A la tornada de vacances ens vam posar al dia fent un llistat de totes les coses que ens semblava que havíem de fer per acabar el nostre projecte. Tots i totes teníem clar que la primera cosa a fer era: FER EL QR PELS CARTELLS!

• Què hi posarem a dins del QR?
• Fotos del que pot passar si no cuidem el planeta!
• Un vídeo de fotos!
• Però, hem de buscar una cosa que nosaltres sapiguem fer en grup. On podem buscar imatges?
• Al mòbil o a l’ordinador!
• A internet!

A partir d’aquí neix la necessitat de cercar imatges de foc, d’incendis… que ens il·lustrin el que pot passar si contaminem, sinó cuidem el planeta. Mantenim els grups de treball que teníem fins ara i amb tauletes ens posem mans a l’obra.

A través del cercador d’imatges de Google, fem una recerca i selecció d’aquelles imatges que representen el que volem comunicar. Per fer-ho, hem d’escriure paraules clau i ens adonem que no sempre surt el que nosaltres volem i d’altres sí. Ens guardem les imatges seleccionades i l’endemà fem, en gran grup, una selecció de totes. Hi ha algunes imatges que són massa petites, d’altres que no es veuen bé, d’altres que estan repetides…

Acordem que les imatges han d’anar acompanyades d’un petit text perquè la gent quan escanegi el codi QR sàpiga per què les hem posat. Ara treballarem en grup i amb l’ordinador, fent servir un editor de textos. Escrivim entre totes les persones del grup qui som, perquè hem fet aquest cartell i perquè hem posat les imatges.

Amb l’ajuda de la Mònica, afegim les imatges al document i després generem un codi QR, que imprimim i, finalment, afegim al nostre cartell. Algú també comenta d’afegir l’adreça web de l’escola per si de cas.

Ara ja sí! Ja tenim els cartells acabats, només ens falta fer fotocòpies per repartir-les pel barri i per l’escola. Però, a quins llocs del barri anirem a penjar cartells?

Anteriorment, havíem estat parlant de penjar-los pels carrers, als fanals, per les botigues… però tenim permís per fer això? No! Per tant, busquem alternatives de llocs on podem anar a demanar permís, llocs potser coneguts i importants al barri de les Corts.

• A la plaça de la Concòrdia hi passa molta gent a les tardes!
• Allà hi ha el centre cívic de Can Deu, creieu que podem preguntar si ens deixen penjar un cartell?
• Sí!

Algú comenta que hem de demanar permís a l’ajuntament.

• Potser podem anar a la Seu del Districte.
• Està a la Plaça Comas! Jo sé anar!
• També podem anar als metges.

Acordem llavors, que anirem també al CAP de les Corts i, per últim, a la Biblioteca Montserrat Abelló i a la Ludoteca Guitard, ja que ja hem anat quan estàvem a infantil, ens coneixen i segur que ens deixaran.

• On estan tots aquests punt? Sabem arribar?
• Necessitem un mapa de les Corts!

El nostre projecte sembla que s’allarga i encara tenim molta feina a fer.

Iniciem la creació dels nostres cartells. Comencem pel fons, ens posem d’acord en quins colors volem fer servir i amb quina tècnica ho pintarem. Els pastels és un material que està tenint molt d’èxit, ja que ens permet difuminar amb les mans i, per això, alguns grups decideixen fer-los servir. D’altres, prefereixen les aquarel·les o les ceres.

Continuem amb les lletres, proposem la possibilitat de fer collage amb lletres de revistes i diaris. A més, les revistes també ens donen la possibilitat de fer servir el collage en les nostres imatges, combinant-ho conjuntament amb dibuixos…

Ens van quedant uns cartells amb moooolts detalls! Estem superengrescades i en totes les sessions que dediquem a la creació dels cartells, el treball en grup està funcionant molt bé. Hem fet molt bona feina, hem gaudit molt del procés de creació i això es nota en els resultats.

Queda pendent per a després de les vacances acabar els cartells amb els codis QR i les adreces web que cada grup ha considerat posar. Mentrestant, per tancar el trimestre i la feina feta fins ara, compartim per grups i de manera oral el procés fet i responem les preguntes que sorgeixen.

