El projecte dels minerals continua despertant molta curiositat i ganes d’explorar.

Cada infant ha “adoptat un mineral”, un acte que els ha permès establir una relació personal amb un element natural. L’adopció d’un mineral és una manera de connectar-se amb el món dels minerals, escollint aquell que els crida més l’atenció, que els sembla més interessant o que simplement els agrada més.

Aquesta decisió els ha permès reflexionar sobre què els atrau dels minerals i identificar-hi característiques que els resulten úniques o especials. Això els ha portat a explicar els seus criteris de tria:

• És del meu color preferit.
• M’agrada el seu nom.
• Té molts colors.
• Té formes punxegudes.
• És molt brillant.
• Té parts transparents.
• Perquè brilla.
• Perquè és maco.
• Perquè és el meu preferit.

A més, alguns infants han portat diferents elements que tenen per casa o han trobat a l’entorn natural, per saber si són minerals o no. D’aquesta activitat n’ha sorgit una gran pregunta:

Si l’aigua dels rius porta minerals, la de l’aixeta també?
I la de l’ampolla?
I la de la pluja?

Cada infant ha dit la seva. Alguns asseguren que els minerals es poden evaporar; d’altres, que no.

Per començar a investigar-ho, farem servir l’experiment de la cristal·lització. Cadascú ha començat a treballar de manera autònoma amb el seu mineral adoptat, omplint les fitxes d’observació. A la següent sessió es reuniran amb els companys i companyes que han triat el mateix mineral per comparar les seves anàlisis.

També hem descobert que els minerals són a gairebé tot arreu. Cada vegada més infants comparteixen materials trobats a la ciutat, a la platja, a la muntanya… La pregunta continua oberta: són minerals o en contenen? 

Al final de la sessió, hem format les primeres comissions d’expertes i experts en minerals, agrupades segons el mineral adoptat.

Ha arribat la llum!

Avui, mentre omplíem la fitxa tècnica dels minerals, ens hem quedat encallats en una pregunta: Condueixen l’electricitat?

Hem decidit comprovar-ho a través de l’experimentació. Hem anat a buscar material a l’espai d’entorn i hem creat circuits elèctrics fent servir minerals com a elements conductors.

Finalment, hem fet l’experiment amb un recipient d’aigua amb sal… i el resultat ha estat increïble: l’aigua ha canviat de color!

Aquest fet ha generat una nova pregunta: quin és el motiu? Continuarem investigant…

Hem tingut l’oportunitat d’endinsar-nos en la cultura basca gràcies al Rubén, el pare de la Goizane. Ha estat una experiència enriquidora que ens ha permès conèixer tradicions i esports típics del País Basc.

En primer lloc, en Rubén ens ha parlat de l’Olentzero, el personatge nadalenc basc que, a diferència del Pare Noel, és un carboner que baixa de les muntanyes per portar regals als infants durant el Nadal. La Goizane ha vingut vestida amb la indumentària tradicional de l’Olentzero, cosa que ens ha ajudat a visualitzar millor aquesta figura tan emblemàtica.

Tot seguit, hem fet un puzle entre tots i totes per adonar-nos que l’euskera és una llengua molt diferent de la nostra i que moltes paraules no s’assemblen gens! Ha estat un exercici molt interessant per valorar la diversitat lingüística.

Després, hem explorat alguns esports tradicionals bascos, coneguts com a herri kirolak. Hem vist vídeos de diverses modalitats, com ara:

• Aizkolaritza: competició de tall de troncs amb destral.
• Harri-jasotzea: aixecament de pedres de grans dimensions.
• Estropadak: regates de traineres, embarcacions tradicionals utilitzades antigament per a la pesca.

Inspirats per les estropadak, hem simulat una competició de rem a l’aula, destacant la importància del treball en equip i la coordinació. Més tard, al pati, hem participat en un joc basat en aquest esport, on equips de quatre persones havien de “remar” d’esquena, avançant amb mans i peus de manera sincronitzada. Ha estat una activitat molt divertida que ens ha permès experimentar de primera mà l’esperit de les regates basques.

Moltes gràcies, Rubén i Goizane!

Hem tingut la sort de comptar amb la visita de la família del Sankalp, que ens ha ofert un taller per descobrir alguns aspectes de la cultura índia. La seva mare i el seu pare ens ha fet una presentació en anglès, tot explicant-nos costums, tradicions i elements característics del seu país, i ho ha fet acompanyant-se d’imatges que ens han ajudat molt a seguir el fil de la conversa. El Tomàs ens ha ajudat amb la traducció per assegurar-nos que tothom pogués entendre-ho bé i gaudir del contingut.

