Aquests dies estan sent molt emocionants! Els cargols que tenim a l’aula també han post ous, estem emocionades! Un dia, al matí, mentre netejàvem el terrari, vam aixecar-lo i vam veure les petites boletes blanques. Què sortirà d’aquí? Realment encara no ho sabem! Molts creuen que sortiran pollets, però que seran molt petits perquè dins d’aquests ous no hi cap un pollet gran. Altres pensen que tortugues o fins i tot dinosaures! I un altre gran grup de nens i nenes creuen que sortiran cargols.

Un altre dubte que tenim, és quan s’obriran aquests ous. Per començar a agafar consciència del pas del temps, decidim que comptarem quants dies triguen els ous a obrir-se. Aleshores, per cada dia que passa, posem una boleta i així podem anar comptant quants dies han passat des que van posar ous.

Mentre els ous no s’obren, decidim cuidar-los entre totes.

Cada matí el primer que fem quan entrem a la classe és anar a veure’ls. Els hi tirem una miqueta d’aigua perquè sabem que els agrada estar fresquets! També anem a la cuina i els hi demanem al cuiner i la cuinera una mica de menjar. Aquest, cada dia canvia i així fem una llista sobre què mengen els cargols. A més, nosaltres, durant l’estona de menjar, també els hi deixem trossets de fruita que ens sobren.

I així van passant els dies. Nosaltres molt contentes de tenir-los a l’aula. A poc a poc estem agafant hàbits que ens ajuden a cuidar millor el nostre entorn i a respectar els animals que tenim al nostre voltant.

I ho fem tant bé, que hem tingut una segona sorpresa… han post més ous!

El nostre terrari pesa molt i com els volem veure bé, posem el terrari a una taula i ens apropem a poc a poc i amb cura per observar amb cura i atentament.

Ara de moment només ens queda esperar. Famílies, us avisarem quan s’obrin els ous i ja us explicarem què surt de dins. Què penseu que serà?

I mentre comencen a sortir les primeres llavors… l’activitat, l’experimentació i la descoberta dins la nostra aula no s’atura. El primer dia que tornem de les vacances, el Jan ens ensenya una petita capsa de cartó. L’obrim entre totes i la nostra sorpresa és que dins trobem cargols. Aquesta situació ens proporciona un gran ventall de possibilitats per pensar, anticipar-nos, i actuar sobre les necessitats que aquesta animal necessitarà.

En agafar la caixa el primer que pensem és que ens agradaria trobar un nou hàbitat per a ells, ja que decidim que entre tots els voldrem cuidar uns dies. Aleshores, recordem que en l’espai a ciències hi ha un terrari petit i anem a buscar-lo. 
– Aquesta caseta és més bonica
– Els podem veure sense tocar-los 
Cal dir que mentre anem a buscar-la, fruit de l’espontaneïtat d’alguns infants, decideixen que volen posar a dins terra i una miqueta d’enciam. De seguida agafen les lupes i es queden una estona en calma mirant-los de ben a prop.

Passen els dies i els anem observant fins que decidim que la caseta on viuen és massa petita per a ells. Aleshores, comença una nova recerca. Busquem per l’escola un terrari més gran, però no en trobem cap. Però, mentre buscàvem, trobem un aquari petit i pensem que seria bona idea posar una tapa perquè no s’escapin.
– Una tapa, però amb foradets petits perquè si no no tindran llumeta i no voldran dormir.

No trobem cap tapa grossa, però sí un trosset de tela petit que també ens pot servir. Estem molt contentes perquè els cargols tindran una casa més gran, però pensem que necessiten més coses per poder estar bé.
– Un llit, un sofà, una taula, unes cadires per descansar, una tele, pedretes petites per amagar-se, pals per pujar i baixar, mantes per si tenen fred, enciam i aigua. (és en aquest moment en què el llistat de coses per posar dins la casa dels cargols es fa infinit, perquè ells volen posar tot allò que és important per a si mateixos).
Fruit d’aquesta última resposta pensem… com els podem posar aigua? “Doncs amb una gerra petita”, diu el Hayden. “Sí, o una regadora!”, afegeix el Lisandro. Pensem que seria millor si busquéssim algun objecte petit on posar aigua i que ells hi vagin a beure quan vulguin. Aleshores, el Martí s’aixeca i va a buscar una tasseta petita de cafè i l’omple amb aigua. Seguidament, sortim al pati i busquem tot allò que ens fa falta.

