La classe de la festa (Part 2)

S’acostava el dia de muntar la gran festa. Però ens quedava comprar una de les coses que més il·lusió feia; el pastís de xocolata. Vam anar al supermercat, i allà vam buscar el pa de pessic i la crema de xocolata. 

Quan va arribar el dia de la festa, tothom es va presentar amb les seves gales més elegants. Des de les 9 del matí es respirava l’emoció. La nostra aula, tota empaquetada amb caixes per la imminent mudança, estava guarnida amb les banderoles i globus. 

Primer de tot, però, tocava preparar el pastís. No sé vam tenir prou amb un pot… 

Una vegada vam tenir el pastís preparat vam fer una rotllana, i ens vam agafar de les mans. Va ser un moment de recordar tot allí viscut durant aquest primer trimestre; 

El primer dia que el Marc va conèixer l’escola, acompanyat de la seva mare, la inseparable motxilla i el seu ukelele blau. El Cesc, que es va presentar com a “Aironman”, i només passats uns dies va desvetllar la seva veritable identitat. La Valentina, el Jamie i en Gael recordaven que van jugar junts els primers dies d’escola i que cap dels tres “va plorar, eram nens grans”. L’Ainara s’emocionava quan parlava de les seves mares, i que amb elles sempre jugava al mercat. El Luca també recorda jugar amb la seva mare allà, però l’Arnau li recorda que junts van jugar al tren. I reivindiquen tenir un sempre a la classe de P3C ja que els agrada molt. L’Ainet recorda fer torres molt altes amb la mare, i la Mara jugar al supermercat i mirar contes amb la Patri. La Mila diu que ella només mirava contes tant amb la mama com amb el papa. I que ara li agrada jugar amb tot el que tenim a la classe. Amb el Bernat recordem que al principi es mostrava tímid, i quan la Bellmunt li deia de jugar amb l’Alba ell feia aquella mirada de reüll, fent rock and roll amb la mà! I llavors el Pol diu que ell tampoc volia separar-se de la mama, però ara tenim la sort de fer-nos abraçades. La Nora comparteix que ella fins i tot recorda quan estava a la panxa de la seva mama! Això si que és viatjar al passat!  Com ha passat el temps, i com ha anat canviant tot.

Finalment, totes juntes vam bufar ben fort les espelmes. 

Quina sensació d’equip, de pinya, de família!

Ara quedava brindar, i menjar, i menjar…  

I també ballar!!!

Per últim, vam fer la desitjada batucada per tancar la celebració. 

La festa ens ha unit; ha estat un tastet de projecte que ens ha servit per fer les primeres trobades grupals. Per escoltar-nos, respectar torns de paraula, decidir entre totes i tots, i emocionar-nos per un objectiu comú. Ara, amb el canvi d’edifici, tothom preguntava:

“Ens emportarem les banderoles a l’escola nova, oi?”. 

Potser haurem de tornar a muntar festa grossa ben aviat… 

Ens veiem al Gener, us trobarem a faltar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *