La música forma part de la nostra dia a dia i la trobem per tot allà on anem, ja sigui en el so del cotxe, en el cant dels ocells, quan reguen els carrers, en la pluja i en altres moments.

La música ens aporta benestar, tranquil·litat, emocions, energia i sensacions. Els infants a través d’ella poden expressar i comunicar de diferent manera fomentant i potenciant la seva imaginació i la seva creativitat. Per aquest motiu i d’altres, cada divendres continuem fent tallers musicals on els infants de I3, I4 i I5 comparteixen i gaudeixen d’aquest espai conjuntament.

En grups gaudim de la creació d’instruments musicals, movem el nostre cos, pintem segons les sensacions que ens genera la música, aprenem cançons tradicionals catalanes, escoltem històries a través de llibres musicals i també agafem consciència de la calma i la nostra respiració amb música tranquil·la.

Com adults, acompanyem als vostres fills/es en aquest procés oferint-los diferents modalitats musicals: corporal, artística, de percussió, contes musicals, cant, folklore català, sentir diferents sons i conèixer diversos instruments.

La música és sinònim de llibertat, de tocar allò que vulguis i com vulguis, sempre que sigui bo i tingui passió, que la música sigui l’aliment de l’amor. Kurt Cobain (Nirvana)

Aquests dies estan sent molt emocionants! Els cargols que tenim a l’aula també han post ous, estem emocionades! Un dia, al matí, mentre netejàvem el terrari, vam aixecar-lo i vam veure les petites boletes blanques. Què sortirà d’aquí? Realment encara no ho sabem! Molts creuen que sortiran pollets, però que seran molt petits perquè dins d’aquests ous no hi cap un pollet gran. Altres pensen que tortugues o fins i tot dinosaures! I un altre gran grup de nens i nenes creuen que sortiran cargols.

Un altre dubte que tenim, és quan s’obriran aquests ous. Per començar a agafar consciència del pas del temps, decidim que comptarem quants dies triguen els ous a obrir-se. Aleshores, per cada dia que passa, posem una boleta i així podem anar comptant quants dies han passat des que van posar ous.

Mentre els ous no s’obren, decidim cuidar-los entre totes.

Cada matí el primer que fem quan entrem a la classe és anar a veure’ls. Els hi tirem una miqueta d’aigua perquè sabem que els agrada estar fresquets! També anem a la cuina i els hi demanem al cuiner i la cuinera una mica de menjar. Aquest, cada dia canvia i així fem una llista sobre què mengen els cargols. A més, nosaltres, durant l’estona de menjar, també els hi deixem trossets de fruita que ens sobren.

I així van passant els dies. Nosaltres molt contentes de tenir-los a l’aula. A poc a poc estem agafant hàbits que ens ajuden a cuidar millor el nostre entorn i a respectar els animals que tenim al nostre voltant.

I ho fem tant bé, que hem tingut una segona sorpresa… han post més ous!

El nostre terrari pesa molt i com els volem veure bé, posem el terrari a una taula i ens apropem a poc a poc i amb cura per observar amb cura i atentament.

Ara de moment només ens queda esperar. Famílies, us avisarem quan s’obrin els ous i ja us explicarem què surt de dins. Què penseu que serà?

Després de les vacances de primavera, la comunitat de mitjanes hem realitzat una emocionant excursió al cor del Parc Natural del Delta del Llobregat. Han estat tres dies els que hem pogut gaudir d’aquest racó i començar el trimestre carregats de energia.

Guiats per la Carla i el Jordi, els diferents grups ens hem endinsat en un viatge ple de sorpreses. Armats amb les motxilles d’exploradors ens embarquem en una missió especial: trobar rastres d’animals. Amb ulls aguts i cors valents, van rastrejar els camins del parc, cercant empremtes i senyals de la vida animal amagats entre els racons més recòndits. Gràcies a les guies hem pogut anar descobrint els animals que havien passat per allà abans que nosaltres.

Després de recórrer els camins del parc i d’observar la seva fauna i flora, els joves exploradors hem fet una parada especial enmig de la excursió. Aquest era el moment per aprendre més sobre la vida animal que ens envolta. Amb curiositat palpable, hem observar ossos, pells d’animals, tocat cucs de seda i reclams d’animals que la Carla i el Jordi ens han anat mostrant.

Amb els seus coneixements enriquits i els seus cors plens d’entusiasme renovat, hem continuat la ruta cap a la platja, deixant-se endur per la màgia, la calma i la tranquil·litat del Delta del Llobregat.