Ara sí, ja tenim la caseta dels cargols!

I mentre a la nostra classe just comença ara el camí de cuidar als cargols, a la classe d’I3B ja fa un parell de setmanes que en tenen i, de sobte, passa un fet que ens sorprèn molt a totes.

Sense dir què eren, els mostrem la caixeta. Totes van voler mirar de ben a prop i la seva primera resposta va ser “unes boletes blanques”. L’Aran va dir “semblen com els ous de les gallines, però en petit, què sortiran pollets?”.

I fins aquí les nostres investigacions… famílies ja us explicarem què sortirà d’aquelles boletes petites blanques. Alguns pensen que pollets, d’altres que cargols i fins i tot algú creu que és l’ou del Tyrannosaurus rex!

Després de plantar les llavors, toca cuidar-les. Aleshores, fem una conversa en grup per decidir què podem fer amb elles ara que venen les vacances. Totes pensem que perquè surti una flor hem de regar-la, aleshores, pugem a l’hort per veure com estan les llavors que vam plantar la setmana anterior. I la nostra sorpresa és que estan sortint les primeres plantes! Quina alegria! Seiem al seu voltant i les observem.

– Són molt petites
– I el gira-sol perquè no és groc?
– Les hem de posar al solet perquè surtin

Aleshores, el Milo ens ensenya un pot petit que ha portat de casa seva.

Què és? Li pregunta la resta.

El Milo ens diu que dins hi ha una llavor, però l’hem de trobar, per tant, dediquem una estona a buscar-la fins que apareix entre la terra. És blanca i més gran del que pensaven. Llegim les instruccions del pot i ens explica que és una mongetera i que cal regar-la cada tres dies.

Ben aviat començaran les vacances del segon trimestre i el Milo diu que se la vol emportar a casa per cuidar-la mentre no estiguem a l’escola. L’Aran, pregunta si aquesta mongetera serà igual de gran que la del llibre “La mongetera màgica” que havíem explicat dies abans a l’aula i la resta diuen que ells també volen enfilar-se fins a dalt dels núvols.

Com queda molt poquet de les vacances, els preguntem què podem fer amb els tests dels gira-sols i l’estatice. Entre totes decidim que es quedaran a l’escola i les regarem amb molta aigua perquè en tinguin suficient durant els dies que no estem.

Aquell mateix dia, quan baixem de l’espai de l’hort, observem que a ciències l’Annette ha preparat una proposta sobre flors. Ens apropem i fem una rotllana al voltant d’aquestes. Les flors estan a dins d’un gerro amb aigua i totes elles són diferents: roses, vermelles, grogues, més grans, més petites, amb diferents textures i formes… però ens adonem que totes elles tenen les mateixes parts. Parlem sobre aquestes, sabem com es diuen?

– Flor
– “Palet” (En diem tija)
– Pètals

Parlem també de les arrels de les plantes i la funció que tenen. Gairebé tothom desconeixia que les plantes tenien arrels i descobrim perquè serveixen. Són necessàries perquè absorbeixen aigua i nutrients de la terra. Aleshores mirem diferents arrels de plantes que tenim al nostre voltant i veiem que com més gran és la planta més grans són també les seves arrels. 

En la proposta de l’espai de ciències també trobem carxofes i coliflors. Els preguntem per què creuen que la coliflor i la carxofa hi són allà amb la resta de flors.

– Això també té forma de floreta
– Però és la floreta dels animals perquè els caragols mengen enciam
– I la carxofa és molt dura
– És una flor molt molt gran
– Però no té colors només és de color verd
– Dins del gerro no hi caben
– A casa tinc aquesta flor (coliflor) a la nevera.

Quan mengem carxofes són verdes perquè encara no han madurat, però si les deixéssim més setmanes al camp, acabarien florint. I amb les coliflors passa el mateix.

Tornem a la classe i deixem a prop de la finestra els tests que vam plantar. Les reguem amb molta aigua i en tornar de les vacances… Sorpresa! Les nostres llavors ja havien germinat i estaven creixent molt. Ben contentes i il·lusionades ens encarreguem setmana a setmana d’anar regant-les i cuidant-les. Així que ara només toca esperar i veure com es fan grans.

Mentre juguem a fora al pati, ens sorgeix una nova curiositat…
– Marta, aquest arbre està creixent! Mira la punteta de la branca, té alguna cosa!
Ens apropem a l’arbre i estirem el fil parlant sobre què pensem què està passant. Alguns diuen que com fa fred l’arbre no té fulles. D’altres, pensen que a l’arbre estan a punt de sortir-li fulles perquè ja podem començar a veure que hi ha alguna cosa de color verd. Observem la resta de plantes i arbres del pati i veiem que a poc a poc estan començant a florir. 

Tanquem els ulls i els preguntem què creuen que passarà? A poc a poc, es van animant a dibuixar a la sorra línies que esdevenen les fulles de l’arbre, imaginem de quins colors seran, trobem tresors amagats, ens arrebossem com croquetes i sobretot riem.

De tornada a la classe, seiem en rotllana i parlem sobre el que hem fet. D’aquesta conversa, ens sorgeix un dubte: i les plantes, d’on surten? 

Aprofitem que tenim a la biblioteca de l’aula el llibre “Encara no?” (Voltz, Christian, 2019) expliquem la història i parlem sobre les llavors. Sabem què són? No ho sabem ben bé i decidim demanar ajuda. Qui ens podria ajudar? L’Esther! Ella és la mestra que acompanya el taller d’hort als infants d’I5 i pensem que ens podria acompanyar en aquest nou camí que volem engegar. Ben il·lusionats i amb nervis per saber què ens trobarem a dalt anem cap a l’hort de petites. 

L’Esther ens proposa un repte: sortirà una planta de tot això? I ens ensenya una safata petita amb macarrons, mongetes, llenties, blat de moro, arròs… Mirem, toquem i en parlem.
– Dels macarrons no perquè jo no tinc cap planta a la panxa i he menjat macarrons
– De les llenties si, la iaia i jo ho vam fer a casa. Dins d’un potet i amb una miqueta d’aigua
– No de les llenties no sortirà una planta
– De l’arròs jo crec que sí, però no tinc plantes a la panxa
– Això no sabem què és (referint-se al blat de moro)

Pensem que podríem plantar-ho per veure si surt alguna cosa. L’Esther també ens ensenya algunes de les llavors que hi ha a l’hort. En concret n’observem dues, les de gira-sol i les d’estatice. Moltes fan cara de sorpresa perquè no s’esperaven que fossin així i relacionaven la seva mida amb la flor. “Segur que serà molt petiteta”.

El següent pas va ser plantar-les. Què necessitem?
– Aigua
– Terra, però no la del sorral, una per plantes
– Sol
– Llavors

– Res més? I no se’ns acudia res! Així que amb el que vam dir vam decidir plantar el gira-sol i l’estatice.

Agafem la terra i la deixem a terra. Posem les llavors dins la terra i reguem amb aigua. Aleshores…
– Noooo! La terra s’està desfent
– Falta el “potet”

Li preguntem a l’Esther si ens deixa tests per plantar les flors. Un cop els tenim preparats, pensem que cada llavor ha d’anar a un test diferent perquè, com ells diuen “si hi ha moltes i estan juntetes no creixeran”. Així que amb moltes ganes per descobrir què creixerà i com serà, comencem el procés. Primer posem la terra. Després, fem foradets petits amb els dits i posem les llavors i, finalment, tirem una mica d’aigua.

I un cop ja ho tenim enllestit, decidim deixar-ho al sol i esperar.

I allà dalt a la terrassa, comencem a fer les nostres hipòtesis sobre que sortirà primer, com serà la flor, el seu color, la mida… tots contents i il·lusionats per descobrir què passarà.

Famílies, us mantindrem informades de tot el procés. Nosaltres mentrestant, anirem pujant a l’hort per regar i cuidar les nostres llavors.

Dies després de posar les closques dels animals marins que tenim a l’aula, vam estar mirant i comprovant si de dins de les seves closques, ho sortia algun animal. Molts pensaven que sí, ja que el caragol de terra havia sortit amb l’aigua, però, amb el pas dels dies, van anar canviant d’opinió.

– Potser l’animal ha marxat
– Ha canviat de casa
– Està dormint perquè està molt cansat
– No hi ha res aquí dins
– L’altre caragol va sortir molt de pressa, aquí dins no hi ha cap caragol
– Potser aquesta aigua no li agrada i vol anar al mar

La Chloe, la germana del Hayden, va venir a la nostra classe per ajudar-nos a trobar respostes a les nostres preguntes. La seva família, uns anys enrere, va anar a Mèxic i va trobar la closca d’un caragol gegant. Però, tal com vam dir a la rotllana… no era com les que havíem vist i tocat fins ara, era molt gran! Tan gran, que ens va ajudar a comprovar la nostra hipòtesi.