Al tercer trimestre acabarem els cartells i farem difusió pel barri.

Ara que ja hem analitzat els cartells, ens posem mans a l’obra. Ens hem de dividir en grups i tornem a fer servir la base 10 per trobar com dividir 25 persones en grups iguals. Després d’algunes proves ens adonem que hem de fer 5 grups de 5 persones cadascun.

Decidim posar-nos un nom com a grup, per tant, aquesta serà la primera decisió. Som el grup de: la galaxia, dels cartells, dels castellers, de la xocolata i del foc. Després haurem de parlar i compartir les idees que té cadascú de manera individual i començar a arribar a acords verbals.

• Què dirà el nostre cartell?
• Com serà la imatge o dibuix del nostre cartell?
• Posareu codi QR?

Un cop que ja ho hem debatut i ho tenim clar, en la següent sessió toca fer servir l’escrit per organitzar totes aquestes idees, i amb l’ajuda d’una graella amb les preguntes, ho escrivim i també comencem a fer algun esborrany del dibuix.

Per continuar amb el disseny dels cartells haurem d’organitzar com distribuirem en el full els diferents elements del cartell. Per això, revisem el text escrit i el tornem a escriure en un paper més gran i en un full DINA3 com a base, decidim si el text anirà a la part superior, al mig, a baix… Un cop decidit això, on anirà la imatge? Quina mida tindrà? A part, algun grup ha decidit que posarà codi QR, per tant, també hem de garantir un espai per posar-lo.

Un cop acabada aquesta feina, la compartim amb la resta del grup i aviat començarem la feina de crear els cartells. Tenim per davant unes sessions molt artístiques i tenim moltes ganes!

Després de tot el que hem indagat… plantegem la pregunta: què passaria si deixéssim vidres i papers a la muntanya?

• Quan arribi el raig de sol es cremaria el paper.
• Es faria un incendi.
• Sobretot amb el vidre que potencia la calor.
• Els troncs, la llenya, les fulles… fan de combustible.
• Però si plou l’aigua apaga el foc.
• El combustible estarà mullat.
• Per què l’aigua apaga el foc?
• L’aigua està freda, li baixa la temperatura. 

En aquesta part de la conversa parlem de la sequera que estem sofrint actualment. Ens sorgeix el dubte de com s’ho fan els bombers per agafar aigua si no en tenim. Sabem que els helicòpters que apaguen el foc poden agafar aigua dels pantans, dels estancs… però no n’hi ha, poden agafar del mar? Amb aigua salada es poden apagar focs? Tenim dubtes sobre la feina dels bombers… Sorgeix així la necessitat i possibilitat de trobar algun bomber o bombera proper que ens pugui ajudar. Continuarem indagant aquest punt!

Llavors, si tenim clar que deixar residus a la muntanya pot provocar un risc d’incendi important, què hem de fer per cuidar l’entorn?

• No tirar coses. 
• Recollir el que trobem. 

A més, parlem que no només a la muntanya hi ha risc abocant residus, també al mar.

• Al mar també hi vam veure vidre i plàstics.
• Un dia amb la família vam dedicar-nos a netejar la brutícia.
• Les tortugues i els peixos s’ho poden menjar. 

Per tant, què podem fer nosaltres des de la ciutat perquè la gent cuidi l’entorn?

• Fer cartells.

El nostre projecte continua el seu camí, ara ja no farem cap experiment sinó que tenim un repte nou al davant: FER CARTELLS!

Abans de començar cal saber què és un cartell, què té, què diu… per això, al llarg dels dies anem aconseguint cartells i els anem analitzant. Veiem les semblances i les diferències entre tots plegats. Ens adonem que tenen imatges o dibuixos relacionats amb el que informen les lletres. Observem que les lletres importants acostumen a ser d’una mida més gran. També veiem que no té molta lletra un cartell, normalment té la informació justa i sovint alguns tenen un codi QR on hi ha més informació. Si no també n’hi ha que diuen una pàgina web on podem ampliar la informació, comprar entrades, fer reserves…

A més, d’altres també tenen números des de números de telèfon a dates, hores… L’anàlisi d’aquests números ens serveix també per fer activitats amb el material manipulatiu de la base 10. Un altre tema que analitzem és el color, observem que normalment tots tenen un o dos colors predominants en el cartell.