Un dels moments que més ens ha cridat l’atenció ha estat veure el vestit tradicional que duia la mare del Sankalp, que ens ha permès fer-nos una idea més propera de com són les celebracions a l’Índia.

Per acabar, hem pogut tastar uns dolços típics que ens han portat i que han tingut molt d’èxit! Ha estat una gran oportunitat per seguir aprenent de les cultures que conviuen a la nostra classe i per continuar valorant la riquesa de la diversitat.

Moltes gràcies a tots 3!!!

Hem tancat el cicle de tallers culturals amb una preciosa aproximació a la cultura boliviana, gràcies al Jimmy, el pare del Theo. Ens ha portat diversos elements característics del país, com la bandera, i hem pogut veure alguns vídeos que ens han ajudat a conèixer millor els paisatges, les persones i les tradicions d’allà.

Hem après que la cultura boliviana és molt alegre i festiva, amb molts balls tradicionals, vestits acolorits i una gran celebració del Carnaval. També ens han explicat la forta tradició artesana que hi ha, especialment pel que fa als aguayos, uns teixits molt vistosos i funcionals que serveixen, entre altres coses, per portar els nadons a sobre.

Per acabar, hem pogut practicar aquesta tècnica de teixir amb un mini teler que ens havia preparat la família del Theo. Una experiència molt enriquidora i significativa per a tothom! A més, també ens havien cuinat un pa riquíssim típic d’allà.

Moltes gràcies Jimmy i Theo!

Tanquem així un viatge preciós per les cultures que conviuen a la nostra classe. Han estat setmanes plenes d’aprenentatges, curiositat i connexions, que no haurien estat possibles sense la complicitat i generositat de les famílies. Volem donar les gràcies de tot cor a totes les persones que heu compartit amb nosaltres una part de la vostra cultura, ajudant-nos a créixer en respecte, diversitat i estima per les diferències. Ha estat una experiència que no oblidarem!

Fa algunes setmanes vam fer un experiment ben curiós i divertit per veure com es formen els cristalls de sal. Vam seguir les instruccions d’un llibre que havia portat el Mateo i, a mesura que anàvem fent el procés, anàvem formulant hipòtesis i descobrint coses interessants sobre el procés de cristal·lització que volíem observar.

Què vam necessitar per fer l’experiment?

• Aigua calenta
• Sal de cuina
• Un got
• Un fil o un cordill
• Un llapis
• Una cullera

Quins passos vam seguir?

1. Escalfem una mica d’aigua (que sigui calenta però no bullint!).
2. Afegim molta sal i remenem fins que ja no es pugui dissoldre més.
3. Lliguem un fil a un llapis i el posem damunt del got perquè el fil quedi penjant dins, sense tocar el fons.
4. Deixem el got en un lloc tranquil i esperem uns dies.

Després d’uns dies d’espera, per fi vam començar a observar els primers resultats. Cada grup es va reunir al seu lloc de treball per observar els canvis i anotar les conclusions al quadern de projecte. Alguns infants van quedar molt sorpresos per la forma que havien pres els cristalls; d’altres es van preguntar per què en alguns recipients n’hi havia més que en d’altres.

Quan tothom va acabar de recollir les seves observacions, ens vam trobar a la catifa per posar-les en comú. Van sorgir reflexions molt interessants! Aquí en compartim algunes, tot i que sabem que als seus quaderns de projecte n’hi ha moltes més que val la pena llegir.

• Han sortit una miqueta de cristalls i hi havia una mica d’aigua. Llavors hem ficat més sal i ara estem esperant.
• S’ha mineralitzat i sembla que s’ha absorbit l’aigua.
• S’ha mineralitzat, s’havia colat un mosquit i s’ha quedat atrapat i s’ha mort
• Ha quedat aigua, no s’ha evaporat tota l’aigua, però s’ha mineralitzat molta aigua.
• Està dur, però no es pot treure i el llapis s’ha mineralitzat.
• Està dur, però no es pot treure i el llapis s’ha mineralitzat.
• Hem analitzat que l’aigua se n’ha anat i la sal s’ha fet dura.
• S’ha mineralitzat el paper.
• Al cap d’uns quants dies s’ha mineralitzat i va entrar un mosquit i quan hem mirat estava mort i era sang.
• No s’han creat cristalls, crec que li hauríem d’haver posat més sal.
• S’ha tret tot i s’ha mineralitzat el full.
• La pols ha amagat els minerals.
• S’ha mineralitzat.