Ens va impactar perquè, a diferència de la resta de closques de caragol de mar que teníem a l’aula, en aquesta sí que podíem posar els ditets a dins i tocar el què hi havia a dins.

El vam tocar, vam posar a dins els nostres dins, ens el vam posar a prop de l’orella per veure si sentíem algun so, el vam comparar amb els altres que teníem a l’aula…

– Mira Marta, poso els ditets i no toco res!
– Només hi ha la closca
– És molt fred
– A veure si no podrem treure els dits
– Jo no toco cap caragol
– Hauria de ser “blanet”
– Sí! Com el caragol de ciències

Quan totes veiem que no hi ha cap caragol a dins d’aquest, els infants demanen de comprovar si dins del terrari de ciències també hi ha alguna closca buida. 
De seguida, quan els agafen, observen que dins sí que hi ha un animal. El toquen suau i esperem fins que surt de la closca.

Observant els caragols, sorgeix una nova pregunta: com els podem cuidar?
L’Aran, ens explica que té un gos i el cuida molt.
– Li faig moltes abraçades i “besitos”. El traiem a passejar i li donem aigua i menjar. A mi m’agrada molt quan estic amb ell.
D’aquí, sorgeix una nova conversa vers la importància de cuidar el nostre entorn, no només els animals, sinó també les plantes i la resta d’éssers vius.

Ens comprometem a cuidar el pati de l’escola i les plantes i arbres que hi són allà. L’Elían també diu que no hem de perseguir els coloms perquè s’espanten i la Flora afegeix que els animals s’han de tocar suau perquè així estan més tranquils.

Aprofitant que estàvem preparant la sortida al Museu de Ciències de Barcelona, la Meritxell ens porta a la classe unes closques d’uns animals. Les observem i ens preguntem què són. De seguida, alguns diuen que és un animal, però que està dormint dins la seva caseta.

Què hi ha dins?
Els heu vist abans?
Quin tacte tenen?

De sobte, escoltem: “La meva iaia diu que s’escolta el mar”. Aleshores, tots ho escoltem per comprovar-ho.

– Sí, sí! Jo l’escolto!
– Jo també
– Sí, les onades! 

Però… sabem realment qui hi viu a dins?
Per esbrinar què pensem cadascú, dibuixem individualment què creiem què hi ha dins del caragol de mar.

Quan acabem, posem en comú allò que hem dibuixat: una medusa, un tauró, el mar, una casa, una balena, un vaixell… i ens adonem que gairebé totes les respostes són diferents. Com ho podem esbrinar?

Se’ns ocorre que a l’espai de ciències també hi ha caragols. Aleshores, anem i observem de ben a prop com és el terrari on viuen. “Però, no es mouen! Estan morts?” , pregunten alguns. Obrim la tapa i els preguntem què podem fer perquè surtin.
– Els podem donar menjar.
– I una miqueta d’aigua!
– Sí, els caragols surten quan plou.

Anem a buscar aigua i en tirem una mica. Ens quedem una estona veient en calma i fem hipòtesis sobre què pensem que passarà.
– Sortirà de la caseta i caminarà.
– No sortirà, només hi ha la closca, el caragol ha marxat. 

De sobte, i molt a poc a poc, veiem com el cos del caragol va sortint i aquest fet ens fascina! Totes el volen veure de ben a prop. 

Aprofitant que estem a ciències, agafem la closca d’una tortuga que tenim allà i l’observem detingudament. Igual que ha passat amb el caragol, alguns diuen que està dins descansant i d’altres pensen que només hi ha la closca i que el cos de la tortuga no hi és. Fins i tot li donem cops suaus per veure si es desperta! Però, en aquest cas, la closca té una gran obertura que ens permet mirar què hi ha dins i ens adonem que no hi ha cap animal. 

Tornem a l’aula i pensem com podem veure si hi ha o no un animal a dins la closca del caragol de mar. De seguida, pensem que és bona idea posar una miqueta d’aigua i mirar si surt algú de dins, igual que hem fet amb els caragols a l’espai de ciències. En el moment, no en surt cap, però deixem les closques a remulla per comprovar si durant els pròxims dies en surt algun i podem esbrinar què hi ha dins.

