El Jardí i els seus fruits.

… doncs va funcionar, i en tornar de vacances les plantes estaven genials, verdes, amb flors… Ja només ens calia la cirereta del pastís per fer-li honor a la Classe de les Plantes de l’Arc de Sant Martí.

I un dia, en obrir-se la porta del carrer, un quadre ens esperava. El vam reciclar. El vam pintar de blanc i ja teníem un llenç per pintar-hi a sobre. L’Arc de Sant Martí estava ben a prop.

I ens miràvem les plantes i el jardí amb molts bons ulls, regàvem les plantes i cuidàvem les flors, en parlàvem al davant, asseguts com a l’àgora… però va haver-hi un dia en què vam veure que les flors de les tomateres mai es convertien en tomàquets i que al romaní li calia més espai, i que les maduixeres tampoc feien maduixes i ens vam preguntar per què? Per què passava això?

Vam veure que no hi donava el sol, mai, i que així no menjaríem ni maduixes ni tomàquets.

Al pati dels grans, no feia molt, havien instal·lat unes jardineres grans, espaioses, i que els hi donava els sol sempre. Així que mans a la feina, vam trasplantar-les al pis de dalt. Allà pot ser tindríem fruits.

Un nou espai és possible.

Amb els enciams, que ja estaven grans, vam decidir que era el moment de menjar-los i dit i fet vam fer el llistat d’ingredients per l’amanida i, acompanyats de la Carla, vam anar de compres.

Rentar, pelar, trossejar i fet, amanida casolana per dinar. Afegim tot el que hem comprat a la verduleria, pastanaga, pipes de gira-sol, olives, maduixes, tomàquet… Boníssima! A l’hora de dinar la provem.

A les maduixes no hem arribat, allà al primer pis hi ha molts nens i nenes per cuidar-les i menjar-les, però els tomàquets… aquest sí que els ha caigut bé el canvi de lloc. Si arribem a temps… propera amanida: tomàquets Anglesola, de l’hort al paladar!

Ens agrada cultivar, per alguna cosa som la Classe de les Plantes de l’Arc de Sant Martí. Bon profit!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *