Va venir una persona de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) especialitzada en els diferents tipus de contaminacions existents a la ciutat i ens va explicar una mica sobre elles. Tot seguit, ens vam centrar en la contaminació acústica. Vam aprendre moltes coses: 

-A Barcelona hi ha la contaminació lumínica, del sól, de l’aigua, atmosfèrica i acústica.

-L’aparell per mesurar el so és el sonòmetre i ho fa a través de la unitat de mesura d’aquest que és el decibel.

-Existeixen semàfors que mesuren els decibels i es posen vermells o verds segons si l’ambient està contaminat acústicament o no.

Allò més divertit d’aquest taller va ser quan vam anar per l’escola amb sonòmetres per detectar quins espais estaven més contaminats acústicament. 

Per tal de saber els espais de l’escola que estaven contaminats acústicament vam passar els resultats obtinguts amb els sonòmetres en un gràfic però aquest cop lineal. I ens vam adonar que el que més ens afecta a l’escola és el soroll dels vehicles del carrer Numància. Vam estar pensant com podríem solucionar aquest fet ja que afecta a la nostra salut. I vam decidir escriure un correu a AMB i a l’Ajuntament per tal de demanar si podien posar ressalts a la carretera per tal d’obligar a frenar als vehicles i així generar menys soroll (ja que no tothom respecta el radar). A veure si ho aconseguim!

Mentres esperem la resposta seguim gaudint amb el nostre semàfor acústic que ens ajuda a no superar els decíbels considerats contaminació acústica.

Hola de nou!

Recordeu que estavem fent ús de la tècnica Foley per tal d’integrar sons creats per nosaltres a les pel·lícules o Stop Motion? Doncs aquí teniu fotografies del procés, seguit dels enllaços per a poder veure els resultats finals.

PROCÉS:

RESULTAT FINAL:

Després de compartir el visionat dels diferents resultats finals, ens vam adonar que pensàvem que seria més fàcil però ens vam trobar bastants obstacles a nivell digital i a l’hora d’aconseguir certs sons. A més, sembla una cosa prou ràpida de fer però requereix de molts passos: fer un guió, fer els fons i els personatges (en el cas dels Stop Motion), fer una llista dels sons que s’han de crear, buscar els materials, provar-ho i si no s’assembla buscar alternatives, enregistrar-los amb una tauleta digital, tenir el vídeo editat en una altra… De totes maneres ha estat molt divertit, ens ho hem passat genial!

I tu ho has provat? T’animes?

Voleu conèixer què hem descobert amb el nostre projecte aquestes darreres setmanes? Tal i com es mostra a l’anterior entrada al bloc,  estem fent uns gràfics de barres per representar el buidatge de les dades que hem recollit preguntant a persones de l’escola el següent: quins són els sons més desagradables? Bé doncs, aquí teniu una mostra del resultat.

Així doncs, com podeu veure el so més desagradable és el guix amb la pissarra. A través d’una conversa, ens adonem que és curiós que hagi sortit aquest so perquè a l’escola no fem servir pissarres de guix. Al mirar quines persones havien dit aquest so veiem que totes són mestres. Pensem que segurament en la seva infància tenien aquestes pissarres. Per tant, en sorgeix una pregunta: els sons d’abans són els mateixos que ara? I ens adonem que els sons han evolucionat amb la història, per exemple, abans no existia el so dels cotxes perquè no n’hi havia, així com tampoc existia el so dels mòbils. Però… llavors si no tenien mòbils com es comunicava la gent a distància antigament? I de nou, ens adonem que en aquest aspecte el so té un paper molt important. Alguns companys i companyes comenten que ho feien a través de les campanes de l’esglèsia i en altres llocs, com per exemple la Gomera, utilitzaven el “xiulet gomerenc” per comunicar-se entre muntanyes. En aquest sentit, reflexionem i pensem quins sons fem servir per comunicar-nos en la distància actualment, i en surten els següents: ambulància, bombers, policia, alarma d’incendi… 