Ens agrada veure com, a través d’experiments com aquest, els infants desenvolupen la curiositat, el pensament científic i la capacitat de compartir idees amb els altres.

Ens hem fet dues preguntes clau en finalitzar el nostre experiment de cristal·lització:

Què passa? Després d’uns dies, l’aigua s’evapora i la sal que hi havia es va enganxant al fil. Així es formen uns cristalls brillants i bonics!

Què hem après? Hem vist que, quan l’aigua desapareix, la sal que hi havia dins es converteix en cristalls. Ha estat molt emocionant veure’ls créixer cada dia!

A mesura que avancem en el projecte sobre els minerals, ens hem començat a preguntar: Com sabem si alguna cosa és un mineral, un fòssil o una roca? Són el mateix?

Aquesta pregunta ens ha fet reflexionar sobre les diferències entre aquests tres elements. Hem investigat i hem descobert que els fòssils són restes d’animals o plantes que han quedat atrapades dins de la terra fa molts anys. Els minerals, en canvi, són materials que es formen a la natura i poden ser utilitzats per fabricar objectes com joies. Les roques, per la seva banda, estan fetes per una barreja de diferents minerals o fòssils.

De vegades, els fòssils poden transformar-se en minerals amb el pas del temps, en un procés conegut com a mineralització. Aquestes conclusions són el resultat d’una conversa ben interessant, durant la qual vam debatre i vam compartir tot allò que sabíem o coneixíem sobre el tema. També vam fer estimacions i prediccions sobre la quantitat de minerals que pensem que existeixen.

• el fòssil està mineralitzat, el que tenen per fora no és pedra, és mineral
• els fòssils són ossos d’animals enterrats fa mil anys o més.
• no tot són ossos de dinosaures, també poden ser algues o coses semblants. 
• estic d’acord amb la hipòtesi
• puc portar dents de dinosaures
• com ho saps que són de dinosaures? potser és una mentida
• els fòssils són restes d’animals dins de les pedres
• els minerals es fan servir per fer joies
• els ossos quan els enterren amb una substància química que hi ha sota la terra, fa una capa de mineral i es mineralitza
• els minerals són brillants…
• no tots!
• la majoria
• els fòssils, no
• els minerals no són restes d’animals i els fòssils són restes dels que han mort.
• els minerals són brillants per física i química
• també hi ha roques volcàniques
• de minerals penseu que existeixen pocs o molts?
• MOLTÍSSIMS!!!
• quants diríeu que n’hi ha, podeu pensar una xifra cadascú?
• 1 milió – AINET
• 8.410 – NOA
• 3.067 – RADMEHR
• trilions – NILS
• 9.900 – CESC
• 64 – BENI
• 1 milió 900 i no sé què – POL
• 637 – COLETTE
• 9.000 milions – 
• 9.000 trilions – 
• 80 – NUNO
• 1.462 – QUIM
• 1.002 – EVA
• 1.003 – ONA
• 1.255 – EZEQUIEL
• 1.001 – MARA
• 2.000 trilions – ÈLIA
• 70 – EMMA
• infinits perquè no es poden crear més – EDGAR
• 400 – VALENTINA
• 101 – FOIX
• 1.400 – BRUNA
• 90 – MATEO
• milions – MARTA

Doncs després de fer les nostres estimacions jugant a dir nombres a l’atzar i pensant en com anomenem cada quantitat que imaginem, fer recerca en llibres de consulta i en pàgines web de confiança ens ha permès obtenir dades més reals i precises:

​Segons les dades més recents de la Comissió sobre Nous Minerals, Nomenclatura i Classificació (CNMNC) de la International Mineralogical Association (IMA), fins el mes d’abril de 2025, s’han reconegut oficialment 6.145 espècies minerals vàlides. En aquesta llista de minerals es troben ordenats alfabèticament tots els minerals acceptats per l’Associació Mineralògica Internacional (IMA).

Així doncs, hi ha més de 6.000 minerals… i encara en descobrim! Què fort tot el que podem aprendre si ens fem preguntes i tenim la curiositat ben desperta!

