PROCÉS DE CREACIÓ DELS CARTELLS

Iniciem la creació dels nostres cartells. Comencem pel fons, ens posem d’acord en quins colors volem fer servir i amb quina tècnica ho pintarem. Els pastels és un material que està tenint molt d’èxit, ja que ens permet difuminar amb les mans i, per això, alguns grups decideixen fer-los servir. D’altres, prefereixen les aquarel·les o les ceres.

Continuem amb les lletres, proposem la possibilitat de fer collage amb lletres de revistes i diaris. A més, les revistes també ens donen la possibilitat de fer servir el collage en les nostres imatges, combinant-ho conjuntament amb dibuixos…

Ens van quedant uns cartells amb moooolts detalls! Estem superengrescades i en totes les sessions que dediquem a la creació dels cartells, el treball en grup està funcionant molt bé. Hem fet molt bona feina, hem gaudit molt del procés de creació i això es nota en els resultats.

Queda pendent per a després de les vacances acabar els cartells amb els codis QR i les adreces web que cada grup ha considerat posar. Mentrestant, per tancar el trimestre i la feina feta fins ara, compartim per grups i de manera oral el procés fet i responem les preguntes que sorgeixen.

Al tercer trimestre acabarem els cartells i farem difusió pel barri.




Un regle a la classe.

La Lia ha portat un petit regle a la classe. El presenta a la rotllana i preguntem per què serveix.

– Per mesurar coses.
– Per fer ratlles rectes
– Per fer les coses bé I rectes. Quan algú vol fer una casa utilitza el regle per fer-la recta. I bé.

I què és això de mesurar? Preguntem.

– Mesurar vol dir quant som d’alts, i de baixets.
– Et posen una cosa, una màquina o això i et posen una corda I amb els números et diuen quant mesures.
– Per saber quan gran eres, que alt.

I amb què podem mesurar?

– Amb les mans, els dits…
– Podem mesurar amb els coixins, els posem així i sabem quant mesura la catifa.
– Podem mesurar amb persones. Ens estirem.
– Amb els crocs, les garrofes, els pals, retoladors…

Però si les sabates no són totes iguals, ni els pals, hi ha garrofes trencades… com ho fem per mesurar a tots per igual?

– Busquem garrofes que siguin totes iguals.
– I també crocs de la mateixa mida…
– Ja està, que els grans es facin petits…

I aquí estem. De moment han arribat a la classe un grapat de cintes mètriques, i clar, ens ha donat per mesurar-ho tot…




MINERALS, PIGMENTS I LLIMONES

A la tercera planta trobem la llima i un martell, ho dibuixem i pugem a la quarta planta a veure qui hi ha.
Trobem per ordre els grups de 6è, 5è i 4t.
És cacau! Ho tenim clar només olorar-ho!
Fa els colors més fluixos però no desapareix la pintura
No es veu com si ho haguessim dibuixat, sembla una marca més forta
Hi ha minerals que no s’han pogut llimar i altres que surt molt poca pols.



EXPLORANT EL MÓN DELS CARGOLS

Hem estat dies observant els cargols que tenim a la classe. Estem molt emocionats i cada dia aprenem coses noves dels cargols. Com ja sabeu, gràcies a l’aportació de la Diana, vam estar observant un cargol petit, juntament amb els altres dos que teníem a l’espai de ciències. La Rabab va portar cargols de Vilafranca del Penedès. Molts infants van quedar impressionats per la grandària d’aquests cargols.

  • Uaaaauuu, Rabab, hi ha cargols gegants!

Hem dedicat temps a observar amb molta curiositat el comportament dels cargols: com es mouen, com llisquen, i fins i tot, com surten de les seves closques. Al principi, alguns sentien una mica de por, però amb el pas dels dies, hi ha hagut infants que s’han animat a agafar-los, deixar-los passejar pels dits i, fins i tot, pels braços.

  • Hi ha cargols que estan fent caca. La caca surt per la closca.
  • Van deixant baves per la taula.
  • Mira, mira!!! S’estan abraçant.
  • Estan sortint cap a fora, cauran.
  • Aquesta caca és verda perquè ha menjat enciam.

Tenir els cargols a la classe està sent tota una oportunitat per a l’exploració i l’observació de la natura, fomentant la curiositat i el respecte pel món que ens envolta. A més, molts infants s’han mostrat inspirats per aquesta experiència i s’han animat a representar els cargols mitjançant el dibuix, demostrant la seva creativitat i la seva capacitat per expressar-se a través de l’art.

Durant una de les nostres sessions d’observació i exploració dels cargols, mentre conversàvem animadament i veiem com els cargols s’enfilàvem pels pals i la pinya, un infant va plantejar una pregunta: poden els cargols baixar per un tobogan? Aquest dubte va despertar la curiositat de molts infants.

  • Els cargols no poden baixar pel tobogan perquè no saben aguantar-se
  • Si els posem al tobogan, relliscaran i es faran mal.
  • Es trencarà la closca i tindran fred.
  • Si els posem al tobogan, s’amagaran dins de la closca.