Llavors.. ens sorgeix la següent qüestió: com viatgen aquests sons perquè arribin tan lluny? Tots i totes tenim clar que ho fan a través de l’aire, però com? Doncs en una cubeta amb aigua tirem una pilota de ping-pong i veiem que es creen unes ones al voltant, el so funciona d’una manera semblant en l’aire. Així doncs, agafem unes peces de dòmino simulant que cada una d’elles és una partícula d’aire. Les col·loquem en fila i a un costat d’aquesta es col·loca l’emissor del so i a l’altre el receptor. Quan l’emissor emet el so, dona un copet a la primera partícula (fitxa dòmino) i van caient totes fins arribar al receptor del so. Així doncs, ens fem una mica més la idea de com es propaga el so a través de l’aire.

A continuació, alguns companys i companyes es pregunten: el so només es transmet per l’aire o també per l’aigua i el sòlid? Entre tots i totes pensem com ho podem descobrir. I se’ns acut el següent:

MEDI SÒLID: Algú dóna un cop a la taula i a l’altra punta d’aquesta algú posa l’orella. Així descobrim que el mateix cop se sent diferent a través de l’aire que a través de la taula, per tant, concloem que el medi sòlid també és transmissor de so. De fet, ho relacionem amb l’experiment que ja vam fer de la cullera (per tal de descobrir que el so és una vibració), ja que a través del fil, medi sòlid, també s’escolta el so. Així doncs, ho comprovem.

MEDI LÍQUID (aigua): Agafem una safata molt gran, l’omplim d’aigua i algú posa el cap a dins i parla i l’altre/a posa l’orella a dins per veure si escolta alguna cosa. Ens adonem que sí que s’escolta, per tant, el medi líquid (aigua) és transmissor del so tot i que tots i totes coincidim en que no s’entén gaire bé el missatge.

Aprofundint una mica més, conversem sobre la intencionalitat dels sons que emetem. Només generem sons al llarg del nostre dia a dia o també els fem servir per altres coses? I sorgeixen les següents idees:

• Fem servir els sons per parlar i comunicar-nos.
• Els sons també tenen un paper molt important en els anuncis, ja que sovint hi apareix alguna cançó sobre el producte anunciat perquè és més fàcil de recordar.
• Què seria una pel·lícula sense efectes especials? En el cinema els sons també tenen un paper molt rellevant.

Envers l’última idea sorgeixen moltes curiositats. Com es creen els efectes especials? Així doncs, ens endinsem a descobrir-ho. L’Anna ens posa un vídeo d’una persona que es dedica al Foley (fase de postproducció on s’incorporen els efectes especials de so) i explica com ho fa. Ho veiem tan artesà i ens agrada que decidim fer de Foleys! Ens organitzem per grups i cada un pensa com ho vol fer i surten les següents idees:

• Dos grups s’ajunten perquè volen posar so al mateix tros d’una pel·lícula.
• Dos grups més decideixen crear un Stop Motion cada un i posar-li el so.
• Un últim grup acorda posar el so a un tros d’una altra pel·lícula.

Un cop clara la idea, ens posem a treballar. Primer editem digitalment el tros de pel·lícula que volem escollir. I en el cas dels Stop Motion escrivim el guió del que volem que passi. 

Seguidament, anem per l’escola buscant els materials que necessitem per a fer els sons de la nostra producció. Els gravem i els editem. A més, en el cas dels Stop Motion creen els fons de pantalla i els personatges.

Voleu veure el procés i els resultats finals? No us farem esperar gaire!

Vols conèixer com va néixer el nostre projecte? Doncs, som-hi que t’ho expliquem!

Un dia que pujàvem acalorats i acalorades del gimnàs, un grupet de la classe es va posar ben a prop del ventilador de peu que tenim a l’aula i van notar que quan parlaven la seva veu sonava diferent. Llavors vam començar a experimentar què passava si ens apropaven o ens allunyaven mentre seguiem parlant. Així és com va sorgir espontàniament la següent pregunta: per què quan estem molt a prop del ventilador ens canvia la veu?

