Comencem un nou projecte: renovem el menjador!

El divendres passat, el Pol, coordinador del menjador, va venir a la nostra classe i ens va preguntar si podríem canviar el menjador perquè no li agradava. Ell va pensar que nosaltres podríem ser les persones encarregades de millorar-lo perquè fa poc hem canviat la nostra classe i li han agradat molt els canvis que hem fet. A més a més, ens va dir que el menjador és massa quadriculat i que no li acaben d’agradar les taules en fileres…. “5è, podeu ajudar-me a millorar el menjador”? I nosaltres, vam dir que sí!

Vam estar pensat en les fases que hauria de seguir el nostre projecte, i vam decidir que serien les següents: mesurem el menjador, dibuixem el plànol del menjador, calculem el perímetre i àrea del menjador, calculem quantes persones mengen a cada torn, necessitats dels agents implicats, dissenyar un nou menjador, canviar la distribució, avaluació del nou disseny decorem el menjador i inauguració del nou menjador.

El dilluns vam agafar tot el material necessari i vam baixar per començar a mesurar el perímetre i l’àrea de les taules (grans i petites) del menjador.

Després d’obtenir totes les mesures, les vam posar en comú i vam començar a calcular el perímetre i àrea del menjador.

L’endemà, va vindre l’Anna Bahima i ens va ajudar a fer el plànol a escala del menjador, i és així, com vam poder calcular el seu perímetre i àrea.

Per ara hem acabat la primera part del nostre projecte, anirem compartint amb vosaltres les pròximes coses que anem fent.

Autor i autora de l’entrada: Arlet Tarragó i Simone Tagliacozzo.

Revisió: Violeta Fontán i Eneriz Uria.

Edició: Arlet Tarragó i Simone Tagliacozzo.




Ens han arribat els resultats del laboratori!

Després de setmanes d’espera, per fi ens han arribat a l’escola els resultats del laboratori que vam enviar per saber quina és la qualitat de l’aire del nostre entorn!

Per grups hem analitzat les dades, fet gràfiques dels resultats i extret les nostres pròpies conclusions. Us les compartim!

Les nostres conclusions son:

Que en les zones en que hi passen molts cotxes com l’avinguda Diagonal hi ha més NO2 i en les zones amb menys cotxes , com la classe, no està tant exposada a la contaminació.

Hem vist que les zones que estan més a prop de l’avinguda Diagonal estan més contaminades i les que estan més lluny de l’avinguda Diagonal estan menys contaminades. També hem vist que els parcs estan menys contaminats perquè es un entorn més protegit i natural, i a més a més, creiem que com hi ha més arbres també hi ha més oxigen i no hi ha trànsit.

També, pensem que la nostra classe és la menys contaminada perquè, encara que estem molt a prop del carrer Numància i és un carrer amb molts cotxes i contaminació, com nosaltres sempre tenim la finestra tancada, doncs per això no hi ha tanta quantitat de nitrògen a l’aula.




Fem maquetes sobre el sistema respiratori

El grup de 5è continuem amb el nostre projecte per millorar la qualitat de l’aire del nostre entorn. Després de recollir els tubs i enviar-los al laboratori, hem continuat investigant a partir de la pregunta: “com respirem?”

Tots els grups amb aquesta pregunta ens vam sentir confosos perquè no sabíem ni com començar ni com ho podíem investigar. Però, després, vam decidir crear maquetes per tal de respondre aquesta pregunta. És per això que les darreres setmanes del trimestre hem estat fent maquetes sobre el sistema respiratori.

En primer lloc, abans de començar a fer la maqueta vam fer una llista de materials que necessitàvem i els vam anar a buscar i agafar per tota l’escola. Després vam fer el disseny de la maqueta, i finalment, la vam crear. Alguns grups van decidir fer la maqueta de cos complet i d’altres que només van fer el nas i els pulmons.