Tenim una col·lecció de cartells i alguns els posem a la classe i d’altres els estem guardant en una carpeta gran. Moltes gràcies a tothom per la col·laboració, ha estat una font gran d’inspiració.

Continuem amb el tema de què necessita el foc per a cremar i en una conversa sorgeixen temes molt interessants. 

• Les pedres fogueres estan fetes d’alguna cosa que quan la rasques acabes fent foc.
• Rascant molt els pals també.
• Amb vidre i pals. Si fa molt de sol pots agafar un vidre i posar-lo a sobre dels pals i fas foc. Quan toca el sol al vidre, té tanta calor que fa foc. 
• Si poses un paper al sol també s’encén sense vidre, amb una lupa també!
• Si l’enfoques amb el sol fa un raig làser i crema el paper.
• Amb les ulleres del Beni funcionarà?

Per tant, sembla que el grup té moltes experiències prèvies al voltant de com fer foc i què necessita el foc. Necessitem escalfor llavors, com la podem aconseguir?

• Amb el sol!
• Té gas.
• Té foc.
• Fa calor.
• És una estrella molt gran, la més gran de totes. 

Llavors, es pot fer foc amb el sol?

A partir d’aquesta pregunta i els coneixements previs dels infants ens posem ràpidament a organitzar un experiment per aconseguir cremar un paper de diari amb la calor del sol. Ens decidim a sortir al pati, un dia amb sol i núvols, funcionarà? Ho farem amb les ulleres del Beni i si no funciona amb una lupa. Ho fa la Mònica, perquè recordem que tots aquests experiments amb foc no els podem fer sols sense saber què passarà. Provem amb les ulleres del Beni, però no funciona, en canvi, en agafar la lupa de seguida veiem com un raig de sol travessa la lent i genera un punt de llum al paper. Tots estem molt atents, hem d’estar molt quiets i la Mònica no es pot moure, en qüestió de segons comença a sortir un fum del paper i aquest es forada. Ho hem aconseguit!!!!!! Ho provem diverses vegades i aconseguim cremar el paper i fer forats. No surt flama, el paper es crema i es converteix en cendra.

Decidim que podem provar-ho a fer nosaltres, però just en aquells moments el cel s’ennuvola i ja no hi ha tant de sol. No ho aconseguim, haurem de provar un altre dia sense núvols. 

Mirem la previsió del temps i ens diu que tindrem cels ennuvolats tota la setmana… però l’endemà, per sorpresa, a l’hora de projecte fa molt de sol i no hi ha cap núvol. Algú proposa que ho podem tornar a provar i així ho fem. Aconseguim més lupes de l’espai de ciències i ens dividim en grups de 3 o 4 persones per intentar el nostre objectiu: cremar el paper. Sortim al pati i, tot i que ens costa una mica perquè hem d’estar molt quiets i fa una mica de vent, alguns amb ajuda i d’altres sense, tothom aconsegueix fer forats al paper. És tot un èxit! 

Com més petit és el punt de llum més potencia té!

Organitzats per grups, representem en el paper l’experiment i fem servir també l’escrit per explicar el que hem aconseguit. Sorgeixen idees molt interessants, cada cop ens fixem més en els detalls i els nostres dibuixos científics van millorant. A més, estem aprenent a dividir-nos les feines i mentre un pinta, l’altre dibuixa i un altre escriu. Bona feina en equip!

Un cop acabats els dibuixos, compartim amb la resta del grup com ho hem representat fent petites exposicions orals. 

Ara ja tenim clar quins són els tres elements necessaris per fer foc: OXIGEN, COMBUSTIBLE I CALOR. Si falla algun d’aquests elements no podrem fer foc. Descobrim així el triangle del foc.