Per anar acabant la nostra excursió, hem finalitzat el recorregut descobrint la bellesa dels aiguamolls. Els aiguamolls són com una simfonia de vida, on les aigües tranquil·les acullen una gran varietat d’aus. Aquest refugi natural és un testimoni de la bellesa i la fragilitat de la vida, recordant-nos la importància de protegir i preservar els nostres entorns naturals. Els aiguamolls són un tresor que ens convida a admirar la meravella de la natura en tot el seu esplendor.

No obstant això, enmig d’aquesta immersió en la natura, una presència inesperada es va fer sentir. Just al costat del parc, l’aeroport donava vida a un ballet de gegants metàl·lics que dansaven pels cels. El soroll dels avions esdevenia una banda sonora constant, acompanyant-nos en cada pas de la nostra aventura.

Cada moment ha estat una aventura, cada somriure una victòria i cada pregunta una porta cap a un nou món de coneixement. En aquests dies tan especials, no només hem explorat els secrets de la natura, sinó que també hem descobert la màgia de l’amistat i el poder del treball en equip.

Després de calcular l’àrea del menjador, el següent  pas era calcular quantes persones dinen en un torn. Primer vam fer dos grups perquè fos més fàcil. El primer grup va baixar al menjador per comptar les cadires que hi havia. L’altre grup van anar preguntant per cada classe quants infants hi dinaven al menjador. Després van preguntar-li a la Jenny, l’encarregada del menjador, quantes persones dinen al menjador. Els resultats que ens va donar són: al primer torn hi dinen 177 persones i al segon 131 persones.

L’endemà el Pol va venir a fer-nos una entrevista per informar a les famílies sobre el nostre projecte. Aquesta és l’entrevista que ens ha fet:

Per poder fer un nou disseny del menjador, necessitem saber les necessitats de tots els agents implicats és per això que vam fer grups per preguntar quines son les seves necessitats i que els hi agradaria que hi hagués. Cada grup va fer un full de registre per anar a preguntar a diferents persones. Un grup va anar a preguntar als cuiners, altre grup va preguntar als infants de l’escola, un altre grup va preguntar a l’equip de neteja, un altre a l’equip de mestres, i per últim, a l’equip de monitoratge.

A continuació, vam possar totes les respostes en comú:

Ara que ja sabem quines son les necessitats dels agents implicats ens proposem per aquesta setmana pensar possibles solucions i començar a fer el nou disseny.

Continuarem informant-vos!

Autor/a: Pau Ripoll Kang i 5è.

Corrector/a: 5è.

Després del nostre petit descans de les vacances de primavera, hem tornat amb moltes energies i ganes de retrobar-nos i, també, amb ganes de veure com estan els cargols, on hem fet una descoberta emocionant al nostre terrari. Hem observat unes boletes petites de colors blancs. Ho teníem clar, els cargols han post ous!!! Una troballa inesperada que ens ha sorprès a tots.

Durant les vacances, el Martín va assumir la responsabilitat de cuidar els cargols. Durant aquest temps, va tenir l’oportunitat d’observar de prop el comportament d’aquests. Quan la resta hem descobert que hi ha molts ous al terrari, el Martín ens ha explicat que: “los caracoles hacen un forat en la tierra. Se meten dentro. En el forat ponen els ous. Como els ous están en la closca, lo tienen que vaciar”.

Emocionants, hem estat observant els ous i ens estem fent moltes preguntes. 

Què sortirà dins dels ous? 

• Cargols petits. 
• Cargols grans. 
• L’ou es trencarà i sortirà un cargol petit.

Els ous es faran grans o es quedaran així de petits?

• La Jana diu: es quedaran petits perquè el cargol que sortirà serà petit. 
• El Mailo i la Bruna opinen: no, els ous es faran grans I sortirà un cargol gran.

Quant de temps trigaran els cargols a sortir dels ous?

• Jana: demà sortiran! 
• Astrid: falta molts dies.
• Aran: jo crec que en tres dies. 
• Asher: en set dies

Al llarg de la setmana hem estat observant el comportament d’alguns cargols. El dijous, hem presenciat un seguit de fets interessants. En primer lloc, ens hem adonat que dos dels cargols, en el terrari verd, han fet un forat i s’han posat a dins. Aquest fet ens ha suggerit la possibilitat que puguin estar preparant-se per posar més ous. 

Dijous a la tarda, mentre esperàvem l’hora de marxar, hem decidit fer una última observació al terrari verd dels cargols. Per la nostra sorpresa, hem descobert que han començat a aparèixer ous en quantitats considerables. Aquesta troballa ens ha deicat a tots impressionats i desitjant continuar observant per veure com evoluciona aquesta nova etapa en la vida dels cargols.