Per compartir la nostra hipòtesi, procés i resultats, cada grup va crear un Canva on va presentar la seva maqueta a la resta d’equips. En aquest Canva cada grup explicava la seva maqueta. Alguns grups ho van fer més decorat i d’altres menys decorat. Finalment, vam presentar el nostre Canva a tota la classe.

Ara tenim noves preguntes, i alguns de nosaltres canviaríem la nostra hipòtesi i maquetes. Continuarem al gener!

Autora de l’entrada: Gabriela Medina.

Revisió: Grup de 5è de l’escola Anglesola.




COM VAM COL·LOCAR ELS TUBS AL VOLTANT DE L’ESCOLA?

Hola, som la classe de 5è. A la nostra escola participem en un projecte per millorar la qualitat de l’aire del nostre entorn. El 8 de novembre al matí vam col·locar vint dosímetres per mesurar el nitrogen i així saber quin és el nivell de contaminació al voltant de l’escola. Els dosímetres són tubs que serveixen per recollir mostres de la quantitat de NO2 de l’aire. 

Aquest dia ens vam ajudar molt uns als altres i vam cooperar entre tots i totes.

Per poder saber on posar els tubs vam fer un mapa amb tots els punts on els col·locaríem. Els tubs havien d’estar a una alçada de 2,5 m i a 100 metres de distància i havíem de transportar una escala tot el trajecte.

Ens vam repartir la feina per grups, cada grup tenia un color.

-El grup de color vermell va posar els tubs en diferents llocs de l’escola.

-El grup de color groc va col·locar els tubs darrera el centre comercial  de l’Illa ,  l’avinguda Diagonal i al parc de l’Illa.

-El grup de color taronja va situar els dosímetres al carrer Nicaragua, a travessera de Les Corts i al carrer Berguedà.

-El grup de color blau els va posar al parc de Les Corts, al parc de Les Infantes i al carrer Numància.

-El grup de color lila va col·locar els tubs a la Plaça de la Concòrdia, al carrer Ibáñez i  al  carrer Déu i Mata.

-El grup de color verd  va situar els tubs a l’avinguda Diagonal, al carrer Anglesola i per últim al carrer Vilamur.

En els tubs tubs havíem d’enganxar un codi QR. Tots aquest codis tenien una còpia. Una la posàvem al tub i l’altra al full de registre. Un cop fet, ho enviarem tot al laboratori.

El dimecres 29 de novembre, començarem a recollir  tots els tubs. Primer agafarem tots els dosímetres més propers a l’escola Anglesola, i acabarem donant la volta pel barri per poder tornar a l’escola amb totes les mostres. 

Per últim, posarem la data del dia que vam fer la recollida del material i ho enviarem al laboratori del Projecte  Cleaners School perquè agafin les dades  de les mostres per  analitzar-les i ens enviïn els resultats.

Aquí tenim la resta de fotos de l’aventura:

Aquesta entrada ha estat redactada i compartida per tots els infants de la classe de 5è.




On col·locarem els tubs?

Per continuar indagant en els diferents estats de la matèria, i concretament, en l’estat gasos, convidem a l’Anna Bahima perquè ens ajudi a fer un experiment. En primer lloc, l’Anna ens demana que ens imaginem i dibuixem com seria la part més petita (és a dir, una molècula) d’aigua, gas i un sòlid. Us deixem alguns dels resultats:

Després, representem amb plastilina les molècules d’aquests tres estats:

L’endemà, baixem a l’espai de ciències i observem com es transforma el gel (sòlid) en estat líquid i gasós. I també, dibuixem i compartim les conclusions:

Aleshores, ens endinsem en nou repte. El dia 8 de novembre haurem de sortir a col·locar tubs pel voltant de l’escola per mesurar la qualitat de l’aire del nostre entorn. Però, on i com col·locarem aquests tubs?

Distribuïm els 20 tubs entre diferents grups i zones. Cada grup s’encarregarà de col·locar els seus tubs en una àrea del plànol, decidir en quin punt exacte el posaran i pensar un possible itinerari pel dia de la col·locació.

Quan ja hem decidit en quins espais i punts concrets col·locarem els tubs, reflexionem sobre quin itinerari haurem de seguir. I també, compartim les hipòtesi.