Comencem a posar en pràctica els nostres experiments. Anem grup per grup. Revisem el que vam escriure en el nostre full de grup i ho duem a terme. Seguim els passos tal qual els vam escriure i els vam dibuixar i ho compartim amb tot el grup.

Grup 1

L’oli és inflamable.

El plàstic ha aguantat el paper.

Una part del paper s’ha mullat d’oli.

La part del paper que no s’ha mullat s’ha cremat i ha sortit fum.

Grup 2

El paper s’ha enfonsat.

L’oli no s’ha congelat, ha quedat més espès.

Grup 3

És igual que el grup 1. 

Ha funcionat!

Grup 4

No ha funcionat perquè no han posat res inflamable.

S’ha cremat el paper.

Ha sortit fum.

Grup 5

Sí que ha funcionat però només una estona. 

Les boles de paper no han deixat que l’oli arribés bé.

Grup 6

No ha funcionat perquè hi havia molt de paper. 

Hem hagut d’apretar molt el plàstic perquè arribes a tocar l’oli i el paper no ha deixat que funcionés.

Després de cada experiment tenim un full de registre on haurem d’escriure el nom de les persones de cada grup, respondre a la pregunta: han aconseguit fabricar una espelma?, i anotar les observacions que considerem o fer un dibuix. 

Per a concloure, ens adonem que tant en el grup 1 com en el 3, l’espelma ha estat encesa mentre que hi havia oli. En el moment que es va acabar l’oli, l’espelma es va apagar. Sembla que tenim clar que l’oli és essencial en el nostre objectiu de fabricar una espelma i arribem a la conclusió que l’oli és l’element inflamable que ha fet de combustible. Sense combustible el foc no pot cremar, per tant, ja coneixem dos dels elements que necessita el foc: OXIGEN I COMBUSTIBLE. 

Ens trobem a la rotllana els següents elements: aigua, oli, paper del lavabo, encenedor i unes peces de plàstic amb un forat al centre.

La Mònica ens planteja un repte: com faries una espelma amb aquests elements?

Decidim treballar en equip. Per dividir-nos en grups, aquesta vegada, ho fem amb una dinàmica en la que es reparteixen números de 1 al 6 i totes les persones que tenen el mateix número s’han d’ajuntar. Així aconseguim formar 6 grups. 

Ens posem a parlar, expliquem les nostres idees a la resta del grup i comencem a arribar a acords. Quins materials farem servir? Ens calen tots els materials o potser algun no fa falta? Com ho farem per fabricar una espelma amb aquests materials?

Escrivim la llista de materials que farem servir i fem un dibuix de com ens ho imaginem. En la majoria de grups sorgeixen dubtes, hem de tatxar coses, el dibuix no ens surt com volem a la primera… Per tant, necessitem alguna sessió més per revisar tot el que hem escrit i dibuixat i passar-ho a net en un altre full. Fem servir així estratègies de lectura i escriptura que ens ajuden a millorar. 

Un cop ho tenim, ho compartim amb la resta del grup. Hi ha 2 grups que han tingut la mateixa idea d’experiment però la resta són tots diferents. Hi ha un grup que explica que vol encendre foc directament al plàstic i algunes persones del grup valoren que aquesta no és una bona idea perquè es desfarà. Decidim que haurem de fer primer una prova per valorar si aquest experiment pot seguir endavant o és perillós. 

Sortim al pati amb un tap de plàstic i una petita llauna que ens servirà com a recipient. Volem cremar el tap i veure què li passa, si es deforma o es trenca el grup no podrà seguir amb aquesta idea. Però podem fer proves amb el foc així com així? No, hem de prendre unes mesures de seguretat: sortir a l’exterior, mantenir una distància de seguretat, sempre ho ha de fer un adult, MAI UN INFANT!, i a més decidim tenir preparada una galleda d’aigua per si cal apagar el foc. 