Hi viurà algú? Continuarem investigant!

El passat 30 de gener, els dos grups d’I3 vam visitar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, un espai on s’apropen les ciències naturals als infants. Va ser un dia ple d’exploració, descobriments i riures, on els petits científics van poder connectar amb el món que els envolta d’una manera diferent i única.

Des que vam pujar a l’autocar es van mostrar impacients i emocionats per arribar-hi i descobrir tot el que hi havia. A l’entrada, ja van veure un gran esquelet de balena i de seguida estaven tots bocabadats. Mostraven molta expectació pel que anàvem a fer i es notava que estaven impacients per començar l’aventura mentre ens dirigíem cap a la sala d’activitat, on sabien que hi havia moltes coses interessants per explorar.

Vam participar en el taller “Niu de Ciència”, una experiència única que té com a objectiu promoure la ciència i, sobretot, gaudir-ne a través de la descoberta, l’activitat espontània i el joc. Animals, vegetals, roques i minerals formen part d’aquest Niu. Elements de la natura que no són independents, que estan connectats i relacionats. Tots ells ens ajuden a entendre aquest món que ens envolta.

Els dos grups, partint de la mateixa experiència, van reflexionar sobre com afavorir les competències científiques descobrint els materials naturals, plantejant bones preguntes, estimulant la reflexió, observació, comparació, l’argumentació de les mateixes hipòtesis i la cerca de respostes en els materials i els llibres.

Van gaudir molt l’experimentació lliure, on van descobrir pel seu compte les característiques dels materials i les sensacions que generaven. L’activitat va concloure amb un moment d’interrogants, donant l’oportunitat per reflexionar sobre les nostres descobertes. Algunes preguntes van saber trobar les respostes immediates, mentre que d’altres van plantejar-se reptes per continuar investigant a l’escola. L’objectiu d’aquesta metodologia és trencar amb la idea d’oferir preguntes amb respostes tancades per anar introduint la metodologia científica i ajudar a compartir entre infants i adults una interacció positiva al voltant d’un objectiu comú: investigar, a través de l’experimentació i raonament, buscant hipòtesis als interrogants que ens puguem plantejar.

Experimentar vol dir proposar un repte vinculat a un fenomen científic i en el qual l’infant pugui intervenir-hi per poder comprendre’l i fer evolucionar el seu pensament.

Montse Pedreira (2022)

Una altra part de la visita és el recorregut lliure per l’exposició permanent “Planeta Vida”. Aquesta, els va permetre endinsar-se en nocions senzilles de la biologia i el comportament animal i, també convidar-los a comparar-s’hi per prendre consciència de l’evolució. S’endinsen en el túnel del temps i recorren la història de la vida i del planeta des dels orígens fins a l’actualitat.

Quan acabem la visita, fem una rotllana de tancament i expliquen tot allò que ha cridat la seva atenció, el que més els ha agradat, com s’han sentit durant la visita… a partir de les seves reflexions i aportacions, som conscients de la importància d’oferir-los espais científics fora de l’escola amb l’objectiu de provocar, de manera espontània, el sorgiment d’hipòtesis, idees, interrogants, preguntes i dubtes, davant dels quals es poden prendre iniciatives diverses, que posaran en valor el procés d’investigació i el mètode científic.

El primer que feien quan seiem en rotllana era preguntar si podíem obrir la resta de carabasses per veure com eren per dins! Teníem molt clar que la primera carabassa que vam tallar era taronja perquè la pell era taronja, aleshores els vam ensenyar una carabassa verda. Com creieu que serà per dins? Tots van dir que seria de color verd perquè la seva pell era d’aquest color!

Aleshores, arriba el moment de comprovar-ho! Es torna a fer silenci i als seus ulls es pot veure la il·lusió que els fa descobrir com serà el seu interior. Quan l’obrim tothom es queda amb la boca oberta! “Oh, no es verda!”, inclús algun infant diu “i hi han pepitas de xocolata, mira aquestes són marrons!“, referint-se a les llavors.

Un cop l’hem obert, la veiem, olorem, toquem… més de prop.

– És com el meló! Verd per fora i blanc per dins.
– Jo volia que per dins fos verda la carabassa
– Com per fora és diferent, per dins és diferent
– Estan més llefiscoses i són més fosques.

