Continuem el nostre procés de creació de rellotges
Com podem crear els nostres rellotges?
COMENCEM UN NOU PROJECTE!
ACABEM EL NOSTRE PROJECTE! HAUREM VIST EL SO?
Com podem veure el so? Anem a la piscina!
Com podem veure el so? Experimentem!
Com podem veure el so? De la llengua a la ciència.
La primera conversa d’aquest any 2024 va ser d’allò més inspiradora. Parlant d’un nom concret de persona que acaba en R, un alumne va preguntar com era que sonava si anava a final de paraula. A partir d’aquí ens vam endinsar en una conversa sobre el so de la R, de la doble RR, si és forta, si és fluixa… tot fent servir, d’inici, els noms dels infants de la classe que contenien aquesta lletra.
Després de conversar vam proposar als infants que en petit grup escrivissin tot el que creien que sabien sobre la R; quan s’escrivia d’una manera o altra, quan sonava forta, quan sonava fluixa, quan no sonava… Quan cada grup va acabar vam compartir les idees i concretar aquelles que podíem demostrar amb alguns exemples.
Escrivim una R sempre a principi i a final de paraula. La R que sona fluixa i està entre vocals s’escriu amb una R La R que sona forta entre vocals s’escriu amb RR Quan la R està enmig de paraula, però davant o darrere té una consonant només escrivim una R.
Tot i que no estem acostumats a iniciar projectes parlant de llengua, aquest treball de la R ens va proporcionar l’oportunitat de continuar llençant preguntes.
Amb la pregunta, “com feu que la R soni forta o fluixa?”, els infants van començar a donar indicacions sobre com col·locar i moure la llengua, algú va parlar de les cordes vocals, altre va incidir que vibren i finalment va sortir la paraula aire. Amb aquestes tres variables (vibració, aire i llengua) es va proposar als infants que observessin que notaven o sentien per cada una de les lletres. Cada petit grup va registrar com vibraven (molt, poc, molt poc, gens, una mica…), com sortia l’aire (molt poc, molt, fred, calent…) i com col·locaven la llengua (a dalt, a baix, al mig…).
Un cop acabada la tasca un grup va intentar va crear una graella de de registre de gairebé 4m i vam intentar posar en comú els resultats de la nostra experimentació i no va ser gens fàcil, ja que alguns pensaven que una lletra vibrava molt i altres poc. Ens vam haver d’aturar a pensar perquè no ens posàvem d’acord.
Els infants van fer grans aportacions com ara:
Perquè tenim veus diferents. Perquè alguns ho fan més fort o més fluix.
Es va proposar que pensessin que necessitàvem per poder comparar la vibració de cada lletra o que fèiem servir per comparar coses o endreçar-les. Van arribar a la conclusió que els números ajuden, però que el so no té números i en aquest últim tram de la conversa va sorgir una gran oportunitat amb la pregunta;
Com podem veure el so?
No el podem veure, el podem sentir. Es poden dibuixar les notes. Els sons fan ones sonores i es van expandint. El so es pot representar. Les ones sonores van endavant. Arriba abans a les persones més properes, però van molt ràpid. Quan fa fred i traiem aire. Necessitem aire per empènyer el so….
La gran majoria va afirmar que no, que es pot sentir, però no veure. Per intentar estar més segurs li vam preguntar al mestre de música si el so es podia veure. Ell es va pensar molt la resposta i ens va dir que SÍ i va marxar.
Aquí s’inicia el nostre gran repte d’intentar demostrar com es pot veure el so. Per arribar fins aquí hem fet un petit viatge per la llengua, treballant les lletres i la consciència en la producció dels seus sons.
Ara ens endinsem en una esfera molt més científica, però potser acabem aquest projecte podent veure el so de les lletres? Encara no ho sabem, però estem segures que serà un viatge fascinant!
