, també, a ser capaços de trobar la forma de resoldre conflictes i arribar a acords amb els companys. 

A l’aula ja hem introduït l’espai d’observació, on anem i aneu incorporant petites trobades per poder mirar plegades, per generar preguntes i dubtes, i per buscar respostes. Fruits de tardor, fulles, troncs… i allò que aneu trobant al vostre dia a dia, ens permet crear aquest lligam amb l’exterior, anar creant les ganes d’estar atent a allò que succeeix i esdevé al nostre voltant, descobrint l’entorn. Aquest espai ens permetrà al llarg del curs anar generant aquests petits interessos, que esdevindran petites investigacions i projectes al llarg del curs.