Després de plantejar-nos si els cargols baixarien pel tobogan, la Jana va proposar-nos d’acostar-nos al parc de Xiroi per comprovar-ho. Amb entusiasme, vam agafar el terrari amb els cargols i vam marxar cap al parc. Un cop allà, vam posar amb cura els cargols al tobogan i, per la nostra sorpresa, vam veure com es desplaçaven amb facilitat sense cap problema.

Mentre observàvem com els cargols es movien pel tobogan, vam notar que anaven a poc a poc i, en lloc de baixar, alguns fins i tot començaven a pujar! A més, vam presenciar com un dels cargols va aprofitar l’oportunitat per fer les seves necessitats. A partir d’aquesta experiència, molts dels nostres petits investigadors van arribar a la conclusió que els cargols no cauen gràcies a la seva bava.

D’aquesta observació també va sorgir una nova pregunta: quines parts del cos tenen els cargols? És meravellós veure com la curiositat dels nens ens porta a fer descobriments fascinants i a plantejar-nos noves preguntes sobre el món que ens envolta.

Amb la Dino-Lite (lupa electrònica), vam tenir l’oportunitat d’observar els cargols de prop i vam fer una troballa emocionant: vam descobrir que a les banyes hi ha uns puntets negres, que en realitat són els seus ulls.

És increïble com la tecnologia ens permet explorar els detalls més íntims de la natura i ens obre les portes a noves oportunitats d’aprenentatge i descobriment. Qui sap què més podrem descobrir amb aquesta eina tan increïble!

Continuarem explorant!




EXPERIMENTEM AMB PERNIL ll




UNA LLIMONA GEGANT

El Roc ens va portar una llimona molt gran.

-Sembla una taronja, és rodona.

-No, és una llimona sortida d’un llimoner.

-Aquesta llimona té una pell groga molt rugosa i una part més verda i marró.

-La part més verda serà l’àcida.

La vam mirar amb la dino-lite i vam veure com era la pell , tant la zona groga com la verda:

Vam veure com era la pell. Tenia uns bonys grocs envoltats de la pell blanca. La zona verda tenia com una branca marró molt curiosa . Era com un tronc dins la pell.

-També hi ha unes llimones que son petites i verdes , es diuen llimes i son més petites.

Quantes llimones necessitarem per tal que els dos braços de la balança estiguin en equilibri?

Vam anar posant llimones a la balança :1,2,3 i…..quan vam posar la 4 resulta que el plat de les llimones petites va baixar .

-4 llimones petites pesen més que la gran.

-I que podem fer?

-Posa tres i trossets de la quatre . No tota.

I així ho vam fer, vam necessitar 3 llimones i 3 trossets.

Però, què farà més suc: els 3 petits i els 3 trossets o la llimona gran del Roc?

Fem un sondeig per veure les nostres opinions al respecte.

-La majoria creuen que la llimona gran farà més suc.

-FAREM LLIMONADA?

Ha sortit una mica més de suc de la llimona gran però quasi quasi estaven empatats.

Després ha arribat lo millor. A tastar-ho .Li hem posat aigua perquè fos més suau l’amargor. Volem llimonada no suc de llimona.

Estava molt bona i ningú va voler ni sucre ni mel. L’àcid de la llimona pica i no li agrada a tothom.

Mentre fèiem el suc hem fet una descoberta. Teníem un dibuix i se’ns ha mullat amb una mica de suc i… la llimona ha esborrat el retolador. Pot ser possible això? Ho provem?

-És el suc que té que és com aigua.

-Potser és perquè pica. L’àcid ho esborra.

Per això hem aprofitat el suc per netejar la taula i al final ha quedat ben neta.




ES POT CANVIAR LA TRAJECTÒRIA DE LA LLUM DEL SOL AMB AIGUA?




DESCOBRINT MANERES DE FER ANAR L’AIGUA ALLÀ ON VOLEM.

Després de comprovar que l’aigua no puja sola sinó que necessita d’una força que l’empenyi cap a dalt , no havíem aconseguit dissenyar una canonada per la que passes l’aigua d’inici a fi.

Ens costava imaginar-nos què passaria si realment llencéssim aigua per l’entrada del circuit que hem dissenyat:- Per on sortiria?, quin camí faria? Per intentar esbrinar-ho ens vam repartir en petits grups . Cada grup tenia aproximadament un mateix nombre de peces per tal de muntar una canonada amb un forat d’entrada i un de sortida i, a més a més, l’aigua havia de recórrer tot el circuit.

Cada grup va fer una proposta de canonada i després van dibuixar el seu circuit.

Després tothom va comprovar si l’aigua entrava i sortia havent passat per tots els tubs.

Cada grup va fer un disseny del circuit diferent.

Després de fer totes les comprovacions. De tirar amb xeringues l’aigua pels diferents forats que tenien els circuits ens vam adonar que només dos havien aconseguit que l’aigua fes tot el camí, és a dir , que passes per totes les peces que hi havíem posat

Canonades que fan que l'aigua circuli per tot el circuit. 

Ens hem adonat que :

-Els circuits que van més bé son els que son més rectes.