Així doncs, vam tenir una conversa en rotllana envers el tema i ens vam adonar que havíem d’investigar el so. En la conversa van sorgir nous interrogants, com ara: el so i el soroll són el mateix? Com es diferencien? A causa de l’interès mostrat en aquest aspecte, vam anar per parelles per l’escola amb una tauleta digital i vam fer una fotografia d’allò que per nosaltres descrivia el so i una altra pel soroll. 

Tot seguit, vam posar en comú el que havíem fotografiat cadascú i es va iniciar una conversa molt interessant:

Alumna 1: Jo crec que el soroll és un so molt fort…

Alumne 2: …Però no tots els sons forts són sorolls perquè si jo ara crido és un so.

Alumne 3: Per mi les màquines d’aquí davant de les obres fan soroll.

Alumna 4: Doncs per mi no és que les màquines facin soroll, sinó que fer soroll o no depèn de nosaltres. Per exemple, nosaltres hem fet només una fotografia a un piano perquè segons com el toquis pot fer so o soroll.

Alumna 5: Jo crec que un soroll sempre és desagradable.

El següent dia, l’Anna va mostrar un àlbum il·lustrat que té per títol: El bosc dels germans. En aquest àlbum, la il·lustradora japonesa Yukiko Noritake ens fa agafar des de la primera pàgina dos camins per endinsar-nos al bosc, cadascun representat per un germà: el camí de l’esquerra ens porta, pàgina a pàgina, cap a una convivència respectuosa amb la natura, on els humans ens esforcem per adaptar-nos-hi i conviure-hi; i el camí de la dreta ens guia, amb successives capes de ciment i asfalt, cap a la transformació del medi i la imposició urbana i humana. 

Així doncs, a partir d’aquesta història, entre d’altres coses, ens vam adonar que a la natura apareixen sons agradables i a la ciutat hi ha molts sorolls desagradables. La majoria vam coincidir en que preferiem viure a la natura per aquest motiu, per tant, acabavem de descobrir que els sons estan relacionats amb les emocions.

Arrel de les diferents converses que hem mantingut des del primer dia, ens segueixen sorgint noves preguntes:

• És el mateix sentir que escoltar?

La resposta a aquesta pregunta la tenim molt clara: no. En canvi, no ho sabem explicar. Sabem posar exemples i tots estem d’acord però no sabem definir amb paraules. Al final, arribem a una conclusió conjunta: per escoltar hi ha d’haver una intencionalitat.

• Hi ha algun lloc on no s’escolti cap so ni soroll? 

Aquesta pregunta genera més controvèrsia perquè hi ha qui pensa que sí i d’altres pensen que és impossible.

Alumna 6: Jo crec que no se sent res a un museu o biblioteca.

Alumne 7: Sí que sents la porta, els cotxes de fora…

Alumna 8: Jo penso que si tanquem les portes i les finestres de la classe a la nit no escoltarem res.

Alumne 7: Se seguiran escoltant els cotxes encara que passin pocs.

Alumne 9: Doncs si vius al bosc i tanques portes i finestres a la nit ho pots aconseguir.

Alumne 7: No crec! Perquè escoltaries els ocells i la teva respiració.

Alumna 10: I si ens poséssim els cascs de les persones que estan a les obres que és perquè no escoltin res?

Com es percep que tenim moltes curiositats doncs es proposa que ens agrupem per grups i apuntem totes aquelles preguntes que tenim referent al so/soroll i que siguin investigables. Com és la primera tasca en petit grup i segurament en sorgeixin més decidim fer uns grups estables pel projecte. Per tal de fer-ho, escrivim en un paper de manera individual què puc aportar al grup i què puc millorar o em costa a l’hora de treballar en equip. Escrivim el nostre nom darrera i li donem a l’Anna. L’Anna posa tots els papers boca amunt al terra i des de la rotllana conversem i anem fent parelles de persones que segons les seves qualitats creiem que farien un bon equip. Després ajuntem les parelles per tal de crear els equips. I no és fins el final que girem els papers i descobrim qui s’amagava darrera d’aquelles característiques. Llavors revisem i opinem si cal fer algun canvi o no. 