Ara arriba el torn de veure més de prop les carabasses grans i taronges que tenim a l’aula. Aquestes, com diu la Clàudia, són taronja per dins com el moniato. Assenyalant les seves llavors, els preguntem, sabeu què són? De seguida, el Marc ens diu que són llavors. I la Júlia, afegeix que ella té llavors a casa i que de les llavors surten flors. Això, ens porta a parlar d’on surten les carabasses.
– De la terra
– I de l’aigua
– Hi ha un arbre de carabasses
– No, surten del terra, com les pastanagues.

Però… ens fa falta alguna cosa més?
– Sí, això (assenyala la Valentina les llavors de la carabassa).

Aleshores, decidim agafar les llavors de carabassa que hi ha a dins. Per fer-ho, els oferim pinces metàl·liques o directament els seus dits.

Amb molta cura, les van agafant a poc a poc. Un cop les hem tret de les carabasses, fem una rotllana mirar-les amb més calma. I, la Júlia, ens diu que vol que tinguem carabasses a la classe. L’Aroa diu que farà un “foradet” a terra i allà posarem aquestes llavors per veure què surt. Surtiran carabasses? Ja ho descobrirem!

Mirant les llavors, el Pol ens diu que s’assemblen molt a les de la mandarina. I ens sorgeix una nova pregunta… totes les fruites i verdures tenen llavors?
– La síndria sí. Són negres
– La taronja també
– I el kiwi
– I la poma! Però són petites les seves “pepitas”

De sobte, la Lucía ens diu que a la motxilla té una caixeta amb llavors que ha portat de casa.

Al mirar-les, el Biel pregunta si són de xocolata, però la Lucía li diu que no. Tot i que no recorda d’on són. Li demanem a la Lucía que pregunti a la seva família d’on les van agafar perquè estem molt intrigades! I mentrestant, la resta, decidim buscar més fruites i verdures que tinguin llavors.

Seran com les de la carabassa?

Un cop hem superat les primeres setmanes de nervis, il·lusió, canvis… arriba el moment de la calma i comencem l’adaptació a les rutines del dia a dia a l’escola. Ja ens hem fet a l’aula i cada cop ens sentim més segures a l’hora de desplaçar-nos per l’espai. En aquest, hi ha un petit racó dedicat a l’observació del nostre entorn proper que ens permet parar i observar en deteniment objectes de l’exterior.

L’Annette, ens va donar unes carabasses i aquestes han estat en aquest racó d’observació durant aquests darrers dies de novembre.

Al principi, no teníem clar què eren i vam fer una rotllana per parlar més detingudament d’elles.

– Jo no sé què són! 
– La més gran és una carabassa! Jo en tinc una a casa de Halloween! 
– Però les altres no són així 
– No sabem què són. Són diferents

Davant de tots els dubtes que ens sorgeixen, decidim comparar la carabassa gran amb les altres tres. Pensem que fent això podem esbrinar si són també carabasses!

El primer criteri que seguim, és la mesura que tenen. Decidim ordenar-les de petita a gran per veure si això ens diu alguna cosa més.

També pensem que és una bona idea tocar-les. L’Aran ens explica que la carabassa que va fer ell per Halloween era molt dura, així que decidim tocar la seva pell per veure si també ho són. 

– Tenen puntets
– No m’agrada.
– Aquesta és molt suau
– Aquesta té la punta rodona. La podem penjar a la cistella!
– La podem tirar a terra per veure si es trenca?

En parlem, les toquem, observem… però, encara no tenim clar si totes quatre són carabasses! De fet, a mesura que les miràvem, pensàvem que no ho eren.
– Jo crec que és una pastanaga, perquè és de color taronja!

Tenim una idea! Les podem obrir amb un ganivet per veure com són per dins. Altres infants també van afegir que podíem provar d’obrir-les amb una motoserra, unes tisores o també amb les nostres mans.

Passen un parell de dies, i el Lissandro porta una carabassa a l’escola.

La seva carabassa té ulls i boca i ens explica que la va fer per Halloween amb la seva família. Aleshores, l’observem bé, la toquem, olorem la seva pell… i ens preguntem, què hi ha dins?

– Xocolata!
– Unes dents!
– “Pepitas”
– Sí! Té “pepitas” que jo ho he vist a casa
– També té pelets

I de qui color creieu que serà per dins?
– Taronja! Perquè per fora és taronja.

