ESCOCELLEGEM RETURNS AGAIN AND AGAIN AND…
Mare meva quin projecte! Això sembla la Sagrada Família dels projectes, tot i que esperem que no ens passi un tramvia per sobre entre escocell i pol·linitzador! Després d’haver generat el full de ruta i haver-ho parlat, hem aprofitat l’ajuda de la Mireia (futura mestra en pràctiques a l’escola) per poder anar avançant.
Cada grup ha hagut de calcular el perímetre que faria cadascun dels escocells i quina superfície ocuparà cadascuna de les parets/murs de contenció que construirem, tenint en compte la fondaria i altres variables per crear un patró de totes les tanques que haurem de realitzar.
Després d’una visita a l’Espai de Construccions i una minuciosa revisió de tots els tipus de materials dels quals disposàvem (conglomerats, contraxapats, fustes de palé transeuropeu i transsiberians, DM’s, canyes de bambú,…) vam optar per intentar centrar-nos en les fustes reutilitzades dels palés com a base de la nostra tasca d’Enginyeria Casolana Extrema.
Heus ací que aquí és a on comencem a diversificar les tasques en manuals i cognitives: mentre uns quants es dediquen a desmuntar fustes, tallar-les, unir-les,… les altres es dediquen a pensar i escriure com volem comunicar la nostra tasca als veïns i veïnes del barri.
No tenim clar si aixecaran les restriccions per sequera aquest curs, però està clar que els carrers Joan Gamper, Anglesola i Numància seran (més tard o més d’hora) uns carrers florits dignes de guanyar qualsevol premi del calibre de “Carrer més enjardinat de la Vil·la del Pingüí”!