Ara, tots tenim moltes preguntes i hipòtesis sobre el que podria succeir a continuació, però estem emocionats per tenir l’oportunitat d’anar observant i trobar respostes a les nostres curiositats. Mentrestant, continuarem alimentant i cuidant dels nostres amics cargols per assegurar-nos que estiguin còmodes i sans durant aquesta etapa crucial.

Com que disposem de dos terrari, hem notat un detall interessant: els ous observats el dia 2 d’abril, i els ous recents trobats el dia 4 d’abril. Amb aquesta diferència en les dates, hem decidit començar a comptar els dies per intentar saber quants dies trigaran els cargols a sortir dels ous.

Continuarem el nostre seguiment diari i observant l’evolució dels ous. Aquesta investigació ens permet no només entendre millor el cicle de vida dels cargols, sinó també a fomentar la curiositat i l’interès per la natura. Us mantindrem informats sobre els progressos d’aquest emocionant projecte educatiu.

I mentre comencen a sortir les primeres llavors… l’activitat, l’experimentació i la descoberta dins la nostra aula no s’atura. El primer dia que tornem de les vacances, el Jan ens ensenya una petita capsa de cartó. L’obrim entre totes i la nostra sorpresa és que dins trobem cargols. Aquesta situació ens proporciona un gran ventall de possibilitats per pensar, anticipar-nos, i actuar sobre les necessitats que aquesta animal necessitarà.

En agafar la caixa el primer que pensem és que ens agradaria trobar un nou hàbitat per a ells, ja que decidim que entre tots els voldrem cuidar uns dies. Aleshores, recordem que en l’espai a ciències hi ha un terrari petit i anem a buscar-lo. 
– Aquesta caseta és més bonica
– Els podem veure sense tocar-los 
Cal dir que mentre anem a buscar-la, fruit de l’espontaneïtat d’alguns infants, decideixen que volen posar a dins terra i una miqueta d’enciam. De seguida agafen les lupes i es queden una estona en calma mirant-los de ben a prop.

Passen els dies i els anem observant fins que decidim que la caseta on viuen és massa petita per a ells. Aleshores, comença una nova recerca. Busquem per l’escola un terrari més gran, però no en trobem cap. Però, mentre buscàvem, trobem un aquari petit i pensem que seria bona idea posar una tapa perquè no s’escapin.
– Una tapa, però amb foradets petits perquè si no no tindran llumeta i no voldran dormir.

No trobem cap tapa grossa, però sí un trosset de tela petit que també ens pot servir. Estem molt contentes perquè els cargols tindran una casa més gran, però pensem que necessiten més coses per poder estar bé.
– Un llit, un sofà, una taula, unes cadires per descansar, una tele, pedretes petites per amagar-se, pals per pujar i baixar, mantes per si tenen fred, enciam i aigua. (és en aquest moment en què el llistat de coses per posar dins la casa dels cargols es fa infinit, perquè ells volen posar tot allò que és important per a si mateixos).
Fruit d’aquesta última resposta pensem… com els podem posar aigua? “Doncs amb una gerra petita”, diu el Hayden. “Sí, o una regadora!”, afegeix el Lisandro. Pensem que seria millor si busquéssim algun objecte petit on posar aigua i que ells hi vagin a beure quan vulguin. Aleshores, el Martí s’aixeca i va a buscar una tasseta petita de cafè i l’omple amb aigua. Seguidament, sortim al pati i busquem tot allò que ens fa falta.

Ara sí, ja tenim la caseta dels cargols!

I mentre a la nostra classe just comença ara el camí de cuidar als cargols, a la classe d’I3B ja fa un parell de setmanes que en tenen i, de sobte, passa un fet que ens sorprèn molt a totes.

Sense dir què eren, els mostrem la caixeta. Totes van voler mirar de ben a prop i la seva primera resposta va ser “unes boletes blanques”. L’Aran va dir “semblen com els ous de les gallines, però en petit, què sortiran pollets?”.

I fins aquí les nostres investigacions… famílies ja us explicarem què sortirà d’aquelles boletes petites blanques. Alguns pensen que pollets, d’altres que cargols i fins i tot algú creu que és l’ou del Tyrannosaurus rex!

Seguim aprenent de l’aventura de la Laika a l’espai. A la rotllana hem llegit fragments de llibres que parlen del seu llançament dins de l’Sputnik 2 des de la ciutat de Moscou el 1957. Després de llargues converses hem plasmat en paper el que cadascú de nosaltres considera més rellevant de tot el que hem parlat. En petits grups hem jugat a les paraules clau: un joc on una persona pensa una paraula clau i el seu grup ha d’endevinar quina relació té amb el projecte que estem tractant.