Ja estem preparats i preparades per sortir a mesurar la qualitat de l’aire del nostre entorn!




COM PODEM MILLORAR LA QUALITAT DE L’AIRE DEL NOSTRE ENTORN?

Fa un mes que vam donar la benvinguda al curs 23-24, i durant tot aquest mes, el grup de 5è hem estat iniciant un nou projecte.

Tot va començar el dia en què la Irene ens va dir que ens havien seleccionat per formar part del projecte Cleanair@Schools. Aquest projecte forma part del projecte Europeu GreenScent i ens ofereix la possibilitat de mesurar la qualitat de l’aire del nostre entorn. Com no podia ser d’altra manera, acceptem amb moltes ganes la proposta. Estem disposats i disposades a entomar aquest repte i ens aventurem a descobrir com la contaminació de l’aire del nostre entorn pot afectar el nostre benestar i intentar proposar accions per tal de millorar-lo!

El nostre camí comença amb l’objectiu d’esbrinar quins són els aspectes del nostre entorn que ens ajuden a mantenir el nostre benestar i quines són aquelles situacions amb les quals sentim malestar. Per tal de comprovar-ho i fer una recollida de dades, ens proposem la primera experimentació del nostre projecte:

Anirem a diferents espais de l’escola i entorn per tal de sentir durant un minut i amb els ulls tancats, els elements que formen part d’aquell context. Després treure’m conclusions sobre quins aspectes ens han provocat benestar i quins altres ens han provocat inseguretat, desconcentració, angoixa, patiment, fàstic…

Aquestes són les conclusions a les quals hem arribat:

Porxo: A dotze persones de divuit és el lloc on més a gust s’han sentit. Sols dues persones han obert els ulls, les altres han pogut concentrar-se. Hem escoltat: cotxes, motos, les obres, veus, aires, altres persones, humitat, una grua, un camió. El soroll ens fa sentit incòmodes, també l’olor del fum dels cotxes. La contaminació es nota i és desagradable. Algunes persones la frescor els ha fet sentir incòmodes, en canvi, a altres els hi ha agradat. El silenci ens fa sentir bé.

Lloc claustrofòbic: les divuit persones hem estat a un lloc molt petit on gairebé no cabíem. És un lloc claustrofòbic, molt tancat i amb foscor. En aquest lloc 8 persones han obert els ulls, ens hem sentit incòmodes, molestant els uns als altres, fèiem bromes, ens feia més gràcia sentir-nos estrets, hem sentit angoixa, estrès… inclús hem cridat i ens hem barallat els uns amb els altres. No ens hem pogut concentrar bé ni estàvem tranquils. Sols algunes persones els hi ha agradat sentir calor. Hem arribat a la conclusió que els espais ens condicionen. A 9 persones de la classe els ha semblat el lloc més incòmode i desagradable. Sols per dues persones ha estat el lloc més agradable, perquè s’ha sentit envoltada i protegida pels altres. Sols a dues persones li ha agradat estar al costat dels altres en un espai tan petit encara que no els hi agradi gens la foscor i li tingui por.

Carrer: hem sentit les rodes d’una maleta, cotxes, soroll, excés de CO₂… A algunes persones el fred els ha fet sentit bé i millor que a dins de l’escola. A més a més, aquestes persones coincideixen que els hi agraden més els espais exteriors que els tancats perquè se senten més lliure. En canvi, les persones que se senten més còmodes a dins de l’escola prefereixen la sensació de calor i se senten més protegides i còmodes quan estan a un lloc interior. Sols una persona ha votat que el carrer és el lloc on millor s’ha sentit.

