L’Odissea no ha estat una proposta espontània, sinó que ha estat buscada amb la intenció de fer servir la narració, el llenguatge oral.
És una història universal que cal conèixer i rellegir en els anys.
Aquest ha estat el primer tast, el primer cop, i com tots els primers cops els ha copsat, els ha atrapat des del primer moment: l’aparició del cavall de Troia.
Després ha vingut el viatge que hem fet al llarg d’aquestes setmanes Mediterrània amunt i avall.
Zeus, Atena, Posidó, el déu Èol i Hermes el missatger, els déus de l’Olimp.
Circe la fetillera, Calipso, les Sirenes, Escil·la i Caribdis i el gegant Polifem.
Ulisses, Telèmac i Penèlope.
Ítaca.
L’Odissea ens ha regalat moments de calma, de pau i assossec, de mirar, de tocar i de sentir. Moments també de compartir i imaginar de manera col·lectiva, amb els amics i les amigues de la classe de les plantes de l’Arc de Sant Martí.
Ens hem emocionat, preocupat, alegrat plegats i hem viscut amb l’Ulisses un temps meravellós que segur recordarem. Perquè l’Odissea no acaba mai… tan just comença.
Llarg viatge als mariners…