Quan la Mònica apropa l’encenedor al plàstic observem que comença a calentar-se i desfer-se, surt una mica de fum i una petita, molt petita, flama que s’apaga de seguida. El tap es deforma, per tant aquest grup ha de fer algun canvi en la seva idea d’experiment. Hem descobert així que el foc fa que el plàstic es desfaci i

Hi ha una altre grup que també necessita fer una preparació previa: volen congelar l’oli. Així que agafen un got, posen la quantitat d’oli que consideren necessaria i van al congelador de l’escola ha deixar-ho. 

Els altres grups no necessiten provar ni preparar res, per tant, la setmana vinent començarem a posar en pràctica les diverses idees i observarem què ha funcionat i què no i quins elements són imprescindibles en aquest experiment per tal que l’espelma es mantingui encesa. 

Continuem amb les nostres experimentacions sobre el foc i aquesta vegada la Mònica porta una espelma en un pot de vidre i un recipient també de vidre més gran. 

Què farem amb aquests dos elements? 

Volem descobrir què passarà si tapem l’espelma encesa amb el recipient de vidre. Gairebé tothom pensa que no s’apagarà, en canvi, hi ha un parell de persones que creuen que sí que s’apagarà tot i que no sabem ben bé per què.

Si es queda sense aire crec que s’apagarà.
No perquè necessita aire per apagar-se.

Quan posem el recipient tapant l’espelma, en qüestió de pocs segons l’espelma va perdent força i s’apaga.

Observem que quan l’espelma no està tapada es mou una mica perquè hi ha aire, en canvi, quan està tapada es queda quieta perquè no li entra l’aire. També veiem que si deixem un forat i no la tapem del tot l’espelma no s’apaga. Finalment, arribem a la conclusió que l’espelma necessita l’oxigen que està a l’aire i que si posem un recipient a sobre, estem tapant l’entrada de l’oxigen i, per tant, s’apaga.

A l’espelma li passa com a les persones, si no té oxigen s’apaga. Però, un cop apagada l’espelma, si tornem a destapar-la, es tornarà a encendre? I si bufem i li donem aire? Ho provem i no funciona, en conseqüència, el foc necessita oxigen però també algun element més.

L’endemà, fem servir el dibuix i l’escrit per representar en el paper què va passar quan vam tapar l’espelma i com el foc necessita l’oxigen per poder mantenir-se encès.

Però… quins altres elements necessita el foc per encendre’s o mantenir-se encès?

Tot comença amb una espelma, una espelma de cera d’abella que el Pol comparteix amb el grup. Ens crida l’atenció perquè estem acabant el projecte de les abelles i aquesta espelma sembla que connecta amb el nostre projecte. No és la primera vegada que veiem una, ja que amb anterioritat la Nora també ens havia compartit una espelma de cera d’abella que va fer ella. Sorgeixen idees que decidim deixar-les per la tornada de vacances. Tot i això, aquestes espelmes ens desperten l’interès i fem una conversa en torn què creiem que passarà si encenem l’espelma.

• Fa olor de mel seca!

En tornar de vacances, algú recorda el tema, ja que tenim l’espelma de la Nora en el nostre racó del projecte. Rescatem les idees que la Mònica va apuntar en un paper abans de marxar de vacances i sorgeix una conversa molt interessant sobre els efectes que pot produir el foc en l’espelma. A més, algú pregunta:

• Què té l’espelma per dins perquè l’afecti el foc?

El foc afecta a tots els materials per igual? Què passa si es crema la cera? I el metall? Les persones ens podem cremar?

– A nosaltres quan ens toca el sol no ens desfem.
– Nosaltres tenim més protecció dins del nostre cos.
– Però sí que ens cremem perquè ens posem vermells.
– Però no ens desfem i l’espelma sí.
– El ferro es fon i el cos es fa cendra.

Decidim que pot ser un tema força interessant per iniciar un projecte i plantegem la primera pregunta d’indagació:

COM AFECTA EL FOC EN ELS DIFERENTS MATERIALS?

El punt de partida serà l’espelma de cera d’abella. Fem un dibuix inicial sobre com creu cadascú de manera individual que afectarà el foc a l’espelma. Dividim el full en dues meitats i dibuixem l’espelma ara i com quedarà després. 