Els elements i esdeveniments de cada societat són l’expressió de la complexitat de les relacions econòmiques, socials i polítiques, així com dels valors, creences i idees que les sustenten, però també de les seves múltiples identitats, del talent dels seus integrants i de les relacions amb altres cultures. La investigació i la contextualització d’esdeveniments rellevants, des d’un punt de vista històric, és fonamental perquè l’alumnat comprengui, establint relacions de causalitat, simultaneïtat i successió entre ells, i identificant els aspectes dinàmics i els més estables, la manera com contribueix el passat en la configuració del present. Aquesta xarxa dinàmica d’interaccions és el rerefons de tot valor crític i interpretació del passat.

Conèixer els trets de les diferents societats al llarg del temps i el paper que hi han exercit les persones com a protagonistes individuals i col·lectius de la història ha de servir a l’alumnat per relacionar les diferents èpoques i identificar les accions i fets més destacats a cadascuna, adquirint una comprensió més gran i millor de si mateix, de les seves relacions amb els altres i amb l’entorn, i adoptar una actitud objectiva i analítica pel que fa a l’actualitat i per assumir un compromís responsable i conscient pel que fa als reptes del futur.

Currículum de Primària

No es pot definit millor el que s’ha plantejat amb els infants tots aquests mesos d’ intens i motivador treball. El viatge ha sigut un no parar de descobrir i interpretar. Encara, però, no hem conclòs del tot. La feina està gairebé feta. Ens queden alguns detalls per acabar, i muntar els materials de l’exposició. Organitzar les visites guiades i el que vagi sorgint.

El moment de fer les exposicions entre els infants del grup classe els nervis estaven a flor de pell, no es volien deixar res per explicar. Era el moment de compartir amb la resta de grup totes les investigacions fetes:

Desprès de mostrar tot allò après, era el moment perfecte per a fer les grans reflexions. L’apoderar els infants a tenir opinió pròpia sobre qualsevol tema és imprescindible per a fer ciutadans amb esperit crític amb la societat i les desigualtats. El fet de descobrir els moments històrics, socials, econòmics que han esdevenit a la societat propera, i extrapolar-los a la resta del món, ha fet possible que els nens i les nens de 4B expressessin unes idees i opinions espectaculars. I de de les reflexions hem fet el pas següent (l’objectiu final de tot això): FER-SE PREGUNTES COMPROMESES. I reflexionar sobre el moment actual del planeta i el paper que hi juguem cadascú de nosaltres com a individus socials. I per què no, poder abordar al tercer trimestre què podem fer nosaltres com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona per canviar les coses que no ens agrades i són injustes.

Les reflexions dels nostres investigadors de 4B:

Al tercer trimestre farcirem la línia del temps amb tots els esdeveniments descoberts. Els infants han pogut constatar que Barcelona ha sigut una ciutat molt desitjada, i que ha passat per mans de moltes civilitzacions, mitjançant conquestes més o menys violentes i impositives. iI hi ha hagut ressorgiments de moments molt negres, gràcies a l’empenta de tothom.

Ha sorgit la idea de que podria ser que hi ha persones barcelonines que posseeixen als seus gens, material genètic de les primera civilització que va instal·lar a aquestes terres, els ibers. Passant pels romans, visigots, àrabs, francs….fins arribar a l’actualitat. És molt agosarat que els hagi vingut aquesta idea al cap? podríem dir que a la genètica de les poblacions, com si d’un llibre d’història es tractés, conté informació dels nostres avantpassats?… Potser si tenim temps ho podrem investigar, tot i que el tercer trimestre ja està força farcit de propostes!! necessitem que 4t duri un curs més!

I ara com sempre, una mica d’interacció amb les famílies. Us volem llençar les preguntes que ens han sorgit arrel de les súper reflexions. També les trobareu en format paper a la carpeta que porten a casa. Però perquè no, als nostres seguidors del bloc (que espero que cada cop en siguin més) us deixem aquestes preguntes:

Que gaudiu de les vacances de primavera en família, i agafem força per la recta final que de segur que serà igual d’intensa!

L’Aran, fa uns dies, ens va portar un niu que havia trobat la seva àvia al Jardí del Silenci de Gràcia, on hi col·labora voluntàriament.

https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/el-jardi-del-silenci

En el ritual del silenci que fem entrant del pati, ens passem el niuet amb una lupa un per un per observar atentament la seva forma, la mida i de què pot estar fet.

Un cop tothom ho ha pogut observar encetem una conversa amb la pregunta : “que li ha passat aquest niu ?”

• Ha caigut a terra…

“I on estava?”

• A un arbre…
• A la branca d’un arbre

I com ha caigut?

• Algú l’ha tirat…
• Ha bufat el vent…
• Ha vingut un ocell molt gros i l’ha tirat…
• S’ha trencat la branca

I doncs, de qui era aquest niu ? D’un ocell gran o petit?

Gairebé tothom pensa que aquest niu és més aviat petit i parlem sobre quins ocells hi ha a Barcelona…

Un altre dia portem un llibre on es parla sobre les aus i veiem quin tipus d’ous podrien haver estat en aquest niu que ens ha portat l’Aran.

En un altre moment, a l’espai de ciències , descobrim uns quants nius de diferents mides i observem de què estan fets, pensem com els ocells poden construir els seus nius.

Veiem branquetes petites, pedretes, fang, plomes… També els classifiquen segons la mida i imaginem que el més gran podria ser d’una àliga…

A partir d’aquí, ens adonem que ens agrada veure ocells diferents , en coneixem alguns, com els coloms, les gavines, les cotorres, els pardals… que són més propers però que ens agradaria conèixer altres ocells que també viuen a prop nostre o fins i tot saber d’ocells que viuen a altres indrets.

Ara a les vacances, descansem i tornarem a agafar forces per seguir investigant i descobrint coses noves sobre els ocells!

Aquests dies i després de gairebé dos mesos esperant hem descobert que d’aquelles plantetes on hi havia fulles verdes i unes flors blanques han sortit uns fruits que ens semblen que són maduixes.

D’aquesta manera, amb les diferents visites que hem fet a l’Hort hem parlat de les estacions de l’any, del pas del temps, del que necessiten les plantes i de la seva importància per poder viure.

Ens les mirem detingudament i veiem que encara estan una mica verdes, no es poden collir encara, i que estan enganxades a la planta amb una tija color verd. Haurem d’esperar que passin les vacances i veure si ja estan preparades per collir.

Les maduixes han sortit ara, que ha arribat la primavera, i ens adonem que és un fruit que en general a tota la colla ens agrada molt. Pensem de quines maneres podem menjar maduixes i decidim que quan tornem de les vacances buscarem alguna recepta per fer tots junts a la classe. Ja podeu anar buscant receptes que tinguin maduixes i així veurem quina podem fer a l’escola!

Moltes gràcies!

La Comunitat de Petites hem anat totes juntes a gaudir de la natura al Parc del Corredor i Montnegre. Ha estat una gran sort veure el bosc verd i humit després de tants dies de pluja. Hem aprofitat per caminar fins al Santuari de Montnegre on ens ha rebut una gran esplanada d’herba que ens ha encantat!

Els d’I5 només arribar a l’esplanada hem esmorzat damunt de les pedres més altes que hem trobat.

Després de jugar lliurement i descobrir tot allò que el bosc ens donava, hem organitzat una cursa de croquetes i calçots per aprofitar la gran esplanada.

Mentre I5 ja estava al Santuari, I3 i I4 passejàvem pels camins del parc i observàvem la seva flora.

Els reptes motrius anaven creixent a mesura que anàvem pujant. Ens van fascinar els petits animals que ens vam anar trobant i el munt d’ aglans que hi havia.

A poc a poc, vam anar fent camí i vam arribar on estava la resta de la comunitat. Quan les forces ja començaven a fer fallida, vam tenir la millor de les sorpreses :

La retrobada de totes a dalt, al Santuari, ha estat molt bonica.

Hem omplert l’espai de jocs i corredisses,

de descobertes i de mirar-nos dient…

–Uau esteu aquí?!

Abans de tornar fins a l’àrea de pícnic hem aprofitat a fer-nos una foto totes juntes.

A l’àrea de pícnic ens hem organitzat per rotllanes per dinar.

Després, vam tenir una estona per jugar sobretot amb unes escales i unes pedres gegants que ens va encantar saltar una vegada i una altra.

Quan ja havíem baixat una mica el dinar, vam tornar amb l’autocar cap a Barcelona. Estàvem molt cansades, però vam gaudir molt del dia.

Tot allò que té a veure amb la natura, és una lliçó de vida.

Albert Einstein