Un cop els equips estan fets, es reuneixen i cada un escriu els seus objectius com a grup, els seus rols i a què es comprometen a nivell individual. Llavors sí, ens posem a escriure tots aquells dubtes que ens provoquen curiositat:

– Sempre ha existit el so?

-Com és que gràcies al nostre cos podem sentir el so/soroll?

-Com és que alguns sons ens produeixen calfreds?

-Com és que hi ha persones que es queden sordes?

-Com és que els animals tenen més capacitat d’escoltar?

-Les plantes emeten soroll?

Seguidament, escoltem diferents sons per l’altaveu de la classe i hem d’endevinar a quina acció o cosa els associem. D’aquesta manera, i conversant ens adonem que hi ha sons molt fàcils d’endevinar: quan trenques un ou i el fregeixes, les onades del mar… En canvi, n’hi ha una que no endevinem: algú baixant les escales. Creiem que no l’hem reconegut perquè a l’escola la majoria anem amb calçat de goma i doncs no sona tant. Arrel d’aquesta conversa, reflexionem i ens adonem que els sons ens aporten informació, ens transporten a diferents llocs o accions. Però quins sons relacionem amb l’escola? No ens hem parat a escoltar els sons/sorolls del nostre entorn proper. Així que decidim anar per parelles per l’escola i anotar què escoltem en diferents espais d’aquesta. Seguidament, ho posem en comú.

I ara… què ha passat? Què heu vist?

L’Anna ens ensenya una cullera lligada amb una corda. I agafant la corda per un costat amb una mà i per l’altre amb l’altra mà, fa xocar la cullera contra un tamboret i, per tant, emet un so. I ens pregunta: què ha passat? Què heu vist? Arrel de conversar, algú s’adona que la corda es mou però molt poquet. Així doncs, ho provem de fer nosaltres. Al fer-ho, sí que notem molt la vibració de la corda! Llavors ens adonem que quan toquem la guitarra i fem so, les cordes també vibren; que si ens toquem el coll quan parlem, les cordes vocals també vibren. Per tant, concloem que el so és una vibració.

Aprofitant el full que vam fer servir per anotar els sons/sorolls dels diferents espais de l’escola, hi enganxem les fotografies que vam fer en un principi (fotos que descrivissin el so/soroll) i intentem explicar amb paraules què és el so i el soroll. És aleshores quan surten idees molt interessants: 

• El so és una vibració que es dispersa per l’aire.
• El so és agradable i el soroll desagradable.
• Per a mi el so és una vibració agradable que es pot escoltar amb instruments de música o coses que et passin al dia a dia que siguin agradables.
• El so és una vibració que s’escolta i se sent.
• El soroll és una mica agobiant.
• El so és una vibració, per exemple l’ukelele té cordes i quan el toques les cordes vibren i fan música perquè rebota pel forat del mig. Depèn de si les cordes estan molt tenses o no doncs sonen més agudes o més greus. I així es fa el so.
• El so del campanar per a mi és relaxació.

Ens adonem que ja han sortit força vegades diferents paraules que lliguen els sons amb les emocions: agradable, desagradable, relaxació, agobiant… Per tant, decidim anar a preguntar per petits grups a les diferents comunitats quin és el so més desagradable per a ells i elles. 

Tot seguit fem una posada en comú en rotllana i ens adonem que no ens molesten els mateixos sons a tothom. Per exemple, hi ha algú que li sembla molt desagradable el so que fa la granota, en canvi a moltes persones de la classe els sembla un so agradable. O bé, hi ha algú a qui li sembla molt desagradable el primer plor d’un nadó, en canvi a algú de la classe li sembla tot el contrari perquè aquest plor significa que el nadó està bé. En canvi, hi ha algun so desagradable que ha sortit que també ens sembla desagradable a la majoria de la classe. Bé doncs, per tal de poder analitzar bé els resultats de la recollida de dades que hem realitzat, decidim plasmar-les amb un gràfic de barres de manera individual. 

QUIN SERÀ EL SO QUE MÉS PERSONES COINCIDEIXEN EN QUÈ ÉS EL MÉS DESAGRADABLE?

Per tal de saber-ho, continuarem investigant!