Aquests dibuixos ens serveixen per fer conversa i fer un llistat de diferents hipòtesis:

• A poc a poc es farà petita.
• Es convertirà en aigua.
• El foc es va movent, fa un ball.
• Només quedarà el fil.
• La metxa quedarà negra.
• Canviarà de color.
• Es farà més gran i després més petita.
• Caurà el foc.
• Quedarà una taca a terra, de cera desfeta.
• Saltaran espurnes.
• Caurà molta cera.
• Es quedarà igual.
• Desapareixerà la metxa.
• El fil quedarà cendra i la cera es desfarà.

Quan encenem l’espelma tindrem moltes coses a observar, per tant, ens dividim per grups per repartir-nos la feina i cada grup s’encarregarà de dues hipòtesis. Les escrivim en un full que ens servirà com a full d’observació per comprovar si s’ha complert el que pensàvem o no. 

Arriba el moment d’encendre l’espelma, ens posem per grups amb el nostre full d’observació i mentre l’espelma està encesa, tenim una conversa molt interessant sobre com va aparèixer el foc i qui va descobrir com fer-ho.

• La metxa està feta de llana, llavors alguna persona antiga ho va descobrir.
• Quan va caure el meteorit tot es va fer foc i allà es va inventar.
• Però nosaltres no existiem quan els dinosaures.
• Van ser els homes prehistòrics, els cavernícoles, que portaven una roba diferent de la nostra, de pell de mamut.
• Potser, ells van descobrir el foc.
• Fregaven dos pals molta estona, s’escalfaven i feien foc.
• Amb pedres fogueres ho feien! Són superbrillants i platejades i en forma quadrada.
• Llavors com es va descobrir el foc?
• Als volcans!
• Al meteorit!
• Amb pals i pedres!

En una sessió no ens dona temps a observar tot el que teníem apuntat i l’espelma no acaba de consumir-se, però sí que s’ha fet més petita i algunes de les hipòtesis que teníem apuntades ja s’han confirmat. L’endemà continuem amb l’espelma encesa i aquesta vegada sorgeix una conversa sobre com afecta l’aire al foc: L’aire apaga el foc? El fa moure? Parlem del fet que nosaltres necessitem l’aire per poder respirar, sabem que a l’aire hi ha oxigen que és la part bona de l’aire, la que el nostre cos es queda i fem fora el que no necessitem. Mentrestant, l’espelma es consumeix completament i s’apaga. Al bol ens queda una mica de cera i de metxa.

Revisem tots els fulls d’observació i fem una llista amb les hipòtesis que sí que s’han confirmat, les que no i les que parcialment.

Però, PERQUÈ S’HA APAGAT L’ESPELMA SOLA?

• Hi havia molt corrent d’aire.
• Xocava contra l’aire mentre anava caient.
• No tenia oxigen.
• Va xocar contra el bol i es va apagar.

Arran de les últimes converses sorgeix la necessitat de plantejar-nos una pregunta: QUÈ NECESSITA EL FOC PER CREMAR?

• Calor
• Aire calent.
• Llenya, paper, alguna que es pugui cremar.
• Fulles seques, troncs, pinyes…

Seguirem amb les nostres investigacions…

Ara fa temps que no compartim amb vosaltres res del projecte i és que, hem estat immersos en un procés de creació de maquetes per grups que ens ha portat molta feina, però que ha estat molt gratificant. Per documentar-vos tot aquest procés hem creat aquest vídeo on són els propis infants que us expliquen i responen a dues preguntes plantejades:

• Com ha estat el procés de creació de la vostra maqueta?

• Com heu representat a la vostra maqueta la connexió de les abelles amb les flors?

Això també ens ha permès fer petites exposicions orals per grup de treball, primer a la nostra classe de 1rB per compartir amb els altres grups la feina feta i després amb els infants de 3rA que també han estat fent un projecte d’abelles molt interessant.

A més de compartir una bonica tarda de coneixements i aprenentatges sobre el món de les abelles, els infants de 3rA ens van preparar uns tastets de mels ben dolça!!!