-Quan hi ha peces que fan girada, és millor posar-les les primeres o les últimes.

-Si hi ha més d’un camí l’aigua va per un i no va per totes les peces .

– Tenim clar que l’aigua sola no puja. Però de vegades alguns materials ens poden ajudar.

Proposem un altre repte. Tenim 2 recipients amb la mateixa quantitat d’aigua i un tercer recipient sense aigua podem intentar enviar aigua al tercer pot sense vessar-la?

El primer que se’ns acudeix és fer màgia i, tot i que, els infants tenen clar que no tenim varetes màgiques la Irene ens proposa fer uns gestos que fan els mags i que van molt bé.

Però res, la màgia no funciona..

-Ja ho deiem nosaltres has de tenir varetes màgiques com les de Voldemort .

-O les de Harry Potter.

-La de Voldemort és més potent.

Per un moment l’Anglesola sembla Hogwarts amb infants fent que tenim varetes imaginàries, però allà on no arriba la màgia hi arriba la ciència. Com a l’espai de Ciències haviem estat jugant amb materials absorbents , com el paper de cuina, els vaig proposar de comunicar els tres recipients amb tires de paper absorbent:

-Sí aquest paper xucla l’aigua i puja i es mulla tot.

Vam fer grups i cada grup triava la quantitat d’aigua, igual als dos recipients i on volia posar el recipient que estava buit, si el volia posar al mig o en una punta.

Ens vam adonar que era molt important que el paper no es trenqués perquè si ho feia ja no arribava l’aigua allà on havia d’anar.

Ens va agradar badar per veure com anava l’aigua traspassant d’un lloc a l’altre molt a poc a poc . Va ser després d’uns dies que vam veure que tots tres recipients tenien una quantitat d’aigua similar i això els hi va passar a tots els grups que mantenien sencers els papers absorbents.

Ens encanta investigar allò que passa i no es veu!




L’ESCOLA CUINA AL MERCAT

Dins el projecte de l’alimentació, als infants de 3 A se’ns va oferir l’oportunitat d’anar a fer un taller de cuina al Mercat de la Boqueria i no ens ho vam pensar dues vegades.

L’aventura va començar només sortir del metro de Liceu, una bandada de turistes i grups de joves ens va envoltar i finalment vam aconseguir travessar les Rambles, ens vam fer pas entre la gent i vam arribar a la sala taller que hi ha al mig del mercat. Allà ens esperaven la Maria i la Rosa. Vam seure al voltant d’una taula amb uns ingredients i ens van explicar el que faríem: anar a fer una volta pel mercat i a continuació fer dues receptes. Només veure els ingredients, vam deduir que cuinaríem una fideuà i plàtan amb xocolata de postres. Com a bons cuiners, ràpidament ens vam posar un davantal i un gorro de cuiner/a.

Vam sortir a fer una petita ruta pel mercat sortejant els turistes. Vam parar a visitar el Jaume, un peixater molt simpàtic que ens va ensenyar els peixos que tenia a la parada. Ens va explicar que hi ha dos tipus de peixos, els blancs (bacallà, lluc, llobarro…) i blaus (salmó, tonyina…). Aquests últims són peixos nòmades, vol dir que viatgen segons els corrents i ens van movent. Tenen molt de greix i sang.

Després vam visitar el Francesc que tenia a la parada d’olives. N’hi havia un munt, ens va explicar que la majoria venen d’Andalusia i Extremadura i les úniques catalanes són les arbequines. N’hi ha farcides de moltes coses i amb olives, anxoves o seitons fan combinacions. El Francesc ens en va regalar unes quantes per menjar-les al vermut.

Un cop vam tornar a la sala taller, ens vam rentar les mans i vam començar a elaborar la fideuà i el plàtan amb xocolata.

A continuació teniu les receptes:

FIDEUÀ

1.- Tallem la ceba, les carxofes i netegem i tallem els xampinyons.

2.- Traiem la carn de les nyores

3.- Posem els fideus a una paella i els daurem amb una mica d’all

4.- En una altra paella posem la ceba, les carxofes, els xampinyons, la carn de la nyora i pebre vermell dolç i ho remenem amb un rajolí d’oli.

5.- Afegim el caldo als fideus i anem remenant.

6.- Finalment, afegim els fideus a la paella amb les verdures i ho deixem reposar uns minuts abans de servir.

Les postres consistien en entrepanets de plàtan amb crema de cacauet i xocolata, però com que a la classe hi ha infants al·lèrgics als fruits secs, vam fer els plàtans sucats amb xocolata.

PLÀTAN AMB XOCOLATA

1.- Tallem el plàtan en rodanxes.

2.- Trenquem la tauleta de xocolata i ho posem a una olla fins que es desfaci.

3.- Suquem els tossos de plàtan a la xocolata i els col·loquem en una safata. Ho deixem una estona a la nevera perquè es refredi i la xocolata quedi cruixent.

Bon profit!!




SORTIM AL BARRI PER SABER QUÈ OPINA LA GENT

Després d’haver elaborat una bateria de preguntes per saber quin és el parer de la gent, és hora de sortir per donar valor a la seva opinió.