Aleshores, agafem una carabassa que és de color verd, i els pregunto de quin color creuen que serà per dins.
– Serà verda! Perquè la carabassa és verda

Decidim anar a la cuina de l’escola per demanar un ganivet. Entre totes pensem que ha de ser un ganivet molt gran i gruixut, ja que creiem que la carabassa és molt gruixuda.

I ara que ja tenim el ganivet, ha arribat el moment! Quina il·lusió, tallarem la carabassa per veure com és per dins! Quan la tallem es fa silenci absolut. Totes tenien els ulls ben oberts per veure com és per dins…

Tenim moltes ganes de tocar-la, olorar-la i veure-la de prop!

– Veieu! Té pelets
– Sí, i “pepitas”
– I és taronja!
– És llefiscosa! Tinc els dits bruts

S’apropa l’hora d’anar a dinar i no podem obrir la resta de carabasses. Decidim que ho farem un altre dia i ens sorgeixen dubtes nous: la carabassa verda per dins serà d’aquest color?, què són aquestes “pepitas”?, les altres també són carabasses? I seran igual que aquesta?

JA US HO DIREM JUNT AMB TOT ALLÒ QUE VAGI SORGINT ENTORN A LES CARABASSES!

Qui ens havia de dir que ja fa dos mesos que estem a l’escola? I quins dos mesos més bonics! Al principi entràvem amb dubtes i incertesa, però amb els dies aquestes pors van anar desapareixent i ara cada vegada són més els somriures que veiem a primera hora del matí. Agafats de la mà de la vostra família i amb la sort de poder gaudir amb vosaltres durant les entrades acompanyades, heu anat descobrint l’aula i ja la sentiu una mica “casa vostra”. 

La descoberta dels altres ha sigut un camí amb alts i baixos. Contentes per començar a jugar plegades, però també amb petits dubtes a l’hora de compartir o cedir el que teníeu a les mans. Us hem anat acompanyant a posar paraules al que sentiu i al que voleu i això us ajuda a comunicar-vos i establir els primers vincles de relació. Ara, ja coneixeu els noms de la resta de companys i companyes i també comenceu a gaudir de compartir espais amb la resta d’infants de la comunitat de petites. El pati i els espais són un moment on descobrir plegades i passar-ho bé totes juntes. 

A l’aula compartim temps totes juntes. A poc a poc, us acompanyem a crear la vostra identitat de grup i, amb aquesta, aneu agafant vincles de confiança i respecte. Amb el pas dels dies, les rotllanes de grup han anat guanyant espai i temps en la nostra jornada, i cada vegada som més capaços de poder seure al costat d’altres nens i nenes, escoltar-los i procurar parlar d’un en un. És molt bonic veure les ganes que teniu per explicar i compartir. Per nosaltres, la rotllana és l’oportunitat perquè l’alumnat tingui el seu espai i el seu temps per poder expressar els seus sentiments i explicar tot allò que necessita dir. 

Nosaltres hem anat donant espai a aquest temps compartit a la catifa. Trobar-nos abans d’esmorzar per saludar-nos, fent una petita relaxació tornant del pati, cantant cançons que ja coneixeu i cantàveu a la llar d’infants, introduint cançons noves, i també descobrint les històries dels llibres que ens acompanyen a la biblioteca d’aula. En totes aquestes situacions, el llenguatge oral esdevé un indispensable, perquè és el que ens permet comunicar-nos i relacionar-nos/entendre’ns.

Des de l’aula procurem despertar els vostres interessos i quan aquests són compartits generem vincle i ganes de descobrir. Aquestes ganes, les potenciem a través del joc, la conversa, els llibres, l’art, etc., sempre relacionats amb la vida de l’aula. D’aquesta manera, apreneu a conèixer-vos millor, a pensar per vosaltres mateixos i, també, a ser capaços de trobar la forma de resoldre conflictes i arribar a acords amb els companys. 

A l’aula ja hem introduït l’espai d’observació, on anem i aneu incorporant petites trobades per poder mirar plegades, per generar preguntes i dubtes, i per buscar respostes. Fruits de tardor, fulles, troncs… i allò que aneu trobant al vostre dia a dia, ens permet crear aquest lligam amb l’exterior, anar creant les ganes d’estar atent a allò que succeeix i esdevé al nostre voltant, descobrint l’entorn. Aquest espai ens permetrà al llarg del curs anar generant aquests petits interessos, que esdevindran petites investigacions i projectes al llarg del curs.