Classe de petites: Hem sentit les veus del Nelo i de nens i nenes. La sensació corporal en general era temperada. També, hem sentit l’olor del lavabo que ha estat una mica desagradable. Moltes persones diuen que han sentit estrès perquè se sentien observades i tenien ganes d’obrir els ulls per veure que estava passant al seu voltant. Hem sentit el rebot de la veu del Nelo en les parets de la classe i això ens ha fet sentir incòmodes perquè és un so poc familiar per nosaltres. Ens hem sentit fora de lloc i a un espai ple de persones que no coneixíem, ens observàvem i en definitiva, estàvem a un lloc que no ens pertanyia i era poc familiar per nosaltres. 9 persones han votat que la classe de petites ha estat el lloc on pitjor s’han sentit. Cap persona ha votat que s’ha sentit bé en aquest lloc.

La nostra classe:  També sentim els mateixos elements: cotxes i obres (encara que menys perquè estem més alts), gent, passos, una porta que s’obria i es tancava, crocs… Quatre persones han decidit que ha sigut el lloc on més a gust s’han sentit. 

Parc: Una vegada més hem sentit obres, gent, cotxes, calor, humitat, cotxes, un clàxon… sols una persona ha sentit un ocell i altra el vent, el qual li ha provocat una sensació agradable. Pensem que encara que és un lloc “natural”, no ho acaba sent perquè les obres condicionen l’espai. 

Finalment parlem que el temps és relatiu. En cada espai hem estat un minut amb els ulls tancats, però ens ha semblat que cada vegada el temps ens ha passat o més ràpid o més lent. Parlem que quan estem angoixats o estressats el temps sembla transcórrer més lent. En canvi, si juguem o fem esport, ens passa més de pressa. També, en aquelles activitats que ens exigeix un esforç o són complicades el temps passa més lent.

Després, dibuixem les nostres siluetes a un paper d’embalar i decidim per grups quines coses són les que ens agraden i no ens agraden del nostre entorn. Posem en comú quines són aquelles coses del nostre entorn que no ens fan sentir bé, i aquelles que ens agradaria mantenir i promoure. Aquests són els resultats:

Ens adonem que hi ha paraules que han sortit en cadascun dels nostres treballs. És per això, que pensem que aquestes paraules han de ser molt importants i les hauríem d’entendre bé. Ens proposem definir-les, buscar una relació entre elles, categoritzar-les i fer-nos preguntes sobre perquè deuen ser tan rellevants en el nostre entorn. Les paraules són:

Quan intentem classificar-les, comprovem que totes elles estan relacionades perquè unes condicionen a les altres. Inclús les paraules antònimes formen part d’un tot. A més a més, ens fem les següents preguntes:

-Com podem millorar la qualitat de l’aire del nostre entorn?

-Quina és la diferència entre aire i gas?

-Què és l’oxigen?

-Què és el CO₂?

-Què és la fotosíntesi?

-Nosaltres fem la fotosíntesi?

-El CO₂ és bo o dolent?

-Per què es produeix el CO₂?

És així com continuem avançant en el nostre projecte mitjançant l’experimentació i indagació per arribar a respondre aquestes preguntes. Per tal d’entendre la diferència entre gas i aire, ens proposem dues situacions. En primer lloc, observem una ampolla, la intentem dibuixar el més realista possible, fixant-nos bé en tots els seus detalls i responem a la pregunta: Què hi ha a dins l’ampolla?

Posem en comú les nostres idees i entre totes arribem a la conclusió que a dins l’ampolla hi ha aigua, aire, oxigen, contaminació, saliva i bacteris.

L’endemà, ens proposem un nou experiment. Omplirem un got amb una quantitat d’aigua, col·locarem una aspirina dins d’un guant, posarem el guant a sobre del got, deixarem caure l’aspirina i intentarem observar què passa una vegada l’aspirina entra en contacte amb l’aigua del got. Però, abans de dur a terme el nostre experiment, és molt important registrar les nostres hipòtesis en una graella d’observació.

Finalment, entenem que l’aire és una mescla de gasos, i a més a més, el gas en molta concentració i quantitat pot arribar a inflar el guant… aleshores… si nosaltres ens prenem l’aspirina o una beguda amb molt de gas… el nostre cos també s’infla com el guant?

Us mantindrem ben informades del nostre procés d’indagació, seguim!